DIUMENGE VI DE PASQUA / Cicle B

 

Lectura primera Fets 10,25-26.34-35.44-48

El do de l’Esperit Sant ha estat vessat fins i tot

sobre els qui no són jueus

Lectura dels Fets dels Apòstols

Així que Pere entrà, Corneli sortí a rebre’l i es prosternà als seus peus. Pere el feu aixecar dient-li: «Posa’t dret, que jo soc home, igual que tu». Llavors Pere prengué la paraula i digué: «Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui». Mentre Pere deia això, l’Esperit Sant vingué sobre tots els qui escoltaven la seva predicació. Els jueus creients que havien vingut amb Pere s’estranyaren molt en veure que el do de l’Esperit Sant era vessat fins i tot sobre els qui no eren jueus. De fet, els sentien parlar en llenguatges misteriosos i proclamar les grandeses de Déu. Llavors Pere digué: «Qui pot excloure de l’aigua del baptisme aquests que han rebut l’Esperit Sant igual que nosaltres?». Tot seguit manà que els bategessin en el nom de Jesucrist. Després li pregaren que es quedés amb ells uns quants dies.

 

Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4 (R.: 26)

 

Lectura segona 1Jo 4,7-10

Déu és amor

Lectura de la primera carta de sant Joan

Estimats meus, hem d’estimar-nos els uns als altres, perquè l’amor ve de Déu. Tothom qui estima és fill de Déu: ha nascut d’ell i el coneix. Els qui no estimen no coneixen Déu, perquè Déu és amor.

Hem vist clarament l’amor que Déu ens té quan ell ha enviat al món el seu Fill únic, perquè visquem gràcies a ell. L’amor és això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ha estat el primer d’estimar-nos, tant, que ha enviat el seu Fill com a víctima propiciatòria pels nostres pecats.

 

Al·leluia Jo 14,23

 

Evangeli Jo 15,9-17

Ningú no té un amor més gran

que el qui dona la vida pels seus amics

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo us estimo tal com el Pare m’estima. Manteniu-vos en l’amor que us tinc. Si observeu els meus manaments, us mantindreu en l’amor que us tinc, com jo també observo els manaments del meu Pare i em mantinc en l’amor que em té. Us he dit tot això perquè tingueu l’alegria que jo tinc, una alegria ben plena. El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics, perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare. No sou vosaltres, els qui m’heu escollit. Soc jo qui us he escollit per confiar-vos la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I el Pare us concedirà tot allò que demanareu en nom meu. Això us mano: que us estimeu els uns als altres»

 

COMENTARI

 

Ningú no té un amor més gran

    que el qui dona la vida pels seus amics

L’evangeli d’avui ens presenta Jesús pregant al Pare, Jesús diu, “el meu manament es que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat”. Aneu pel món amb justícia i misericòrdia pels altres, encarnant l’Amor de Déu en les realitats de cada dia.

El desig de Jesús és el de la unitat entre tots els homes i dones del món. “Que siguin u com Tu i Jo, Pare, som u”. Jesús és mestre de la veritat, de la vida autèntica que porta pau, delicadesa en les relacions, atenció als més necessitats, bondat, alegria.

Jesucrist és l’amor fet persona, pot dir jo estimo com el Pare m’estima, perquè és Déu i és amic. El sosté la confiança en Déu i en la seva Paraula poderosa que anirà edificant allò que Ell ha començat.

En aquest primer diumenge de maig, coincidint amb el diumenge VI de Pasqua, també celebrem “el dia de la Mare”, Déu és Pare i Mare, i sobretot a Déu, li interessen els drets de la persona humana, que són la seva imatge i el seu temple. 

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

___________________________________  

 

 

 

 

 

 

 

 

DIUMENGE II DE PASQUA: OCTAVA DE PASQUA / Cicle B

 

Lectura primera Fets 4,32-35

Un sol cor i una sola ànima

Lectura dels Fets dels Apòstols

La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i ningú d’ells no parlava de les coses que posseïa com si fossin pròpies, sinó que tenien tots els béns en comú. El testimoni que els apòstols donaven de la resurrecció de Jesucrist el confirmaven amb el poder que tenien d’obrar grans miracles. Tots els creients eren molt ben vistos de la gent. Entre ells no hi havia ningú que visqués en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o d’immobles els venien, dipositaven als peus dels apòstols el producte de la venda, i era distribuït segons les necessitats de cadascú.

 

Salm responsorial 117,1-2.3-4.16ab-18.22-24 (R.: 1)

Enaltiu el Senyor: Que n’és, de bo,

perdura eternament el seu amor.

 

Lectura segona 1Jo 5,1-6

Cada fill de Déu és un vencedor del món

Lectura de la primera carta de sant Joan

Estimats, tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu, i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills que han nascut d’ell. Si estimem Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimem els fills de Déu, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I aquests manaments no són feixucs, perquè cada fill de Déu és un vencedor del món. La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món. Qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el Fill de Déu? Ell, Jesucrist, ha vingut a complir la seva missió per l’aigua i per la sang; no per l’aigua solament, sinó per l’aigua i per la sang, i l’Esperit en dona testimoni, ja que l’Esperit és la veritat.

 

Al·leluia Jo 20,19-31

 

Evangeli Jo 20,19-31

Vuit dies més tard, Jesús entrà

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó».

Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas».

Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat». No siguis tan incrèdul. Sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».

Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

 

COMENTARI

 “Vuit dies més tard, Jesús entrà”

 Diumenge II de Pasqua

 

La Pasqua ens convida a un nou començament. La fe cristiana es transmet i es contagia,  en experiències personals i comunitàries.

En l’Evangeli d’avui, veiem els deixebles tancats i esporuguits per por dels jueus, comparteixen la mateixa fe en Jesús. La por es transforma en joia i pau, quan es presenta Jesús en mig d’ells i els diu “La pau sigui amb vosaltres” i els mostrà les mans i el costat, els tornà a dir ”Pau a vosaltres” i acull Tomàs fent-li tocar les llagues i el costat. “Senyor meu i Déu meu”. 

Jesús els diu “Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres” i els digué “Rebeu l’Esperit Sant” Els indica la nova forma de seguir-lo. Ara l’Esperit és rebut per tots els deixebles. 

Els deixebles van viure la trobada amb Crist des del seu propi món i des dels seus propis problemes i contradiccions.

Nosaltres creients, hem de viure enmig dels conflictes que presenta el món actual, donant signes d’esperança i confiança en Jesús.  

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

___________________________________  

DIUMENGE III DE QUARESMA / Cicle B

 

Evangeli Jo 2,13-25

Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

Quan s’acostava la Pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà al temple els venedors de vedells, moltons i coloms i els canvistes asseguts. Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots, moltons i vedells, fora del temple, escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms: «Traieu això d’aquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare». Els deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: «El zel del vostre temple em consumia». Llavors els jueus el van interrogar: «Quin senyal ens dones que t’autoritzi a fer això?». Jesús els contestà: «Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies». Els jueus respongueren: «Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció, i tu el vols reconstruir en tres dies?». Però ell es referia al santuari del seu cos.

Quan Jesús ressuscità d’entre els morts, els deixebles recordaren que ell deia això, i cregueren en l’Escriptura i en aquesta paraula de Jesús.

Durant la seva estada a Jerusalem en ocasió de la peregrinació de Pasqua, molts, veient els miracles que feia, cregueren en el seu nom. Però Jesús no hi confiava, perquè els coneixia tots; no tenia cap necessitat que li revelessin el que són els homes; ell sabia prou què hi ha a l’interior de cada home.

 

COMENTARI

 Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies

Avui l’Església celebra el Diumenge III de Quaresma.

L’ Evangeli ens diu que Jesús pujà a Jerusalem, i trobà en el temple, tot tipus de venedors. El temple era la casa de Déu, on estava la seva presència per als jueus. 

Jesús fa un fuet amb cordes i els treu a tots del temple, i els hi diu “no convertiu en mercat la casa del meu Pare”.

Els jueus pregunten a Jesús, amb quina autoritat es permet fer això, i Jesús contestà: ”Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies”. Ell es referia al santuari del seu cos, però no l’entenien.

Que ens diria avui, Jesús, de com tractem els Temples de Déu? Els desvalguts, els marginats, els desplaçats, els immigrants, els que molesten. Demanem a Déu el do de la conversió.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

___________________________________  

DIUMENGE V DURANT L’ANY / Cicle B

 

Evangeli Mc 1,29-39

Jesús va curar molts malalts de diverses malalties

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga, se n’anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús. Ell li va donar la mà i la va fer llevar, la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula.

Al vespre, quan el sol s’havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s’havia aplegat davant la porta i ell va curar molts malalts de diverses malalties; va treure molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.

De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n’anà a un lloc solitari i s’hi quedà pregant. Simó, amb els seus companys, sortí a buscar-lo. Quan el trobaren li digueren: «Tothom us està buscant». Ell els digué: «Anem a d’altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió». I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc i traient els dimonis.

 

COMENTARI

 Jesús va curar molts malalts de diverses malalties

L’Evangeli d’avui, ens mostra com Jesús quan se’l demana, acut sempre per ajudar.

Avui és la sogra de Pere, una dona velleta que està enllitada, amb febre i li diuen a Jesús que la vagi a veure.

Jesús no sols la guareix, sinó que ho fa amb tendresa, s’ acosta, l’agafa de la mà, l’aixeca, la posa dempeus i li torna la dignitat. Quan se sent curada, sense febre, es posa a servir-los. Torna a tenir vida i energia.

Així està sempre Jesús, amb una mà estesa que ens aixeca, com un amic que ens infon vida. Cadascú de nosaltres, també té aquesta capacitat. Tots hem comprovat el gran bé que ens fa, sentir-nos acompanyats en moments difícils.

Jesús pregava, necessitava moments de pau, de serenitat, de comunicació amb Déu. Jesús trobava tot això en l’oració, i l’anava bé.

Nosaltres també tenim aquesta necessitat de parlar amb Déu, i de deixar-nos portar per l’Esperit, que ens obri espais de silenci, per escoltar que ens diu el Senyor.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

___________________________________  

Diumenge després del dia 6 de gener

BAPTISME DEL SENYOR / Cicle C

 

Evangeli Mc 1,7-11

Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Joan predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua, ell us batejarà amb l’Esperit Sant». Per aquells dies Jesús vingué des de Natzaret de galilea, i Joan el batejà en el Jordà. A l’instant, quan sortia de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell, i es va sentir una veu des del cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut».

 

COMENTARI 

“Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut”

L’Evangeli d’avui, ens presenta a Joan, batejant amb l’aigua del riu.

Joan predicava dient, “jo us he batejat amb aigua, però vindrà algú més poderós que jo i us batejarà amb l’Esperit Sant”, reconeix davant els altres que ell, no és el Messies.

Per aquells dies, Jesús vingué des de Natzaret de Galilea i fou bategat per Joan en el Jordà. Mentre sortia de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a Ell. I una veu des del cel digué: ”Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut”.

Jesús té una experiència i vivència tan profunda que el fa conscient que el Pare li demana que surti a proclamar públicament el que va vivint i sentint interiorment des de fa temps, va prenent consciència del qui és des de sempre. És l’enviat de Déu, té una relació íntima i personal amb Ell. Fem vida en nosaltres, de totes les ensenyances que ens va deixar Jesús.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

___________________________________  

DIUMENGE I D’ADVENT / Cicle B

 

Evangeli Mc 13,33-37

Vetlleu: No sabeu quan tornarà l’amo de casa

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Estigueu atents, vetlleu. No sabeu quan vindrà el temps decisiu. L’home que se’n va a terres llunyanes, sortint de casa deixa els seus criats responsables de les tasques que confia a cadascun, i al porter li recomana que vetlli. Igual heu de vetllar vosaltres, perquè no sabeu quan tornarà l’amo de casa; no sabeu si vindrà al vespre, a mitjanit, al cant del gall, a la matinada. El tindreu aquí a l’hora menys pensada: mireu que no us trobi dormint. I això que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu».

 

COMENTARI

 Vetlleu: No sabeu quan tornarà l’amo de casa

Avui, celebrem el Primer Diumenge d’Advent, Alegrem-nos-en i fem Festa. Al·leluia!! Al·leluia!!

Comença el temps de preparació per la vinguda del Petit Infant, el Nen Jesús. S’acosta Nadal. Preparem-nos per rebre’l, acollir-lo i fer-li una bona estada en el nostre cor i en la nostra llar.

L’Evangeli d’avui, ens recorda que hem de vetllar, viure desperts, atents a la vida sencera, perquè no sabem quan serà el moment en que vindrà el Senyor. Se’ns confia un poder màgic, sobre els bens que Déu ha posat sobre la terra, perquè el Déu de la vida, ens ve a trobar en la vida mateixa.

És a Déu a qui desitgem i necessitem, és l’únic que ens pot abastar la falta d’amor que pateix el nostre món tan adolorit per tantes injustícies.

Vetllem i estiguem contents, el Regne de Déu és a prop.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

___________________________________  

DIUMENGE XXXI DURANT L’ANY / Cicle A

 

Evangeli Mt 23,1-12

Diuen i no fan

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué a la gent i als deixebles: «Els mestres de la Llei i els fariseus us parlen des de la càtedra de Moisès: compliu i observeu tot el que us manen, però no feu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen farcells pesadíssims i els carreguen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure’ls amb el dit. En tot obren per fer-se veure de la gent. Per això es fan ben grosses les filactèries, i les borles, ben llargues; els agrada d’ocupar els primers llocs a taula i els primers seients a les sinagogues, i que la gent els saludi a les places i els doni el nom de rabí, o sigui “mestre”. Però vosaltres no us heu de fer dir mestres, perquè, de mestre, només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni heu de donar a ningú el nom de pare aquí a la terra, perquè, de pare, només en teniu un, que és el del cel; ni us heu de fer dir guies, perquè, de guia, només en teniu un, que és el Crist. El més important de vosaltres ha de ser servidor vostre. Tothom qui s’enaltirà serà humiliat, però tothom qui s’humiliarà serà enaltit».

 

COMENTARI

 Diuen i no fan

En l’Evangeli d’avui, Jesús s’adreçà a la gent, als seus deixebles, i especialment a nosaltres.

La llei de Moisès fou lliurada al poble per alliberar-lo. Les lleis són necessàries, si són positives, si provenen de l’amor i orienten a l’amor.

Jesús qüestiona molt els costums i pràctiques de les religions i proposa una manera de viure més noble. Ens mostra tot el que fa de pont entre Déu i la humanitat, no podem oblidar el dolor en totes les diverses formes. Actualment, el món sembla capgirat, molt necessitat d’oracions per la Pau que engendrin amor, solidaritat i esperança arreu del món.

Demanem tenir una mirada transparent, per servir i estimar a les persones amb les que ens trobem i amb les que no ens trobem, també  pregar per elles i que el nostra guia sigui el Crist que ens convida a fer camí amb Ell. 

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

___________________________________  

DIUMENGE XXVI DURANT L’ANY / Cicle A

 

Evangeli Mt 21,28-32

Penedit del que havia fet, anà a la vinya.

Els publicans i les prostitutes us passaran davant

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Què us en sembla? Un home que tenia dos fills va dir al primer: “Fill meu, ves a treballar a la vinya, avui”. Ell respongué: “No hi vull anar”. Però després se’n penedí i hi anà. El pare digué això mateix al segon i aquest li respongué: “Hi vaig de seguida, pare”. Però no hi anà. Quin d’aquests dos va fer el que el pare volia?». Li responen: «El primer».

Jesús els diu: «Us dic amb tota veritat que els publicans i les prostitutes us passen al davant cap al Regne de Déu, perquè ha vingut Joan amb la missió d’ensenyar-vos un bon camí, però vosaltres no l’heu cregut, mentre que els publicans i les dones de mala vida sí que l’han cregut. I vosaltres, ni després de veure això, encara no us en penediu ni voleu creure’l».

 

COMENTARI

 

“Penedit del que havia fet, anà a la vinya.

Els publicans i les prostitutes us passaran davant”

Jesús parla amb els grans sacerdots i amb els líders del poble, que busquen la manera d’enfonsar-lo, perquè els molestava. Jesús posa davant d’ells, dues actituds. Per una banda l’actitud de qui vol quedar bé, però desprès no està disposat a complir el que ha promès. Per altre banda, la que diu al principi “no vull”, i després fa cas.

Jesús sap que la nostra vida està plena de moments en que el nostra ànim no respon a les nostres forces o a les nostres decisions. L’ésser humà és així i els dos germans de l`Evangeli també ho són. Però hi ha una diferència, un és capaç de discernir, d’entrar en si mateix, i canviar.

Jesús no diu, que el camí sigui fàcil per ningú, tots tenim que caminar amb el nostra esforç, però la primera actitud és la de sentir-se necessitat, la de desitjar una vida més plena i millor.

Potser per nosaltres que vivim temps diferents, també ens molesta que Déu vulgui remoure les nostres consciencies i demanar-nos una vida més autèntica.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

___________________________________

DIUMENGE XIII DURANT L’ANY / Cicle A

 

Evangeli Mt 10,37-42

Qui no pren la seva creu, no és bo per venir amb mi.

Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui estima els fills o les filles més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui no pren la seva creu i m’acompanya, no és bo per venir amb mi. Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, però els qui per causa meva l’hauran perduda, la retrobaran. Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes, qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos, i tothom qui doni un vas d’aigua fresca a un d’aquests petits, només perquè és el meu deixeble, us ho dic amb tota veritat, no quedarà sense recompensa».

 

COMENTARI

 Qui no pren la seva creu, no és bo per venir amb mi.

Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi

 

En l’Evangeli d’avui, se’ns mostra el primer anunci de la Passió. Jesús ens comença a explicar que cada qual, ha de portar la seva creu, si vol ser deixeble seu.

«Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi”.

Reconeixem i acceptem la creu en la nostra vida i en la d’aquelles persones que estimem i les que no coneixem i que ens fan sentir limitats, impotents… ho acceptem, això mai ho triaríem, però ens permet acompanyar les creus portades per força. I caminant amb Jesús, podem assaborir la joia del Ressuscitat.  És l’amor qui mou el món. És l’amor el que transforma.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

________________________________________

6 d’agost

TRANSFIGURACIÓ DEL SENYOR

 

Evangeli Mt 17,1-9

La seva cara es tornà resplendent com el sol

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells. La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. També se’ls aparegueren Moisès i Elies, que conversaven amb ell. Pere va dir a Jesús: «Senyor, que n’estem, de bé, aquí dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». Encara no havia acabat de dir això quan els cobrí un núvol lluminós, i del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo». En sentir-ho, els deixebles, esglaiats, es prosternaren de front a terra. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: «Aixequeu-vos, no tingueu por». Ells alçaren els ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol.

Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no diguessin res a ningú d’aquella visió fins que el Fill de l’home no hagués ressuscitat d’entre els morts.

 

COMENTARI

 

La seva cara es tornà resplendent com el sol

Jesús puja a la muntanya a pregar, i en el silenci, en la seva vida feta acollida i obertura al misteri, ressona la Paraula, “Aquest és el meu Fill, el meu elegit”

A la Bíblia la muntanya és un lloc de trobada amb el Misteri. Abraham, Moisés, Elies, Jesús,  experimenten al Déu que arriba a ells, més enllà de les seves expectatives.

Podem pregar enmig de les nostres preocupacions, però el silenci ens endinsa en la nostra pròpia vida i quedem sols davant el Misteri. El núvol que cobreix a Jesús i als seus deixebles, és expressió del no saber que esdevé, quan acceptem anar on Jesús ens demana.

En aquesta trobada d’amor se’ns diu ”Existeixes, ets estimat per mi” i aquestes paraules ens transfiguren, perquè ens reconeixem en el Rostre de qui ens crida.

A la vida de Jesús, la muntanya, el silenci, la Paraula d’Amor, no són llocs d’ estada, perquè aquest Amor, cerca continuar entregant-se fins arribar a la Jerusalem Celestial.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

____________________________________  

DIUMENGE XIII DURANT L’ANY / Cicle A

 

Evangeli Mt 10,37-42

Qui no pren la seva creu, no és bo per venir amb mi.

Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui estima els fills o les filles més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui no pren la seva creu i m’acompanya, no és bo per venir amb mi. Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, però els qui per causa meva l’hauran perduda, la retrobaran. Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes, qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos, i tothom qui doni un vas d’aigua fresca a un d’aquests petits, només perquè és el meu deixeble, us ho dic amb tota veritat, no quedarà sense recompensa».

 

COMENTARI

Qui no pren la seva creu, no és bo per venir amb mi.

Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi

 

Jesús capgira els valors de la nostra societat i si seguim el que ens proposa, segur que trobarem alguna creu pel camí. Hem d’assumir aquesta creu, integrar-la en la pròpia vida, i així la creu pot esdevenir vida transformada, ressuscitada, per nosaltres i per a tots.

Sentim la crida de Déu a acollir l’altre, en allò més únic que és i té, a ser un foc que encén altres focs.  Jesús vol que ens buidem de tot el que ens separa i dispersa interiorment perquè acollim a les persones més febles i necessitades que ens envolten.

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

____________________________________

Diumenge després de Pentecosta

SOLEMNITAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

 

Evangeli Jo 3,16-18

Déu envià el seu Fill per salvar el món gràcies a ell

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

Déu estima tant el món, que ha donat el seu fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell.

Els qui creuen en ell, no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu.

 

COMENTARI 

Déu envià el seu Fill per salvar el món gràcies a ell

 En el passatge d’avui, Joan ens clarifica que “Déu va estimar tant al món que va entregar el seu únic Fill”, aquest és el centre de la Bona Nova i hem d’estar agraïts.

Déu ens estima de manera incondicional, ha creat el nostre cor, amb un desig insaciable d’estimar i de ser estimat, això ens obre al gran misteri inefable de Déu. 

Fem lloc al Senyor enmig del brogit de la vida, deixem-nos portar per la seva gràcia, agraint, demanant, oferint, seguint aquest Déu que s’ha fet home per salvar a tota la humanitat.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

________________________________________

DIUMENGE V DE PASQUA / Cicle A

 

Evangeli Jo 14,1-12

Jo soc el camí, la veritat i la vida

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Que els vostres cors s’asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n’hi hagués, us podria dir que vaig a preparar-vos estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic. I ja sabeu quin camí hi porta, allà on jo vaig». Tomàs li diu: «Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. Com podem saber quin camí hi porta?». Jesús li diu: «Jo soc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare si no hi va per mi. Si m’heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare: des d’ara ja el coneixeu i ja l’heu vist». Li diu Felip: «Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més». Jesús li diu: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui em veu a mi, veu el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic no venen de mi mateix. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; si no, creieu-ho per aquestes obres. Us ho dic amb tota veritat: Qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare».

 

COMENTARI

 

“Jo soc el camí, la veritat i la vida”

Avui celebrem el Diumenge V de Pasqua.   Al·leluia! Al·leluia!

L’Evangeli d’avui, ens apropa al misteri de Jesús. Els deixebles tenen ànsia de Déu, estan esglaiats i Jesús els diu: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare si no hi va per mi”. Jesús és el camí que porta al Pare, la veritat que no enganya i la vida que desitgem.

El sentit de la vida no es descobreix per la ciència, la tècnica o la saviesa humana.

L’Esperança cristiana, és que es faci realitat, en nosaltres, el fet de poder un dia, viure la mateixa vida ressuscitada que Jesús té.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

________________________________________

DIUMENGE DE RAMS

PASSIÓ DEL SENYOR / Cicle A

 

Evangeli Mt 26,14-27,66

Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Mateu

Estic disposat a entregar-vos Jesús

  1. En aquell temps, un dels dotze, l’anomenat Judes Iscariot, se n’anà a trobar els grans sacerdots i els digué: S. «Estic disposat a entregar-vos Jesús. Què em voleu donar?» C. Ells li pagaren trenta monedes de plata, i des d’aleshores buscava una ocasió per entregar-lo.

On voleu que us preparem el sopar per menjar l’anyell pasqual?

  1. El primer dia dels Àzims, els deixebles preguntaren a Jesús: S. «On voleu que us preparem el sopar per menjar l’anyell pasqual?» C. Ell respongué: + «Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu: El mestre diu: El meu moment s’acosta: faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva». C. Els deixebles compliren el que Jesús els havia manat i prepararen el sopar pasqual.

Un de vosaltres em trairà

  1. Cap al tard, es posà a taula amb els dotze. I digué tot menjant: + «Us ho dic amb tota veritat: Un de vosaltres em trairà». C. Ells començaren a dir-li, un per un, molt entristits: S. «No soc pas jo, Senyor?» C. Jesús contestà: + «El qui posa amb mi la mà al mateix plat per sucar-hi és el qui em trairà. El Fill de l’home fa el camí que les Escriptures havien predit d’ell, però ai de l’home que el traeix: a aquest home més li valdria no haver nascut». C. Judes, el qui el traïa, li preguntà: S. «No soc pas jo, rabí?» C. Jesús li contestà: + «Sí que ho ets».

Això és el meu cos. Això és la meva sang

  1. Mentre menjaven, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i digué tot donant-lo als deixebles: + «Preneu i mengeu-ne; això és el meu cos». C. Després prengué un calze, digué l’acció de gràcies i els el donà tot dient: + «Beveu-ne tots, que això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tots els homes en remissió dels pecats. Us asseguro que des d’ara no beuré d’aquest fruit de la vinya fins el dia que en beuré de novell amb vosaltres en el Regne del meu Pare». C. Després de cantar l’himne, sortiren cap a la muntanya de les Oliveres.

Mataré el pastor i les ovelles del ramat es dispersaran

  1. Llavors Jesús els digué: + «Aquesta nit tots tindreu de mi un desengany, perquè l’Escriptura diu: “Mataré el pastor, i les ovelles del ramat es dispersaran”. Però, quan hauré ressuscitat, aniré davant vostre a Galilea». C. Pere li digué: S. «Ni que tots es desenganyin de vós, jo, mai». C. Jesús li respon: + «T’ho dic amb tota veritat: Aquesta mateixa nit, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades». C. Li diu Pere: S. «Ni que hagi de morir amb vós, no us negaré». C. I tots els deixebles digueren el mateix.

Es posà trist i abatut

  1. Llavors Jesús arribà amb els seus deixebles a una propietat anomenada Guet-Semaní, i els diu: + «Seieu aquí mentre vaig allà a pregar». C. Prengué Pere i els dos fills de Zebedeu, i es posà tot trist i abatut. Llavors els digué: + «Sento una tristor a l’ànima com per a morir-ne. Quedeu-vos aquí i vetlleu juntament amb mi». C. Ell s’avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava: + «Pare meu, si és possible, que aquest calze s’allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com vós voleu». C. Després va cap als seus deixebles i els troba adormits. Diu a Pere: + «Així no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? Vetlleu i pregueu, que no caigueu en la temptació. L’esperit està decidit a tot, però l’home és feble». C. Se n’anà per segona vegada i pregà: + «Pare meu, si aquest calze no pot passar sense que jo el begui, que es faci la vostra voluntat». C. Després tornà i els trobà adormits: és que els ulls els pesaven. Els deixà, doncs, i se n’anà a pregar per tercera vegada, tot repetint la mateixa súplica. Se’n va després cap als deixebles i els diu: + «Ja podeu dormir tranquils. Ha arribat l’hora. El Fill de l’home és entregat en mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem, que el qui em traeix ja és aquí».

Llavors agafaren Jesús i el detingueren

  1. Encara parlava Jesús quan arribà Judes, un dels dotze, amb molta gent, armada amb espases i garrots. Venien de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. El qui el traïa els havia donat aquest senyal: S. «És aquell que jo besaré: deteniu-lo». C. Immediatament s’acostà a Jesús i li digué: S. «Déu vos guard, rabí». C. I el besà. Però Jesús li contestà: + «Company, estigues pel que has vingut a fer». C. Llavors detingueren Jesús, i un dels qui anaven amb ell desembeinà l’espasa i, d’un cop, tallà l’orella del criat del gran sacerdot. Jesús li digué: + «Torna a embeinar l’espasa: tots els qui empunyen l’espasa, per l’espasa moriran. Et penses que no puc demanar ajut al meu Pare? Ara mateix m’enviaria més de dotze legions d’àngels. Però llavors, com es compliria el que anuncien les Escriptures afirmant que ha de ser així?» C. Llavors Jesús s’adreçà a la gent i els digué: + «Heu vingut a agafar-me, armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia em teníeu assegut al temple ensenyant, i mai no em detinguéreu. Però tot ha passat així perquè es complís el que havien escrit els profetes». C. Llavors tots els deixebles el deixaren sol i fugiren.

Us asseguro que des d’ara veureu el Fill de l’home

assegut a la dreta del Totpoderós

  1. Els qui havien detingut Jesús se l’endugueren al palau del gran sacerdot Caifàs, on s’havien reunit els mestres de la Llei i els notables. Pere el seguia de lluny fins que arribà al palau del gran sacerdot. Entrà al pati i s’assegué entre els guardes, esperant el desenllaç. Els grans sacerdots amb tot el sanedrí buscaven alguna falsa declaració contra Jesús per poder-lo condemnar a mort, però no en trobaven cap, tot i que s’havien presentat molts testimonis que declaraven en fals. Finalment se’n presentaren dos amb aquesta acusació: S. «Aquest ha dit: “Jo podria destruir el santuari de Déu i reconstruir-lo en tres dies”». C. El gran sacerdot s’aixecà i preguntà a Jesús: S. «No et vols defensar de res? Què en dius, de les acusacions que et fan aquests testimonis?» C. Però Jesús callava. El gran sacerdot li digué: S. «Et conjuro pel Déu viu que ens diguis si tu ets el Messies, el Fill de Déu». C. Jesús li respon: + «Sí, teniu raó. Us asseguro que des d’ara veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós, i venint enmig dels núvols del cel». C. Llavors el gran sacerdot s’esquinçà els vestits tot cridant: S. «Ha blasfemat! Quina falta ens fan els testimonis? Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia. Què us en sembla?» C. Ells respongueren: S. «Mereix pena de mort». C. Llavors li escopien a la cara i li pegaven; altres el bufetejaven i li deien: S. «Profetitza, Messies; endevina qui t’ha pegat».

Abans no canti el gall em negaràs tres vegades

  1. Mentrestant Pere s’estava assegut fora, al pati. Una criada se li acostà per dir-li: S. «Tu també hi anaves amb Jesús, el Galileu». C. Però ell ho negà davant de tothom i li digué: S. «No sé de què em parles». C. Quan Pere sortia cap al portal, una altra criada s’hi fixà i digué als qui eren allí: S. «Aquest anava amb Jesús, el Natzarè». C. Pere ho tornà a negar i jurava que no coneixia aquell home. Al cap de poc els qui eren allà s’acostaren i digueren a Pere: S. «És veritat que hi anaves, amb ells; se’t nota fins i tot en el parlar». C. Ell es posà a proferir malediccions i juraments assegurant que no coneixia de res aquell home. En aquell moment cantà el gall i Pere es recordà que Jesús li havia dit: «Abans no canti el gall, em negaràs tres vegades», i així que va ser fora, va plorar amargament.

L’entregaren a Pilat, el governador

  1. Quan s’hagué fet de dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble tingueren sessió contra Jesús per decretar la seva mort. Se l’endugueren encadenat i l’entregaren a Pilat, el governador romà.

No podem posar-los amb el diner de les ofrenes, perquè són el preu d’una vida

  1. Quan Judes, el qui l’havia traït, veié que l’havien condemnat, es penedí del que havia fet. Retornà les trenta monedes als grans sacerdots i als notables i els digué: S. «He pecat entregant a la mort un home innocent». C. Ells, per tota resposta, li digueren: S. «A nosaltres ens vens amb això? Tu t’arreglaràs». C. Ell llençà els diners al santuari, sortí a fora, se’n va anar i es va penjar. Els grans sacerdots recolliren els diners, però es deien: S. «No podem posar-los amb el diner de les ofrenes, perquè són el preu d’una vida». C. Després de discutir-ho, van comprar amb aquells diners el camp del Terrisser per sepultar els forasters. Per això encara avui s’anomena camp de Sang. Així es complí el que diu el profeta Jeremies: «Prengueren les trenta monedes, el preu d’un esclau, tal com l’avaluaven els israelites, i les donaren a canvi del camp del Terrisser, tal com el Senyor m’havia indicat».

Ets tu el rei dels jueus?

  1. Jesús comparegué davant el governador. El governador l’interrogà: S. «Ets tu el rei dels jueus?» C. Jesús li digué: + «Sí, teniu raó». C. Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables del poble. Llavors Pilat li diu: S. «No sents quantes acusacions presenten contra tu?» C. Però Jesús no li respongué ni una paraula, tant que el governador n’estava tot sorprès. Cada any, per la festa, el governador tenia el costum d’indultar un pres, el que la gent volia. Llavors hi havia un pres famós, un tal Barrabàs. Quan la gent es reuní, Pilat els digué: S. «Qui voleu que indulti, Barrabàs o Jesús, tingut per Messies?» C. Perquè s’adonava que li havien entregat Jesús per enveja. Mentre Pilat seia al tribunal, la seva esposa li feu arribar aquest encàrrec: S. «No vulguis saber res d’aquest innocent; aquesta nit, en somni, he sofert molt per ell». C. Mentrestant els grans sacerdots i els notables havien convençut la gent que demanessin l’indult de Barrabàs i la mort de Jesús. Quan Pilat els preguntà quin dels dos volien que els indultés, ells li respongueren: S. «Barrabàs». C. Pilat els diu: S. «I de Jesús, tingut per Messies, què n’he de fer?» C. Tots li respongueren: S. «Que el crucifiquin». C. Digué Pilat: S. «Per què? Quin mal ha fet?» C. Ells cridaven més fort encara: S. «Que el crucifiquin». C. Quan Pilat s’adonà que era inútil el seu intent i que més aviat crearia un avalot, es rentà amb aigua les mans davant la gent i els digué: S. «Jo no soc responsable de la sang d’aquest home; arregleu-vos vosaltres». C. Tot el poble respongué: S. «Que la responsabilitat d’aquesta sang caigui sobre nosaltres i sobre els nostres fills». C. Llavors els deixà lliure Barrabàs i entregà Jesús, després de fer-lo assotar, perquè el crucifiquessin.

Salve, rei dels jueus

  1. Els soldats del governador s’endugueren Jesús a l’interior del pretori, reuniren al seu voltant tota la tropa, li tragueren els vestits, el cobriren amb un mantell de color grana, i li posaren al front una corona d’espines que havien teixit, i a la mà dreta li posaren una canya. Després, per burlar-se’n, s’agenollaven davant d’ell i li deien: S. «Salve, rei dels jueus». C. També l’escopien i li prenien la canya per pegar-li al cap. Acabada la burla, li tragueren el mantell, li posaren els seus vestits i se l’endugueren per crucificar-lo.

Dos bandolers foren crucificats juntament amb ell

  1. Quan sortien, trobaren un home de Cirena, que es deia Simó, i l’obligaren a carregar-se la creu de Jesús. Arribaren a un indret anomenat Gólgota, que vol dir lloc de la Calavera. Li oferiren una beguda de vi barrejat amb fel; ell el tastà, però no en volgué beure. Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus. I s’assegueren allà per fer la guàrdia. Sobre el seu cap, havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus». Dos bandolers foren crucificats juntament amb ell, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra.

Si ets el Fill de Déu, baixa de la creu

  1. Els qui passaven l’insultaven, movien el cap amb aires de mofa i deien: S. «Tu que vols destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva’t tu mateix; si ets el Fill de Déu, baixa de la creu». C. També se’n burlaven els grans sacerdots amb els mestres de la Llei i els notables. Deien: S. «Ell que salvava els altres, no és capaç de salvar-se ell mateix! Ell que és el rei d’Israel, que baixi ara de la creu i creurem en ell. Confiava en Déu: que l’alliberi, doncs, si tant se l’estima, ell que deia: Soc Fill de Déu». C. Els bandolers que havien estat crucificats amb ell també li feien els mateixos retrets.

Eli, Eli, lema sabactani?

  1. Des del migdia fins a mitja tarda s’estengué una foscor sobre tota la terra. Cap a mitja tarda Jesús cridà amb tota la força: + «Eli, Eli, lema sabactani?» C. Que vol dir: + «Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?» C. Alguns dels qui eren allí deien: S. «Ara crida Elies». C. Un d’ells anà corrents a prendre una esponja xopa de vinagre i la posà al capdamunt d’una canya perquè begués. Però els altres li deien: S. «Deixa’l estar. A veure si ve Elies a salvar-lo». C. Jesús tornà a cridar amb tota la força i expirà.

Aquí tothom s’agenolla, i fa una pausa

  1. En aquell moment la cortina que tancava el santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques s’esberlaren, els sepulcres s’obriren i ressuscitaren molts cossos dels sants que hi reposaven; després de la resurrecció de Jesús sortiren dels sepulcres, anaren a la Ciutat Santa i s’aparegueren a molts. Quan el centurió i els soldats que guardaven Jesús veieren el terratrèmol i tot el que havia passat, s’esveraren molt i deien: S. «És veritat: Aquest home era Fill de Déu». C. També moltes dones eren allà mirant-s’ho de lluny. Havien seguit Jesús des de Galilea i el proveïen amb els seus propis recursos. Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.

Josep posà el cos de Jesús en el seu sepulcre nou

  1. Cap al tard vingué un home ric d’Arimatea, que es deia Josep, i era també dels seguidors de Jesús. Aquest home anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús. Pilat manà que li donessin el cos. Josep el prengué, l’amortallà amb un llençol i el posà en el sepulcre nou que ell s’havia fet tallar a la roca. Després feu rodolar una gran pedra, per tancar l’entrada del sepulcre, i se n’anà. Maria Magdalena i l’altra Maria eren allà, assegudes davant el sepulcre.

Podeu disposar d’una guàrdia.

Feu guardar el sepulcre tan bé com sapigueu

  1. L’endemà, que era ja dissabte, els grans sacerdots i els fariseus anaren en corporació a trobar Pilat per dir-li: S. «Senyor, ens hem recordat que aquell impostor quan encara vivia va dir: “Al cap de tres dies ressuscitaré”. Doneu ordre de guardar el sepulcre fins al tercer dia, no fos cas que els deixebles anessin a robar-lo i diguessin al poble: “Ha ressuscitat d’entre els morts”. Seria una impostura pitjor que la primera». C. Pilat els digué: S. «Podeu disposar d’una guàrdia. Feu guardar el sepulcre tan bé com sapigueu». C. Ells anaren al sepulcre i l’asseguraren segellant-ne l’entrada i posant-hi guàrdia.

 

COMENTARI

 Beneït el qui ve en nom del Senyor”

Avui l’Església celebra el “Diumenge de Passió”, es proclama el relat evangèlic de la Passió de Jesús. També dit el “Diumenge de Rams”, perquè els més menuts, porten les seves palmes i palmons a beneir.

L’Evangeli ens diu que camí de Jerusalem, prop de la muntanya de les Oliveres, Jesús envià a dos dels seus deixebles al poble veí, amb l’encàrrec de que quan trobessin una somera fermada, amb el seu pollí, la deslliguessin i li portessin, perquè la necessitava per entrar a Jerusalem.

Els deixebles hi anaren, van fer el que Jesús havia manat, van guarnir els animals amb mantells i Jesús hi pujà per entrar a Jerusalem. Molta gent entapissava el camí amb els seus mantells, i amb branques d’arbres i flors encatifava la terra, i la gent que anava al davant i la que el seguia, cridava “Hosanna al Fill de David. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel”.

Jesús entrà a Jerusalem, i la gent s’esbrotà. Preguntaven qui era i els que anaven amb Ell, responien, “És el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea”.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

________________________________________

 

DIUMENGE II DE QUARESMA / Cicle A

Evangeli Mt 17,1-9

La seva cara es tornà resplendent com el sol

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells. La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. També se’ls aparegueren Moisès i Elies, que conversaven amb ell. Pere va dir a Jesús: «Senyor, que n’estem, de bé, aquí dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». Encara no havia acabat de dir això quan els cobrí un núvol lluminós, i del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo». En sentir-ho, els deixebles, esglaiats, es prosternaren de front a terra. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: «Aixequeu-vos, no tingueu por». Ells alçaren els ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol.

Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no diguessin res a ningú d’aquella visió fins que el Fill de l’home no hagués ressuscitat d’entre els morts.

 

 COMENTARI

 “La seva cara es tornà resplendent com el sol”

Avui celebrem el Segon Diumenge de Quaresma. 

L’Evangeli ens descriu com Jesús, amb alguns dels seus deixebles, va a una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells. A la Bíblia, la muntanya és un lloc de trobada amb el Misteri. Abraham, Moisés, Elies i també Jesús, experimenten al Déu desconcertant i desbordant que arriba a ells, més enllà de les seves expectatives.

Jesús puja a la muntanya a pregar, i en el silenci, ressona la Paraula més vertadera: “Aquest és el meu Fill, el meu elegit”, la Paraula que posa nom a la seva identitat.

Podem pregar enmig del soroll i de les preocupacions de cada dia, però el silenci ens endinsa en un món, en el que entrem acompanyats de la pròpia vida i la dels altres, però quedem sols davant del Misteri.

En aquesta trobada, Déu ens regala les mateixes Paraules que va escoltar Jesús. Ens diu “Existeixes, ets estimat per mi” i aquesta Paraula ens transfigura, ens reconeix i ens anomena amb Amor. 

A la vida de Jesús, la muntanya, el silenci, no són llocs d’estada, perquè aquest Amor cerca continuar donant-se en lo quotidià, fins arribà a un total lliurament.

Tant de bo féssim nostra la Vida de Jesús, en aquest temps de quaresma.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

_______________________________________

DIUMENGE V DURANT L’ANY / Cicle A

 

Evangeli Mt 5,13-16

Vosaltres sou la llum del món

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi.

Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel».

______________________________

 COMENTARI

 Vosaltres sou la llum del món”

L’Evangeli d’avui ens fa saber, el que Jesús va dir als seus deixebles  “vosaltres sou la sal del món” i aquesta és la missió del cristià, ser sal en el món, assaonar el que és insípid, fer agradable la vida a la gent de l’entorn, alleugerir el dolor de qui pateix, tenir tal ànim que doni vida a tot el que es toca. La sal cauteritza el que fa mal i preserva de la corrupció, així han de ser els seguidors de Jesús.

L’Evangeli també fa esment a la llum del món, tots necessitem la Llum, que a traves del Crist ens dóna Déu i al mateix temps, el cristià ha d’espargir-la arreu on vagi, no es pot amagar la llum, ja que és esplendorosa. A molta gent, li cal la claror que el cristià pot donar-li.

Necessitem la Sal per donar gust, i la Llum per il·luminar, dos elements molts necessaris per fer més alegre i satisfactòria la vida de tots. Podem demanar en la nostra pregària, que volem ser Sal i Llum per a qui ho necessiti, i així ajudar i glorificar al nostre Pare del cel.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

__________________________________________    

DIUMENGE II D’ADVENT / Cicle A

Evangeli Lc 2,16-21

Trobaren Maria i Josep amb el nen. Passats vuit dies, li posaren el nom de Jesús

Lectura de l’evangeli segons sant lluc

En aquell temps, els pastors anaren a Betlèhem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d’aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava.

Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els ho havien anunciat.

Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo, li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare.

 

 ____________________

COMENTARI

 

“Trobaren Maria i Josep amb el nen. Passats vuit dies, li posaren el nom de Jesús”

Comencem un Nou Any i tots ens desitgem felicitat i prosperitat, tenim projectes i esperances noves, volem Pau a tot el món i no guerres.

Avui la litúrgia ens convida a fer memòria de la maternitat de María. El Fill anunciat, el troben els pastors en una menjadora, enmig de contratemps provocats per l’Emperador. Quants infants avui neixen envoltats de dificultats. Però María deixa que el Misteri reposi, va descobrint els plans de Déu, medita i ho guarda tot en el seu cor.

Els pastors es fien, van, veuen i tornen glorificant i lloant Déu, tots quedaven meravellats d’allò que els contaven els pastors.

Demanem al Senyor les seves benediccions i meravelles, sobre totes les persones i les seves realitats.

Molt Bon Any a tothom.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

 

____________________________________

DIUMENGE II D’ADVENT / Cicle A

 

Evangeli Mt 3,1-12

Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

Per aquells dies vingué Joan Baptista, que predicava així al desert de Judea: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop». És d’ell que deia el profeta Isaïes: «Una veu crida en el desert: “Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí”». Joan duia una capa de pèl de camell, es cobria amb una pell la cintura i el seu aliment eren llagostes i mel boscana. Anaven a trobar-lo de Jerusalem, de tot arreu de la Judea i de tota la regió del Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.

Però quan veié que molts dels fariseus i dels saduceus venien a fer-se batejar, els va dir: «Cria d’escurçons, qui us ha ensenyat mai com podreu fugir de la justícia que s’acosta? Demostreu amb fets que us voleu convertir. No visqueu refiats pensant que sou fills d’Abraham, que Déu pot donar fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres. Ara la destral ja està clavada a l’arrel dels arbres, i ja sabeu que l’arbre que no dona bons fruits és tallat i llençat al foc. Jo us batejo només amb aigua perquè us convertiu, però el qui ve després de mi és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni d’aguantar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el seu blat, l’entrarà al graner, però la palla, la cremarà en el foc que no s’apaga».

_____________

COMENTARI

 

Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop

Avui l’Església celebra el II Diumenge d’Advent. Al·leluia! Al·leluia!

L’Evangeli és pregoner, Joan el Baptiste, va ser enviat per batejar Jesucrist i proclamar la seva vinguda, era  necessari que Jesucrist fos anunciat per un altre i no per Ell mateix, ja que els jueus, no li haguessin fet cas. El Baptiste vol enaltir l’excel·lència de Déu i manifestar la seva pròpia humilitat.

Joan el Baptista predicava les bones obres i la fe en Déu, per preparar els cors dels qui l’escoltaven. Ensenyava els camins que porten al Senyor, mitjançant la paraula, que quallés en l’ànima d’ aquelles persones que el seguien.

Joan Baptista és el primer que anuncia el regne de Déu, perquè aquest honor només era pel precursor de Jesucrist. Portava el vestit de pell de camell, senyal de penitència austera. El seu menjar eren llagostes i mel boscana, així qui viu en soledat pot experimentar les necessitats de la vida humana.

Joan el Baptiste, va començar la seva predicació dient “Convertiu-vos, perquè està a prop el Regne  del Cel” “El Regne de Déu, està dins de cadascú” Advent és un temps propici per preparar el cor per la vinguda del Senyor.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

______________________________________   

DIUMENGE XXXII DURANT L’ANY / Cicle C

 

Evangeli Lc 20,27-38

Déu no és Déu de morts, sinó de vius

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, uns saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar. Per això li proposaren aquesta qüestió: «Mestre, Moisès ens va prescriure que si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la dona del difunt, per donar descendència al seu germà. Doncs bé: hi havia set germans. El primer, que era casat, morí sense fills. El segon, el tercer, i així fins al setè es van casar amb la dona del difunt i moriren sense deixar fills. Finalment ella també morí. Aquesta dona, per tant, en la resurrecció, de quin dels set serà l’esposa? Perquè tots set s’hi havien casat».

Jesús els respongué: «En el món present els homes i les dones es casen, però els qui Déu considerarà dignes de tenir un lloc en el món que vindrà i en la resurrecció dels morts no es casaran, perquè ja no podran morir mai més. Pel fet de tenir part en la resurrecció són iguals que els àngels i són fills de Déu. I que els morts han de ressuscitar, Moisès mateix ho deixa entendre en el passatge de la Bardissa que no es consumia, quan diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isahac i Déu de Jacob. Déu no és Déu de morts, sinó de vius, perquè, per a ell tots viuen».

 _______________ 

COMENTARI

 Déu no és Déu de morts, sinó de vius”

El judaisme del segle I era molt divers, havia molts grups amb diferents ideologies sobre la pròpia fe. Els saduceus eren un grup minoritari, però molt poderós tan econòmicament com socialment. La resurrecció era per ells, un absurd. Ho entenien com un tornar a la vida actual.

En aquest context, li plantejant a Jesús la qüestió de “la dona viuda i els set germans que es casen amb ella sense tenir descendència” Quan mort la dona, pregunten, de quin dels germans serà esposa?

Jesús els respongué que, en el món present, homes i dones es casen, però en la resurrecció dels morts no es casaran, ja no moriran mai més. Moisés ho deixa clar en el passatge de la bardissa, que diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob, per Déu tots viuen.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

_____________________________________    

DIUMENGE XXVII DURANT L’ANY / Cicle C

 

Evangeli Lc 17,5-10

Només que tinguéssiu fe

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, els apòstols digueren al Senyor: «Doneu-nos més fe». El Senyor els contestà: «Només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mar”, us obeiria.

Suposem que algú de vosaltres té un esclau llaurant o pasturant el ramat. Quan ell torna del camp, li dieu mai que entri de seguida i segui a taula? No li dieu, més aviat, que prepari el sopar, que estigui a punt de servir-vos mentre mengeu i beveu, i que ell menjarà i beurà després? I quan l’esclau ha complert aquestes ordres, qui ho agraeix? Igualment vosaltres, quan haureu complert tot allò que Déu us mana, digueu: “Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure”».

 _____________________

COMENTARI

 Només que tinguéssiu fe

L’Evangeli d’avui, ens diu que els deixebles de Jesús s’adonen de que tenen poca fe, com molts de qualsevol de nosaltres, els costa de creure que Jesús sigui el Messies. A Jesús l’admiraven i estimaven, perquè era servicial, senzill, comunicava un Déu proper i amic. Els deixebles no l’entenien però es fiaven d’Ell i li demanen més fe.

Jesús amb la seva resposta imaginativa de la muntanya que es traslladi al mar, vol parlar de canvis personals i socials, molts dels seguidors de Jesús han fet canvis notables. I de sobta Jesús passa de la imaginació a fets reals. La fe necessita obres i aquestes han de donar preferència als altres. Senyor doneu-nos la fe que fa canviar el nostre cor pel camí del servei als altres.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

______________________________________    

DIUMENGE XXIII DURANT L’ANY / Cicle C

 

Evangeli Lc 14,25-33

Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús anava amb molta gent. Ell es girà i els digué: «Si algú vol venir amb mi i no m’estima més que el pare i la mare, que l’esposa i els fills, que els germans i les germanes, i fins i tot que la pròpia vida, no pot ser deixeble meu. Qui no porta la seva creu per venir amb mi, no pot ser deixeble meu.

Suposem que algú de vosaltres vol construir una torre. No us asseureu primer a calcular-ne les despeses per veure si teniu recursos per acabar-la? Perquè, si després de posar els fonaments, no podíeu acabar l’obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se’n i dirien: “Aquest home havia començat a construir, però no pot acabar”. Si un rei vol anar a combatre amb un altre, no s’asseurà primer a deliberar si amb deu mil homes podrà fer front al qui ve contra ell amb vint mil? I si veia que no pot, quan l’altre encara és lluny li enviarà delegats a negociar la pau. Així també ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té».

______________________   

COMENTARI

Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té

Sembla que sigui un Evangeli mot dur i massa fort, però Jesús no vol que renunciem a tot, sinó que el trobem en tot i que sapiguem trobar-lo en els valors de cada dia, que siguem portadors de pau, no de manera individual, sinó com a comunitat, és la missió que Jesús ens encomana a tots. La pregària ens pot ajudar a tenir aquesta actitud de voler seguir a Jesús.

Jesús ens recomana que ens buidem de tot el que ens separa i dispersa interiorment. A Jesús se’l segueix des de la nostra realitat, ajudant i demanant treure els impediments que ens allunyen d’Ell. Estem cridats a ser un foc que encén altres focs. Senyor ajuda’ns a cuidar l’amor que Jesús ens ha donat, per tal que sigui Jesús, el veritable centre de les nostres vides, i al mateix temps poder-lo espargir en aquest món nostre tan castigat i mancat d’amor.

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

______________________________________    

DIUMENGE XIX DURANT L’ANY / Cicle C

 

Evangeli Lc 12,32-48

Estigueu a punt també vosaltres

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No tingueu por, petit ramat: el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i distribuïu els diners als qui ho necessiten. Feu-vos bosses que no s’envelleixin, aplegueu-vos al cel un tresor que no s’esgotarà; allà els lladres no s’hi acosten ni les arnes no fan malbé res. On teniu el vostre tresor hi tindreu el vostre cor.

Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats, que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces per poder obrir la porta tan bon punt trucarà. Feliços els criats que l’amo trobarà vetllant al moment de la seva arribada. Amb tota veritat us dic que se cenyirà, els farà seure a taula, i ell mateix passarà a servir-los d’un a un. Feliços si els trobava sempre vetllant, ni que vingués a mitjanit o a la matinada. Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l’hora que el lladre vindria, no hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada».

Pere li preguntà: «Senyor, aquesta paràbola, la dieu només per a nosaltres o per a tothom?». El Senyor li respongué: «Qui és l’administrador fidel i prudent, a qui l’amo confia el personal de servei perquè els doni a temps l’aliment que els pertoca? Feliç aquell servent si l’amo, quan arriba, troba que ho fa així: us asseguro que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servidor pensava: “El meu amo triga a venir”, i començava a pegar els criats i les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, el seu amo tornarà el dia que ell no sospita i a una hora que ell no sap, i el condemnarà a la pena dels traïdors. L’esclau que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha executat allò que l’amo volia, rebrà de valent. Però el qui, sense saber què volia l’amo, ha fet coses que mereixien assots, rebrà més poc. Tothom exigeix molt d’aquells a qui ha donat molt, tothom reclama més d’aquells a qui ha prestat més».

____________ 

COMENTARI 

Estigueu a punt també vosaltres”

L’evangeli d’ avui ens diu que els deixebles tenien por, igual que les que tenim tots. Cada persona i cada situació té les seves. Però l’home viu també de l’esperança posada en Jesús, i amb Ell, tot pot resoldre’s.

Jesús dóna llibertat perquè cada ésser, actuï segons la seva consciència, però també insisteix en la fidelitat a Déu i el servei als altres, per això cal estar atent al que es demana a cadascú de diferents maneres, i estar sempre preparats a la crida de Déu.

Jesús es serveix d’un altra petita paràbola sobre la necessitat de la confiança, vigilància, fidelitat i prudència a totes hores, esperant la vinguda del Senyor i ens ensenya que l’acció dels deures i la responsabilitat a fer, va d’acord amb el que ens ha sigut donat.  És Jesús mateix fet servent per nosaltres, qui ens obra les portes del Regne de Déu.

 

 Consol Baldrís,

Institució Teresiana

______________________________________    

DIUMENGE XIV DURANT L’ANY / Cicle C

Evangeli Lc 10,1-12.17-20

La pau que li desitgeu reposarà en ell

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, el Senyor en designà encara setanta-dos, i els envià que s’avancessin de dos en dos cap a cada poble i a cada lloc on ell mateix havia d’anar. Els deia: «Hi ha molt a segar i pocs segadors: demaneu a l’amo dels sembrats que enviï homes a segar-los. Aneu. Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa digueu primer: Pau en aquesta casa. Si hi viu un home de pau, la pau que li desitgeu reposarà en ell; si no, retornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa i compartiu allò que tinguin per menjar i beure: els treballadors bé es mereixen el seu jornal. No aneu de casa en casa. Si en un poble us reben bé, mengeu el que us posin a taula, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent d’aquell lloc: El Regne de Déu és a prop vostre.

Però si en un poble no us volen rebre, sortiu als carrers i digueu: Fins la pols d’aquest poble que se’ns ha posat als peus, us la deixem. Però sapigueu això: El Regne de Déu és a prop. Us asseguro que quan vingui el gran dia, la sort de Sodoma serà més suportable que la d’aquell poble». Els setanta-dos tornaren tots contents i deien: «Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del vostre nom». Jesús els digué: «Sí, jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar les serps i els escorpins i totes les forces de l’enemic: res no us podrà fer mal. Però no us alegreu que els esperits se sotmetin a vosaltres; alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrits en el cel».

 ___________________________

COMENTARI

 “La pau que li desitgeu reposarà en ell”

L’Evangeli d’avui ens descriu, com Jesús prepara els seus deixebles per a la seva missió. Els envia de dos en dos, fins a setanta dos. El camí és dur, ple de perills, de reptes i d’obstacles. Els deixebles no sempre seran ben rebuts, però Déu actua amb ells. Els deixebles tornen contents i plens d’alegria.

El missatge que Jesús ha confiat als deixebles, és la pau, la justícia, el perdó i la curació, també la Bona Nova de la proximitat del Regne de Déu. Aquest missatge ha estat encomanat a l’Església durant segles. Ara ens toca a nosaltres donar testimoni del Regne de Déu.

 

 Consol Baldrís,

Institució Teresiana

__________________________________________    

DIUMENGE DE PENTECOSTA

Solemnitat

MISSA DEL DIA / Cicle C

 

Evangeli Jo 14,15-16.23b-26

L’Esperit Sant us farà entendre tot el que us he dit

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre.

Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre».

 __________________________________

COMENTARI

 “L’Esperit Sant us farà entendre tot el que us he dit”

 En l’Evangeli d’avui, Jesús se n’adona que els deixebles tenen el cor ple de tristesa, i els vol transmetre confiança i els prepara per la vinguda de l’Esperit Sant, ja que ells mateixos en seran testimonis. 

Jesús els diu, “us dic la veritat, us convé que me’n vagi, perquè si no me’n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi, si me’n vaig, us l’enviaré”, Jesús ha d’ascendir al Pare i alhora romandre entre nosaltres. 

L’Ascensió del Senyor vol dir que el Crist no s’ha allunyat de nosaltres, sinó que es troba prop i en cadascú de nosaltres. Déu abraça i sosté tot el món per sempre, i la nostra esperança es troba en Jesucrist. 

“L’Esperit Sant ens fa fills i filles de Déu. Ens compromet en la mateixa responsabilitat de Déu pel que fa al seu món, a la humanitat sencera. Ens ensenya a mirar el món els altres i nosaltres mateixos amb els ulls de Déu” (Benet XVI) 

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

__________________________________________    

DIUMENGE III DE PASQUA / Cicle C

Evangeli Jo 21,1-19

Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava.

Igual va fer amb el peix

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús encara s’aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades. L’aparició fou així. Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els digué: «Me’n vaig a pescar». Els altres li respongueren: «Nosaltres també hi venim». Sortiren tots i pujaren a la barca, però aquella nit no pescaren res.

Quan ja clarejava, Jesús s’aturà vora l’aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?». Li contestaren: «No». Els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu». Ho feren així i ja no la podien treure de tant de peix com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el Senyor». Així que Simó Pere sentí aquestes paraules, es posà la roba que s’havia tret i es llançà a l’aigua. Els altres deixebles, que eren només a uns noranta metres de terra, vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de peix.

Quan baixaren a terra veieren un foc, amb peix i pa coent-se sobre les brases. Jesús els diu: «Porteu peixos dels que acabeu de pescar». Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa: hi havia cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s’esquinçà. Jesús els digué: «Veniu a esmorzar». Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien, que era el Senyor. Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s’apareixia als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts.

Després d’esmorzar, Jesús diu a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?». Ell li contesta: «Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura els meus anyells». Per segona vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?». Ell li contesta: «Sí, Senyor, ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura les meves ovelles». Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?». Pere s’entristí que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li contestà: «Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo». Li diu Jesús: «Pastura les meves ovelles. T’ho dic amb tota veritat: Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses, obriràs les mans i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols». Jesús li deia això per indicar com seria la mort amb què Pere havia de donar glòria a Déu. Després d’aquestes paraules, Jesús afegí: «Vine amb mi».

 ___________________________  

COMENTARI

 “Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix”

L’Evangeli d’avui ens descriu el treball, que els deixebles fan en la foscor de la nit. Simó Pere pren la iniciativa d’anar a pescar i els altres deixebles el segueixen. Surten a pescar tots junts però no pesquen res. Sense la presencia de Jesús resuscitat, sense el seu alé, i sense la seva paraula orientadora, no hi ha res a fer.

Quan ja clarejava, Jesús es fa present vora l’aigua, però els deixebles no el coneixen. Jesús els hi demana algo per menjar, i no tenen res. Jesús recomana que tirin les xarxes a la dreta de la barca i pescaran. Segueixen les seves instruccions i treuen les xarxes plenes de peix. Jesús els convida a  portar els peixos que han pescat i que s’atansin per esmorzar. Jesús prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s’apareixia als deixebles després de resuscitar d’entre els morts.

Acabant d’esmorzar, Jesús pregunta a Simó Pere:”Simó, m’estimes més que aquests?” Simò li contesta, “Si, Senyor, ja ho sabeu que us estimo”, i aixi, fins a tres vegades li preguntà Jesús, i Pere s’entristí. Jesús coneix les incongruències humanes, tot i així li digué, “Pastura les meves ovelles” i “Vine amb mi”.

Els deixebles, s’havien adonat que la mort i la resurrecció de Jesús, era degut al gran amor que Déu té a tota la humanitat i a l’Univers sencer. Els deixebles són els grans testimonis de la Bona Nova de Jesús, i amb aquella mateixa fe, ens unim tots els que volem seguir el Crist Ressucitat.  ALEL·LUIA !!

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

__________________________________________    

DIUMENGE V DE QUARESMA / Cicle C

Evangeli Jo 8,1-11

Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat,

qe comenci a tirar pedres

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres i l’endemà de bon matí es presentà de nou al temple. Tothom acudia al seu entorn, i ell, assegut, els ensenyava. Els mestres de la Llei i els fariseus li portaren una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri. La posaren al mig i li digueren: «Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar-les, aquestes dones. I vós, què hi dieu?». Li feien aquesta pregunta insidiosament, buscant un pretext per acusar-lo. Però Jesús s’ajupí i s’entretenia dibuixant a terra amb el dit. Ells continuaren insistint amb la seva pregunta. Llavors Jesús alçà el cap i els digué: «Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres». Després s’ajupí i continuà dibuixant a terra. Ells, quan van sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es quedà sol, i la dona era allà al mig. Jesús alçà el cap i digué a la dona: «On són? Ningú no t’ha condemnat?». Ella contestà: «Ningú, Senyor». Jesús digué: «Tampoc jo no et condemno. Ves-te’n, i d’ara endavant no pequis més».

______________________________________

 COMENTARI

 “Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat,

que comenci a tirar pedres”

Avui celebrem el V Diumenge de Quaresma, temps de reflexió i discerniment. 

Aquest Evangeli ens mostra una dona sorpresa en adulteri i ningú s’atreveix a defensar-la. Els seus acusadors estan disposats a fer callar violentament a qui s’atreveixi ajudar-la i per això la porten a Jesús per fer-lo caure en una trampa. En l’època de Jesús, es discutia en el judaisme, la validesa de la disposició de la llei. Davant d’això, Jesús decideix anar a favor de la dona adultera i perdonar-la sense condicions. 

Jesús perdona incondicionalment, oblida el passat i dona noves oportunitats per començar de nou, ho va fer amb la dóna de l’Evangeli i ho fa amb cada un de nosaltres cada dia. Quan l’estimació ens abraça, és una gran forca que ens impulsa a seguir endavant, malgrat les dificultats que puguem tenir. 

Una trobada amb Jesús, sempre és una experiència de vida. Ell mateix ho va dir “Jo sóc el Camí, la Veritat i la Vida”

 

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

Connexió -via Zoom- per la conferencia del nou cicle “Neuroteologia”
Os recordamos que el próximo jueves, día 25 a las 19:00h iniciamos un ciclo de Neurología. Propuesta para repensar lo humano.

El objetivo es adentrarnos en la neuroteología. Se trata de una disciplina surgida hace algunos años que reúne el conocimiento neurocientífico y el saber teológico. La neuroteología intenta un diálogo crítico entre estas dos disciplinas. Nuestras creencias religiosas residen en nuestro interior, modifican quiénes somos y pueden dar sentido y orientación a nuestras vidas.

Las neurociencias se ocupan de comprender cómo las experiencias religiosas, los lenguajes

teológicos y la vida espiritual forjan y modelan quiénes somos. Precisamente, porque cada

una de estas experiencias queda almacenada en nuestros cerebros y configuran quiénes

somos. El conocimiento neurocientífico ayuda al saber teológico a formular su propio saber científico, atesorado por años de Tradición. Por otro lado, las teologías, sus lenguajes, epistemologías y métodos permite ahondar en la disciplina.

Muy cordialmente,

CG

Ayúdanos a difundir esta información. Gracias.

TE ESPERAMOS!!!

Enlace zoom para participación online: https://tinyurl.com/4e6p8ptw

Ben cordialment,

Pilar Ainsa

Centre Passatge Gestió.

Barcelona.

Neuroteologia- MONTSERRAT

NOTÍCIES ÀFRICA 1r trimestre 2024

NOTÍCIES CANVI CLIMÀTIC GENER, FEBRER I MARÇ 2024odt

NOTÍCIES ÀFRICA GENER FEBRER I MARÇ 2023

ÀFRICA DESDE LA MIRADA DE LA DONA

Madagascar

NOTICIES D'AFRICA SETEMBRE 2022

la fam a la banya d'Àfrica

NOTÍCIES ÀFRICA JULIOL AGOST SETEMBRE 2022

NOTÍCIES ÀFRICA ABRIL-MAIG-JUNY 2022

N0TÍCIES CANVI CLIMÀTIC ABTRIL-MAIG -JUNY 2022

NOTÍCIES ÀFRICA FEBRER 2022odt (1)

NOTÍCIES CANVI CLIMÀTIC DESEMBRE 2021

NOTICIES SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC OCTUBRE 2021

VIII MIGRACIONS ACTUALS I EL SEU FUTUR (1)

VIII MIGRACIONS ACTUALS I EL SEU FUTUR

NOTICIES D'AFRICA SETEMBRE 2021

NOTICIES SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC SETEMBREM 2021

NOTICÍES ÀFRICA MAIG 2021

2021 INFORMACIÓ COVID-210619 NU

VII MIGRACIONS AC TUALS I EL SEU FUTUR

NOTÍCIES ÀFRICA ABRIL 2021

 

VI MIGRACIONS ACTUALS I EL SEU FUTUR

 

 

 

EL CORREDOR MEDITERRANI V

 

De la incidència de l’estructura del corredor ferroviari mediterrani i el creixement del PIB i dels ingressos a l’Estat.

 

L’Estat espanyol disposa d’una caixa central on recull tots els diners que genera el seu PIB. D’aquesta caixa surten els diners que es distribuïen a totes les Administracions i Autonomies a fi de cobrir totes les necessitats i compromisos establerts per a la governabilitat del país.

Per tant fent un símil, podrien dir que la caixa és com un gran dipòsit  en el qual s’omple pels ingressos i es buida per les sortides. Per tant és important l’increment d’entrades, com la bona administració de les sortides.

La posta en circulació del Corredor Mediterrani ferroviari en via d’ample europeu en recorregut des de Huelva a Estocolm i trajectes de 24 hores, i energia neta, aportaria la creació de centenars i potser milers llocs de treball i uns ingressos amb la caixa de l’Estat entre un  3% i un 5% del PIB espanyol, és a dir entre 30.000 i 50.000 euros cada any.

Capítol important és de destacar entre d’altres, els aspectes positius de la seva construcció i que descrivim a continuació:

  • Reduir ostensiblement els temps d’espera de visites mèdiques als especialistes de la Seguretat Social, pel fet de poder augmentar el personal.
    Millorar els salaris del personal sanitari d’acord amb la seva  condició de treball.
  • Situar les pensions de manera que no perdin el poder adquisitiu a través del temps lo qual vol dir l’increment anyal en funció de la inflació al llarg de l’any. També adequar les pensions baixes al nivell que precisen les persones d’acord amb les necessitats bàsiques.

Restituir als pensionistes les pèrdues del seu poder adquisitiu en els anys de la crisi en una sola paga.

  • En el seu darrer informe Càritas ha denunciat a través dels mitjans de comunicació que la demanda d’ajut per part de la població que utilitza els seus serveis està augmentant, en conseqüència, la seva oferta, ja no hi arriba.  I  que aquesta progressió revela l’empobriment estructural dels ciutadans.
  • Per tant totes les millores en els ingressos de la caixa de l’Estat són necessaris per establir plans d’ocupació i formació per sectors poblacionals més necessitats.

També les ONG que per diverses causes operen al territori perden aportacions per la pèrdua de poder adquisitius de les classes treballadores.

  • La recerca biomèdica que bàsicament fan els laboratoris farmacèutics, estan dirigides a rentabilitzar els medicaments que hi posen al mercat. Això suposa que una part de les malalties rares no son investigades per la manca d’aquesta rendibilitat. De disposar d’ingressos disponibles aquesta recerca es podria fer efectiva a través dels hospitals locals i comarcals públics i l’organisme de recerca dels governs.
  • La millora dels costos del transport que repercutiria en els preus de les mercaderies.
  • Disminució ostensible del CO₂de l’atmosfera, del diòxid de sofre i de les partícules de l’aire que respirem i que limitarien la mort prematura dels ciutadans per l’aire que respirem.

 

                 JUSTICIA I PAU SANT JUST.

DIUMENGE V DE PASQUA / Cicle B

 

Lectura primera Fets 9,26-31

Els contà com pel camí el Senyor se li havia aparegut

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquell temps, Saule arribà a Jerusalem, i allà intentava incorporar-se als creients, però ells no creien que s’hagués convertit, i tots el defugien. Llavors Bernabé el prengué pel seu compte, el presentà als apòstols, i els contà com, pel camí, el Senyor se li havia aparegut i li havia parlat, i amb quina valentia havia predicat a Damasc el nom de Jesús. Des d’aquell moment convivia amb ells a Jerusalem amb tota llibertat, predicava amb valentia el nom del Senyor, conversant i discutint amb els jueus de llengua grega. Aquests es proposaren de matar-lo, però els germans, que ho saberen, l’acompanyaren a Cesarea i el feren marxar a Tars.

L’Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. Així creixia, s’anava edificant, i vivia constantment a la presència del Senyor, confortada per l’Esperit Sant.

 

Salm responsorial 21,26b-27.28 i 30ab.30c-32 (R.: 26a)

 

Lectura segona 1Jo 3,18-24

El seu manament és que creguem i estimem

Lectura de la primera carta de sant Joan

Fillets, que el nostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat. Llavors coneixerem que ens mou la veritat i la nostra consciència es mantindrà en pau davant de Déu. Perquè si la nostra consciència ens acusa, pensem que Déu és més gran que la consciència, i que ell ho sap tot.

Estimats, si la consciència no ens acusa, podem acostar-nos a Déu amb tota confiança, i obtindrem el que li demanem, perquè complim el que ens mana i fem allò que és del seu grat.

El seu manament és que creguem en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres tal com ens ho té manat. Si complim els seus manaments, ell està en nosaltres i nosaltres en ell. I, per l’Esperit que ens ha donat, coneixem que ell està en nosaltres.

 

Al·leluia Jo 15,4.5b

 

Evangeli Jo 15,1-8

Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

 

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo soc el cep veritable, i el meu Pare és el vinyater. La sarment que no dona fruit en mi el Pare la talla, i la que dona fruit, l’esporga i la neteja perquè encara en doni més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi i jo en vosaltres. Així com la sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit, tampoc vosaltres no podeu donar fruit si no esteu en mi. Jo soc el cep, i vosaltres, les sarments. Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit, perquè sense mi no podríeu fer res. Si algú se separa de mi, és llançat fora, com ho fan amb les sarments, i s’asseca. Les sarments, un cop seques, les recullen, les tiren al foc i cremen. Si us quedeu en mi, i el que jo us he dit queda en vosaltres, podreu demanar tot el que desitgeu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus».

 

COMENTARI

 

“Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit”

Estar en Crist i el Crist en mi.” Medito aquesta sentència de Jesús. Em pregunto com puc viure arrelat en Ell. Què significa que ell és en mi i jo en ell? El sento? L’experimento?

La nostra sensibilitat és diversa i de vegades fins i tot pot ser confosa. I si no sento res? I si no experimento aquest “estar en..”? Però encara que no percebi sensiblement, visc de la certesa que soc en ell i ell en mi. La prova és el fruit que dono, perquè sense ell no puc fer res. Em repeteixo aquesta afirmació i tremolo tot jo… no puc fer res!

Medito, doncs, sobre el valor i el sentit de les coses que faig. Són fruit de l’arrelament en Crist? O són projecció del meu propi ego?

Jesús ressuscitat,

La meva fe tan fràgil se sosté en gestos ben petits i senzills, en una confiança del cor… I ho crec fermament: crec que ets en mi i que ets present en cada ésser humà.

Tu , el cep, i nosaltres les sarments. Tu, el cep veritable, i jo, deixeble teu. Tu arrelat, donant vida, donant glòria a Déu.

Recordo una bonica sentència que va escriure sant Ireneu de Lió al segle II: “Gloria Dei, homo vivens”. ”La glòria de Déu és que l’ésser humà visqui”. Com contribueixo jo a la Glòria de Déu fent que els altres tinguin vida?

Avui guardo ben endins la teva Paraula. La retinc. La medito. Aprendré a demanar el que vull de debò? Has promès que ho obtindrem… Res no m’espanta. Confio. No tinc por.

 

Jaume Casassas Pons

 

 

 

 

 

 

 

 

_____________________________________

 

 

 

 

 

 

 

 

DIUMENGE DE RAMS

PASSIÓ DEL SENYOR / Cicle B

 

Evangeli Mc 11,1-10

Beneït el qui ve en nom del Senyor

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

Quan s’acostaven a Jerusalem, vora Betfagé i Betània, cap a la muntanya de les Oliveres, Jesús envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: «Aneu al poble d’aquí al davant, i així que hi entrareu trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat encara. Deslligueu-lo i porteu-lo. Si algú us preguntava: Per què ho feu?, digueu-li: el Senyor l’ha de menester, i de seguida el tornarà aquí.»

Ells se n’anaren i trobaren un pollí fermat, fora, al portal d’una casa, i el deslligaren. Alguns dels qui eren allà els deien: «Què feu, que deslligueu el pollí?» Ells respongueren tal com els havia dit Jesús, i els deixaren fer. Porten a Jesús el pollí, el guarneixen amb els seus mantells i ell hi puja.

Molts estenien els mantells pel camí, i d’altres, ramatge que collien dels camps, i els qui el precedien o el seguien cridaven: «Hosanna. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Beneït el Regne del nostre pare David, que està a punt d’arribar. Hosanna a dalt del cel.»

 

COMENTARI

Diumenge de Rams. Se’ns proposen diverses lectures per endinsar-nos en aquest misteri de la passió i mort de Jesús. Marc i Joan ens relaten l’entrada de Jesús a Jerusalem muntant dalt d’un ase jove. Les gents l’aclamen, posen els seus mantells a terra, amb palmes i palmons aclamen Jesús. Després llegim el llarg relat de la passió als capítols 14 i 15 de Marc.

És un dia per endinsar-nos en la Paraula de Déu i buscar un moment íntim de silenci per deixar que faci eco en el nostre interior. Avui no cal afegir massa paraules.

Fem només un parell de subratllats dels primers versets del capítol 11 de l’evangelista Marc que relata la preparació i l’entrada de jesús a Jerusalem.

Podem tancar els ulls de la imaginació i visualitzar aquest relat tan conegut. Potser tenim el record que cada any llegim els mateixos fets. I tanmateix, cada any podem viure i sentir una experiència diferent. Nosaltres som en un moment diferent. El text ens parla de manera diferent. Veig Jesús que envia amb un encàrrec dos dels seus deixebles… i ressona en mi la frase: “si algú us demana per què ho feu, digueu que el Senyor ho ha de menester…”

Em pregunto avui: em sento deixeble de Jesús? Estic atent a l’encàrrec que em fa? Què ha de menester de mi el Senyor?

Em deixo commoure també per l’aclamació del poble: ”Beneït el qui ve en nom del Senyor!” Procuro fer meva l’aclamació, la interioritzo. Faig memòria i recordo persones concretes que al llarg de la meva vida i també avui, són presència de Déu per a mi. Venen en nom del Senyor. Les beneeixo des del fons del meu cor.

I jo? Soc comunicador del Déu viu que m’habita? Com arriba el tresor que porto en gerra de terrissa a cada persona amb qui em trobo cada dia?

Acullo amb humilitat la benedicció que jo també rebo de part de Déu a través de tants germans i germanes.

La presa de consciència de l’encàrrec i a benedicció rebudes em disposen a viure una Setmana Santa des de l’obertura i l’agraïment.

 

Jaume Casassas Pons

 

 

 

 

 

 

_____________________________________

 

 

 

DIUMENGE II DE QUARESMA / Cicle B

 

Evangeli Mc 9,2-10

Aquest és el meu Fill, l’estimat

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, els dugué tots sols dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Se’ls aparegué Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Llavors Pere diu a Jesús: «Rabí, que n’estem de bé aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». No sabia pas què dir, d’esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els cobria, i del núvol estant va sortir una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo». Immediatament, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.

Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no referissin a ningú allò que havien vist, fins després que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules i discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els morts».

 

COMENTARI

Aquest és el meu Fill, l’estimat 

Segona setmana de Quaresma. Avui la lectura de Marc ens proposa una experiència extraordinària. Llegeixo el text amb calma i procuro visualitzar-me jo també en aquesta escena. Puc fer l’excursió a la muntanya al costat de Jesús, de Pere, de Jaume i de Joan? Deixo que em treballi la imaginació. M’endinso en l’escena sense prejudicis. Potser soc un observador del que passa, un testimoni. Potser soc un altre dels personatges que s’afegeix al grup. Ja no són quatre, sinó cinc, dalt de la muntanya. Al costat de Jesús i dels deixeble hi camino també jo. La muntanya és alta. El camí és costerut. Sento el pes de la fatiga. Em pregunto quins llastres hi ha a la meva vida que m’impedeixen pujar amb entusiasme i agilitat dalt de la muntanya. Es tracta d’una metàfora que interioritzo i que recullo sense jutjar-me. Acullo els sentiments i les emocions que em vinguin. Dalt de la muntanya puc sentir la presència de Jesús. Transfigurat. Ple de llum. Quin significat pren això per a mi? Em disposo a baixar de la muntanya, a recollir aquesta estona de pregària i a tornar a la realitat que m’envolta i m’espera. Jesús, l’estimat del Pare. Cada u de nosaltres, els estimats del Pare. Faig meva una pregària que m’ajudarà a viure al llarg de la setmana:

 

Jesús lluminós,

Contemplo el teu rostre ple de llum i

tanco els ulls per deixar-me omplir de la teva llum.

De vegades no entenc gaire

què signifiquen les teves paraules, els teus gestos…

Aleshores, amb humilitat,

obro els ulls, admiro i contemplo.

Procuro comprendre.

Però tu no vols que em quedi mirant el cel,

sinó que baixi a la realitat concreta on visc.

Algú m’hi espera.

On és la meva crida?

Fes-me veure la claror de la teva mirada

i trobaré un sentit a la meva existència enmig del món.

Som en plena Quaresma i puc preguntar-me avui, si em sorgeix del cor, aquesta estona d’intimitat amb Déu a quin dejuni em porta aquesta setmana? En quin acte d’amor es transformarà aquest gest de renúncia?

Tot jo batego d’agraïment.

 

Jaume Casassas Pons

_____________________________________

DIUMENGE IV DURANT L’ANY / Cicle B

Evangeli Mc 1,21-28

Jesús ensenyava amb autoritat

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

A Cafar-Naüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne, que es posà a cridar: ¿Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu!  Però Jesús el va increpar dient: «Calla i surt d’aquest home ». Llavors l’esperit maligne el sacsejà violentament, llançà un gran xiscle i en va sortir.  Tots quedaren molt sorpresos i es preguntaven entre ells: «¿Què és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat! Fins i tot dóna ordres als esperits malignes i l’obeeixen!». I la seva anomenada s’estengué de seguida per tota la regió de Galilea.

 

COMENTARI

“Jesús ensenyava amb autoritat”

Som en el temps litúrgic ordinari: temps de Durant l’any. Se’ns convida a llegir i pregar amb un passatge de l’Evangeli del capítol primer de Marc. L’evangelista va iniciar el seu relat sobre Jesús amb l’episodi del baptisme. I una veu que des del cel deia “Tu ets e meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut.” Els darrers diumenges hem sentit la crida dels primers deixebles. Acabarà l’evangeli de Marc amb una declaració clara del centurió romà veient Jesús cavat en creu: “És veritat: aquest home era Fill de Déu” (Mc 15, 29). Entremig, un recorregut catequètic perquè comprenguem qui és i com actua aquest Jesús, Fill de Déu, home com nosaltres.

Avui contemplem un nou episodi de la vida de Jesús: entra a la sinagoga i fa dues coses: ensenya i guareix alliberant un home posseït. I ho fa tot amb autoritat. Rebusco en la meva memòria la distinció que havíem rebut fa anys entre els conceptes de poder i autoritat. Són formes de lideratge diferents. Simplifico l’apreciació, que m’ajuda a situar-me davant del passatge evangèlic. Poder és capacitat de fer que m’obeeixin. Autoritat és l’habilitat d’aconseguir que em segueixin. El poder em remet a un sotmetiment. L’autoritat m’inspira un reconeixement. Un ve de dalt. L’altra ve de baix.

Jesús ensenyava i actuava amb autoritat. Tant, que “fins i tot dona ordres als esperits malignes i l’obeeixen!”

Jesús, el Crist. Medito aquest relat i em deixo interpel·lar. I avui: com m’arriba el teu ensenyament? Com ens arriba? I el teu alliberament? Com ens alliberes avui? A Cafarnaüm o a qualsevol ciutat o llogaret de la terra… Penso, imagino, sento i veig com actues avui… Reconec en molts la teva presència alliberadora, consoladora. Em pregunto: nosaltres som les teves mans, la teva veu. Com puc percebre jo també en mi la teva força per actuar com tu ho fas?

Jaume Casassas Pons

_____________________________________

DIUMENGE IV D’ADVENT / Cicle B

Evangeli Lc 1,26-38

Déu t’ha concedit el seu favor i tindràs un fill

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu». Ella es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser, això, si jo no tinc marit?». L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible». Maria va respondre: «Soc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules».

I l’àngel es va retirar.

 

COMENTARI

“Retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu allò que és de Déu 

Darrer diumenge d’aquest camí d’Advent. Hi ha anys en què el calendari ens fa aquestes picades d’ullet: avui quart diumenge d’Advent i aquesta nit, ja Nadal…

Tenim només un diumenge de Quarta Setmana, poques hores, per assaborir el relat de Lluc… Però podem desar en la nostra memòria i en el nostre cor els ressons que ens deixa aquesta preciosa escena, que no pel fet de ser tan coneguda, no ens resulta menys emotiva i suggeridora. Proposo escoltar-la i rellegir-la a poc a poc, doncs. Potser tancant els ulls i mirant de posar en actiu tot el seny i tot el cor per escoltar, mirar, olorar, assaborir i palpar des dels sentits espirituals el que Déu ens vulgui comunicar aquest any en aquests darrers moments d’Advent. El nostre cor encara es prepara. Hi som a temps. Sempre hi som a temps! Perquè Déu ve; i ve sempre.

Tu Senyor, per mitjà de Gabriel vas anunciar a Maria: “Soc amb tu. No tinguis por.” I per mitjà de tants i tants missatgers ens dius a cada u de nosaltres: Soc amb Tu. No tinguis por. Del relat de Lluc em ressonen aquestes dues frases i també la resposta de Maria. Deixo que em calin a fons. N’adapto el llenguatge, el faig meu i les tradueixo en primera persona del singular i en faig pregària: “Oh! Senyor. Ets amb mi. Més encara, ets en mi i jo en tu! Tu i jo som u. No tinc por. Soc servent del teu amor. Confio. Sé que les teves paraules es compleixen en mi.”

Plenitud. L’àngel es retira. No calen més paraules. Puc gaudir d’un silenci ple i fecund. S’acosta la nit de Nadal.

Jaume Casassas Pons

_____________________________________

Diumenge XXXIV de durant l’any

SOLEMNITAT DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST,

REI DE TOT EL MÓN

 

Evangeli Mt 25,31-46

S’asseurà al seu tron gloriós i els separarà entre ells

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Quan el Fill de l’home vindrà amb el seu poder, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà al seu tron gloriós i es reuniran davant d’ell tots els pobles. Llavors els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la dreta, i les cabres a l’esquerra.

Després el Rei dirà als de la seva dreta: Veniu, beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar; quan tenia set, em donàreu beure; quan era foraster, em vau acollir; quan em veiéreu despullat, em vau vestir; quan estava malalt, em vau visitar; quan era a la presó, vinguéreu a veure’m.

Els justos li respondran: Senyor, quan us vam veure afamat i us vam donar menjar, o que passàveu set, i us vam donar beure? Quan us vam veure foraster i us vam acollir, o despullat, i us vam vestir? Quan us vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure-us?

El Rei els respondrà: Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi.

Després dirà als de la seva esquerra: Lluny de mi, maleïts: aneu-vos-en al foc etern preparat per al diable i els seus àngels. Vosaltres, quan jo tenia fam, no em donàreu menjar; quan tenia set, no em donàreu beure; quan era foraster, no em vau acollir; quan em veiéreu despullat, no em vau vestir; quan estava malalt o a la presó, no em vau visitar.

Ells li respondran: Senyor, quan us vam veure afamat o que passàveu set, foraster, despullat, malalt o a la presó, i no vam fer res per vós?

Ell els contestarà: Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests, per petit que fos, m’ho negàveu a mi.

I aniran als suplicis eterns, mentre que els justos entraran a la vida eterna».

 

COMENTARI

S’asseurà al seu tron gloriós i els separarà entre ells

Acabem l’any litúrgic amb la solemnitat de nostre Senyor, Jesucrist Rei de tot el món.

Quantes vegades no haurem escoltat aquest paràbola del judici final de l’evangelista Mateu?

Deixo que avui ressonin en mi les paraules del rei etern: “Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món.” Com un mantra interioritzo en mi dues paraules: “veniu…”, “beneïts…”

La descripció de Mateu és un relat d’esperança: podem acollir aquesta invitació i sentir-nos beneïts, convidats a entrar a la plenitud del Regne de Déu. Comprenc que per ser a la cua dels escollits cal seguir un camí de llibertat. Ser lliure per a estimar. He estat creat lliure. Quin camí vull escollir? És a les meves mans fer el bé o deixar de fer-lo. La recompensa? Gaudir per sempre del goig i de la pau que comporta estimar. I quina gran noticia! No seré, ni tampoc ho soc pas, jutjat per haver complert una normativa, uns preceptes, per haver estat fidel i constant a una pràctica religiosa, per haver proclamat una confessió de fe acurada…, sinó per com estimo o hauré estimat. No me n’hauré adonat, potser. O no n’hauré estat pas conscient, però tot allò de bo que hauré fet a un d’aquests germans més petits, ho feia al Crist. Hauré vist Crist en els germans? En definitiva, però, hauré vist i reconegut els altres com a germans?

Jesús, Crist de misericòrdia, recupero avui el meu desig profund, que va fer que un dia em sentís seduït per tu i em posés a la cua dels teus, com un deixeble més. Visualitzo el moment en què podré gaudir en plenitud de la realitat del Regne, que ja hauré tastat tantes vegades. I desitjo amb tot el cor rebre amb humilitat la benedicció que avui ens anuncies.

T’hauré sabut reconèixer en el rostre de tants germans i germanes al llarg de la meva vida? Quan et vegi cara a cara, sé que m’enduré sorpreses i descobriré que el teu rostre serà el de la Teresa, el de la Maria, el del Mahid, el d’en Moustafà, el del Iosef, el de la Dolores…

Des d’ara voldria saber mirar els altres amb els teus ulls, amb una nova llum…Més encara, voldria saber estimar amb un cor nou. És l’únic camí que porta a la vida.

Jaume Casassas Pons

_____________________________________

DIUMENGE XXIX DURANT L’ANY / Cicle A

Evangeli Mt 22,15-21

Retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu allò que és de Déu

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, els fariseus planejaren la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora, i li enviaren alguns dels seus i dels partidaris d’Herodes a dir-li: «Mestre, sabem que dieu sempre la veritat, i que ensenyeu de debò els camins de Déu, sense miraments per ningú, sigui qui sigui, ja que no obreu per complaure els homes. Digueu-nos, doncs, què en penseu, d’això? És lícit o no, de pagar tribut al Cèsar?». Jesús, que s’havia adonat de la seva malícia, els respongué: «Hipòcrites, per què proveu de comprometre’m? Ensenyeu-me la moneda del tribut». Ells li ensenyaren una denari, i Jesús els preguntà: «De qui és aquesta figura i el nom que hi ha escrit?». Li diuen: «Del Cèsar». Jesús els respon: «Doncs, retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu».

 

COMENTARI

“Retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu allò que és de Déu

 Deixo que m’impacti de nou aquest fragment de Mateu que hem llegit tantes vegades. Els fariseus volen fer caure Jesús en un parany. Volen que es comprometi. Que prengui partit per poder-lo acusar. Però com tantes altres vegades, la resposta de Jesús a una  pregunta clara, però tramposa, i que es podria contestar senzillament amb un sí o amb un no, és una resposta llarga que completa i compromet: “Retorneu al Cèsar això que és del Cèsar…” I afegeix dient: “… i a Déu allò que és de Déu”.

Jesús assenyala el camí d’un compromís rotund i profund que va més enllà de les lleis materials i humanes. Ens indica un camí d’adhesió a Déu que, de fet, agafa totes les dimensions de la persona i que ens deslliura d’esclavatges o de submissions humanes.

Jesús, Crist de compassió. Avui m’ensenyes a confiar més plenament en Déu, a desitjar de lliurar-m’hi totalment. Visc agraint que tot és do seu. En un gest senzill i secret alço les mans i tanco els ulls i des del cor retorno a Déu, confiadament i amb esperança, tot el que he rebut.

Jaume Casassas Pons

______________________________________  

 

DIUMENGE XXV DURANT L’ANY / Cicle A

 

Evangeli Mt 20,1-16a

Tens enveja perquè jo soc generós?

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un propietari que sortí de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya: va fer tractes per un jornal d’un denari, i els envià a la seva tasca. Sortí altra vegada a mig matí, en trobà d’altres a la plaça sense feina i els digué: “Aneu també vosaltres a la meva vinya, us pagaré el que sigui just”. I ells hi van anar. Pels volts de migdia i a mitja tarda, tornà a sortir i va fer el mateix. Una hora abans de pondre’s el sol encara en trobà d’altres i els digué: “Què feu aquí tot el dia desvagats?” Ells li contesten: “És que ningú no ens ha llogat!” Els diu: “Aneu també vosaltres a la meva vinya!”

Al capvespre, l’amo de la vinya digué a l’encarregat: “Crida els treballadors i paga’ls el jornal. Comença pels que han vingut més tard, i acaba pels primers”. Vingueren, per tant, els qui feia una hora que treballaven, i cobraren un denari cada un. Quan tocava als primers, es pensaren que cobrarien més, però també van cobrar un denari. En veure això, rondinaven i deien al propietari: “Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar tot el pes de la jornada i la calor”. Ell va respondre a un d’aquests: “Company, quin mal t’he fet? No havíem fet tractes per un denari? Doncs, pren el que et toca i ves-te’n. A aquest darrer jo li vull donar igual que a tu. Que no puc fer el que vull a casa meva? Tens enveja perquè jo soc generós?” Així els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers».

 

COMENTARI

Tens enveja perquè jo soc generós?

La paràbola és un gènere literari que ens vol comunicar un contingut central. La historieta que se’ns relata és el recurs literari per transmetre un missatge nuclear. Llegeixo aquesta paràbola que recull l’evangelista Mateu, sentida tantes vegades, i em pregunto de nou amb quin cor escolto i miro Jesús. Hi medito durant una estona i hi endevino diverses intencions. Em pregunto: una de les finalitat de Jesús no és per ventura fer-nos conscients que el Regne de Déu no es regeix pels valors de competència i de justícia que regeixen les lleis del mercat? Si interpretés la paràbola amb aquests criteris em guiaria per una lògica purament humana que cerca el benefici propi sense tenir en compte els altres. Trobaria la paràbola injusta. La nona notícia de l’Evangeli capgira aquesta lògica. Moltes vegades i de formes diverses Jesús vol fer passar el missatge que la llei del Regne de Deu és la de l’amor desbordant, gratuït, generós. He recordat una altra paràbola que relata Lluc al capítol 14 del seu Evangeli quan ens parla d’escollir els últims llocs quan siguem convidats a un banquet perquè “tothom qui s’enalteix serà humiliat, però qui s’humilia serà enaltit” (Lc 14, 11). Un capgirament de la lògica que ens proposa un sistema de valors que ens obre un univers relacional i espiritual diferent. La salvació no és fruit del meu esforç voluntariós. El que dona sentit de la meva vida és do gratuït del Senyor. A mi em correspon viure amb humilitat, amb flexibilitat, cercant d’abandonar-me confiadament en Deu.

I d’altra banda, la paràbola em mostra un Déu fidel, incansable. Ell crida amb constància i a qualsevol moment: a la sortida del sol, a mig mati, al migdia i al capvespre.. És el Déu que sempre ens està oferint una oportunitat. I jo em pregunto: amb quina actitud em disposo per acollir les propostes que em fa? Amb agraïment cerco les paraules del salmista i amb humilitat jo també invoco el Senyor “ Al vespre, al matí, al migdia perquè Ell ha escoltat el meu clam. “(salm 55, 17).

Jaume Casassas Pons

______________________________________  

DIUMENGE XXI DURANT L’ANY / Cicle A

 

Evangeli Mt 16,13-20

Tu ets Pere. Et donaré les claus del Regne del cel

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús anà a la regió de Cesarea de Felip, i un cop allà, preguntava als seus deixebles: «Què diu la gent del Fill de l’home? Qui diuen que és? Ells li respongueren: «Uns diuen que és Joan Baptista; altres, que és Elies; altres, que és Jeremies o algun altre dels profetes». Ell els diu: «I vosaltres, qui dieu que soc?». Simó Pere li contesta: «Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu». Jesús li va respondre: «Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel. I ara, també jo et dic que tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la mort no li podran resistir. Et donaré les claus del Regne del cel: tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al cel». Després prohibí severament als deixebles de dir a ningú que ell era el Messies.

COMENTARI

Tu ets Pere. Et donaré les claus del Regne del cel

Evangeli conegut i colpidor, el de Mateu. En el passatge d’avui l’evangelista recull una pregunta que interpel·la profundament: “Què diu la gent del Fill del l’home? Qui diuen que és?” Em prenc un temps tranquil per deixar que la Paraula em cali a fons i em situo en l‘imaginari que em suggereixen les preguntes. Veig la gent. Escolto la gent. Què fa la gent? Què diu? Unes persones diuen… unes altres fan… Em ve a la memòria aquella frase que havia sentit algunes vegades de petit: “Tu no et fixis en què fa o què diu la gent per fer-ho igual. Sigues tu mateix!” Aleshores, em sento un dels deixebles i escolto la interpel·lació de Jesús com si em fes la pregunta avui també a mi: “I vosaltres, qui dieu que soc? I tu, qui dius que soc?”

Respiro amb profunditat. Tanco els ulls. Busco en el silenci del cor la resposta original, única, personal. La meva. Potser puc expressar el que sé de sempre, però desitjo fer-ho des d’una veritat renovada. T’ho dic senzillament amb una frase simple: Jesús, el Crist, tu ets qui dona sentit a la meva vida.

Agraeixo aquest moment. Reconec tot el que m’ha estat donat. La revelació del meu pensament, del meu sentiment, venen de Déu. Com l’apòstol Pere, escolto jo també la crida a una felicitat que supera els límits humans i m’arriba del mateix cor de Déu.

Admiro la figura de Pere i dels qui el succeeixen. Jesús es val de la realitat humana concreta, feble i rica alhora, per posar les bases del seu Regne. Quina gran missió! Quina responsabilitat. Lligar i deslligar. Unir des de l’amor i la comprensió; i també alliberar tensions i odis… Són les claus d’un Regne que eixampla, que porta la pau. Ens sostenim avui en l’afirmació de la carta als Romans que ens convida a una unió íntima amb Jesús, que ens dona una confiança ferma i ens omple d’una gran alegria: Tot ve del Crist, tot és pel Crist, tot és en Crist. Glòria a Ell. Al·leluia!

Jaume Casassas Pons

_______________________________________

DIUMENGE XVI DURANT L’ANY / Cicle A

Evangeli Mt 13,24-43

Deixeu que creixin junts fins a l’hora de la sega

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquells temps, Jesús proposà a la gent aquesta altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un home que havia sembrat bona llavor al seu camp, però a la nit, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, sembrà jull enmig del blat i se n’anà. Quan el sembrat hagué crescut i s’espigà, aparegué també el jull. Els mossos anaren a trobar l’amo i li digueren: No era bona, la llavor que vau sembrar al vostre camp? Com és, doncs, que hi ha jull? Ell els respongué: Això ho ha fet algú que em vol mal. Els mossos li digueren: Voleu que anem a collir-lo? Ell els diu: No ho feu pas: si collíeu el jull, potser arrencaríeu també el blat. Deixeu que creixin junts fins a l’hora de la sega i llavors diré als segadors: colliu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; després colliu el blat i porteu-lo al meu graner».

Els proposà encara una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu camp: és la més petita de totes les llavors, però, a mesura que creix, es fa més gran que totes les hortalisses i arriba a ser com un arbre, tant, que els ocells hi van per ajocar-se a les seves branques».

Els digué també una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb el llevat, que una dona amaga dintre la pasta de mig sac de farina i espera, fins que tota ha fermentat».

Tot això Jesús ho digué a la gent en paràboles i no els deia res sense paràboles. Així es complia allò que havia anunciat el profeta: «Els meus llavis parlaran en paràboles, exposaré coses que han estat secretes des de la creació del món».

Llavors, deixà la gent i se n’anà a casa. Els deixebles anaren a demanar-li que els expliqués la paràbola del jull sembrat en el camp. Ell els digué: «El qui sembra la bona llavor és el Fill de l’home. El camp és el món. La bona llavor són els del Regne. El jull són els del Maligne. L’enemic que els ha sembrat és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. Així com cullen el jull i el cremen, passarà igual a la fi del món: el Fill de l’home enviarà els seus àngels, recolliran del seu Regne tots els escandalosos i els qui obren el mal, i els llençaran al forn encès; allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Llavors els justos, en el Regne del seu Pare, resplendiran com el sol.

Qui tingui orelles, que ho senti».

 

 COMENTARI

Deixeu que creixin junts fins a l’hora de la sega

Un cop descobert el Regne de Déu, s’ha d’apostar per ell de forma radical, encara que el preu sigui molt alt i a més fer-ho amb Alegria.

És clar que, a l’igual que el jove ric, també es pot rebutjar l’oferta per por de perdre la seguretat en les comoditats de la vida agradable i poc compromesa.

L’anunci de el Regne de Déu es fa a moltes persones, sent moltes les que ho accepten, encara que la clau està en com es viu després, com es posen en pràctica els ensenyaments i l’estil de vida de Jesús.

L’actitud de l’autèntic deixeble davant aquest descobriment no pot ser altra que la conversió, canviant radicalment el seu estil vida i la seva aptitud de servei.

Tot l’evangeli és bon exemple d’aquesta actitud, ja que presenta Jesús i el seu missatge de l’Amor, com a compliment de les promeses de l’antiga aliança.

 

Salesians Cooperadors

________________________________________   

DIUMENGE XII DURANT L’ANY / Cicle A

 

Evangeli Mt 10,26-33

No tingueu por dels qui maten només el cos

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «No tingueu por dels homes. No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat; no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut. Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, allò que us dic a cau d’orella, proclameu-ho des dels terrats. I no tingueu por dels qui maten només el cos, però no poden matar l’ànima. Tingueu por més aviat del qui pot perdre a l’infern tant l’ànima com el cos. No venen dos pardals per pocs diners? Doncs, ni un d’ells no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. Però a vosaltres, Déu us té comptats cada un dels cabells. No tingueu por: valeu més que tots els ocells plegats. A tothom que em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel, però a tothom que em negui davant els homes, també jo el negaré davant el Pare del cel».

 COMENTARI

No tingueu por dels qui maten només el cos

 El capítol 10 de Mateu comença amb l’elecció dels 12 deixebles. Cada u amb el seu nom. Mateu ha volgut expressar que la crida i l’enviament en missió és quelcom personal, una vocació única i irrepetible que es dona en la relació de cada ésser humà amb Déu. Ens ha cridat a cadascú pel nostre nom i ens ha confiat una missió. El relat que llegim avui reprodueix les paraules que Jesús adreça als qui el segueixen després d’haver respost a la crida que han rebut. Es tracta d’un moment important que situa el primer enviament apostòlic dels deixebles amb un encàrrec difícil. Jesús n’és conscient i dona algunes indicacions, algunes instruccions… En aquest breu passatge repeteix fins a tres vegades una consigna: “no tingueu por”.  Fa una invitació clara no tant a la valentia, sinó a la confiança. Mateu ens regala algunes imatges de contrast que són suggeridores: el que és amagat, serà conegut; parlar a la fosca i anunciar a plena llum…

Seguir-te a tu, Jesús, el Crist, no és una empresa fàcil. Tu coneixes el fons de l’ànima de cada ésser humà. Ens tens comptats cada un dels cabells. Tu m’has cridat pel meu nom i has penetrat el meu interior. Com Jeremies et dic: “M’has seduït, Senyor i m’he deixat seduir.” (Jer 20, 7). Poso la meva vida a les teves mans. Confio, no tinc por. Avui, com el profeta, el meu cor canta i lloa el Senyor.

Jaume Casassas Pons

_______________________________________   

DIUMENGE DE PENTECOSTA Solemnitat

 

Evangeli Jo 20,19-23

Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. Rebeu l’Esperit Sant

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó».

COMENTARI

Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. Rebeu l’Esperit Sant

Imaginem la situació que descriu l’evangelista Joan i escoltem al nostre interior les emocions que ens desvetlla, com si ens trobéssim presents en l’escena. Era el mateix diumenge, al vespre: foscor, tancament, por… El mateix diumenge… i Jesús es fa present a casa amb les portes tancades enmig del desconcert i la por dels deixebles. Connecto amb les emocions: por, desconcert, alegria… Connecto també amb les coordenades de temps i d’espai que ens revela Joan i que ens indiquen que per a ell no hi ha temps d’espera ni espais privilegiats per a experimentar la força de la Resurrecció. La seva pedagogia és teologia d’unitat. Tot el misteri de la Creu, la Resurrecció i la Vinguda de l’Esperit es manifesten alhora, és el temps propici. Tot en u. A qualsevol moment i en qualsevol lloc el Ressuscitat hi és. La meditació de l’Evangeli em porta a deixar sentir com ressonen aquestes paraules per als temps d’avui. En aquestes breus frases del relat de Joan, Jesús  ens comunica cinc paraules clau: pau, alegria, enviament, perdó, Esperit Sant. Recepció de l’alè de Déu per sentir, experimentar i cercar la pau que ens omple d’una gran joia i que ens disposa per acollir la missió de ser enviats a perdonar.

Joan ens revela que la presència del Ressuscitat és enmig de la comunitat. Sovint no ens n’adonem, però quan n’hem pres consciència, no hem percebut que ens envaeix una gran alegria? L’alegria és el primer fruit que contrasta amb la por anterior, que de vegades podem experimentar. I passem de portes tancades a obrir-nos de bat a bat. És l’obertura que ens ha provocat el fet de rebre aquell: “us envio”. Hem copsat un alè que ens esperona. Ja no hi ha espai per al replegament. Tot és do, tot és missió.

I finalment, el perdó: viure reconciliats, renovats completament per dins. El perdó ens obre un nou horitzó d’esperança. Quina gran responsabilitat tan gran rebem amb aquest encàrrec! Si no perdono el meu germà, no viurà en la pau… Tot som cridats a perdonar-nos els uns als altres. Perdonar: donar completament, sense reserves. Perdonar-se és una acció sagramental perquè és presència del Ressuscitat el fet de poder anunciar al meu germà que l’amor venç qualsevol ofensa i que en Ell ens trobem i som cridats a una vida plena de comunió, de sentit i d’esperança.

 

Jaume Casassas Pons

________________________________________   

DIUMENGE III DE PASQUA / Cicle A

 

Evangeli Lc 24,13-35

El reconegueren quan partia el pa

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Aquell mateix diumenge dos dels deixebles de Jesús se n’anaven a un poble anomenat Emaús, a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells comentant aquests incidents.

Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix els aconseguí i es posà a caminar amb ells, però Déu impedia que els seus ulls el reconeguessin. Ell els preguntà: «De què discutiu entre vosaltres tot caminant?». Ells s’aturaren amb un posat trist i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué: «De tots els forasters que hi havia aquests dies a Jerusalem, ets l’únic que no saps el que hi ha passat?». Els preguntà: «Què?». Li contestaren: «El cas de Jesús de Natzaret. S’havia revelat com un profeta poderós en obres i en paraules davant Déu i el poble. Els grans sacerdots i les autoritats del nostre poble l’entregaren perquè fos condemnat a mort i crucificat. Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Ara, de tot això ja fa tres dies. És cert que unes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, no hi han trobat el cos, i han vingut a dir-nos que fins i tot se’ls han aparegut uns àngels i els han assegurat que ell és viu. Alguns dels qui eren amb nosaltres han anat al sepulcre i ho han trobat tot exactament com les dones havien dit, però a ell, no l’han vist pas».

Ell els digué: «Sí que us costa d’entendre! Quins cors tan indecisos a creure tot allò que havien anunciat els profetes. No havia de patir tot això el Messies abans d’entrar en la seva glòria?». Llavors, començant pels llibres de Moisès i seguint els de tots els profetes, els exposava tots els llocs de les Escriptures que es referien a ell.

Mentrestant s’acostaven al poblet on es dirigien i ell va fer com si seguís més enllà. Però ells el forçaren pregant-lo: «Queda’t amb nosaltres que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar». Jesús entrà per quedar-se amb ells. Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. En aquell moment se’ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell desaparegué. I es deien l’un a l’altre: «No és veritat que els nostres cors s’abrusaven dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?». Llavors mateix s’alçaren de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allà trobaren reunits els onze i tots els qui anaven amb ells, que deien: «Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó». Ells també contaven el que els havia passat pel camí, i com l’havien reconegut quan partia el pa.

 

 COMENTARI

El reconegueren quan partia el pa

Activo avui tots els meus sentits per procurar captar la profunditat i la intensitat del relat de Lluc. Tan coneguda la història! Tan emotiva! Voldria deixar que em toqués profundament com si l’escoltés per primera vegada. I amb la imaginació em situo en l’escena que es descriu i deixo que ressonin dins meu paraules, imatges, sensacions. “Aquell mateix diumenge”. No hi ha espera. Després de la mort de Jesús els dos deixebles d’Emaus han iniciat un camí. Em pregunto què deuen sentir, quin és el motiu del seu viatge fora de Jerusalem. Marxen a corre-cuita? Ho tenien previst? Tenen por? Estan desconcertats? Qui són aquests dos personatges? Un d’ells és deia Cleofàs? I l’altre? Lluc no ens en diu el nom. Perquè no el sabia? Perquè l’oculta expressament perquè el considera irrellevant? Podia ser la dona de Cleofàs? La seva companya? Potser Lluc fa pedagogia i vol que jo mateix li posi nom? Podria ser qualsevol de nosaltres? Puc imaginar-me que soc jo mateix un dels dos, l’acompanyant de Cleofàs, que fa camí amb ell cap a Emaús? Imaginar-me en l’escena tot fent camí em ressitua.

És tot caminant, parlant i compartint els sentiments i els fets del que ha passat, que Jesús mateix es fa present. Jesús és el tercer pelegrí que s’uneix en el camí. Ell camina al nostre costat sempre, sobretot quan ho fem en comunitat. Però jo no el sé reconèixer tot d’una. Em cal temps per comprendre, per reconèixer-lo. A cadascú li cal el seu temps. M’exercito en la paciència, acullo la meva fragilitat i acullo incondicionalment l’altre i respecto el temps que necessita per fer el seu camí interior. El camí que va del dubte a la fe, de la por a la confiança.

Parlant de Jesús, sentint parlar de Jesús, assegut en comunitat al voltant de la taula i rebent el pa partit i repartit, reconec les meves emocions… també el meu cor s’abrusa i s’entusiasma…  No puc perdre temps. Com els d’Emaús. M’alço de taula. A l’instant. No puc perdre temps. Me’n vaig a veure els meus germans. Els dic que Crist ha ressuscitat i cada u d’ells em respon “Veritablement ha ressuscitat!”

Jaume Casassas Pons

_______________________________________   

 

DIUMENGE V DE QUARESMA / Cicle A

 

Evangeli Jo 11,1-45

Jo soc la resurrecció i la vida

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, caigué malalt un home que es deia Llàtzer. Era de Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. Maria era la qui, més endavant, ungí el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà.

Les dues germanes enviaren a dir a Jesús: «Senyor, aquell que estimeu està malalt». Jesús, en sentir això, digué: «Aquesta malaltia no és mortal; és per a donar glòria a Déu: el Fill de Déu en serà glorificat». Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. Després de rebre la notícia de la malaltia, es quedà encara dos dies al lloc on era. Després, passats aquests dies, digué als deixebles: «Tornem a Judea».

Ells li digueren: «Rabí, fa poc que els jueus us volien apedregar, i ara hi torneu?». Jesús contestà: «La claror del dia dura dotze hores. Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la claror d’aquest món, però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la claror». Després afegí: «Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit; vaig a despertar-lo». Els deixebles li digueren: «Senyor, si s’ha adormit, es posarà bo». Jesús es referia a la seva mort, però els deixebles es pensaven que parlava del son ordinari. Llavors Jesús els digué clarament: «Llàtzer és mort. M’alegro de no haver estat allà; serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara anem-hi». Tomàs, el Bessó, digué als seus companys: «Anem-hi també nosaltres, morirem amb ell». Quan Jesús arribà, ja feia quatre dies que Llàtzer era al sepulcre.

Betània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, i molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i a Maria per la mort del seu germà.

Marta, quan va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús: «Senyor, si haguéssiu estat aquí, el meu germà no s’hauria mort. Però fins i tot ara jo sé que Déu us concedirà tot el que li demaneu». Jesús li diu: «El teu germà ressuscitarà». Marta li respon: «Ja sé que ressuscitarà quan tothom ressusciti el darrer dia». Li diu Jesús: «Jo soc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més. Ho creus, això?». Ella li diu: «Sí, Senyor: Jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món».

Havent dit això se n’anà a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa: «El mestre és aquí i et crida». Quan ella sentí això s’aixecà tot seguit i anà a trobar-lo. Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l’indret on Marta l’havia trobat. Els jueus que eren amb ella a casa per donar-li el condol, en veure que s’aixecava així i se n’anava, la seguiren, pensant-se que anava a plorar vora el sepulcre. Maria arribà on era Jesús i, en veure’l, es llançà als seus peus i li digué: «Senyor, si haguéssiu estat aquí el meu germà no s’hauria mort». Quan Jesús veié com plorava, i com ploraven també els jueus que l’havien acompanyada, es commogué profundament i es contorbà. Llavors preguntà:

«On l’heu posat?». Li diuen: «Veniu a veure-ho, Senyor». A Jesús se li negaren els ulls. Els jueus deien: «Mireu com l’estimava». Altres deien: «Aquest home que obrí els ulls al cec, no hauria pogut fer que Llàtzer no morís?»

Jesús, commogut altra vegada, arribà on era el sepulcre. Era una cova tancada amb una llosa. Jesús digué: «Traieu la llosa». Marta, la germana del difunt, diu a Jesús: «Senyor, ja es descompon; fa quatre dies que és mort». Li respon Jesús: «No t’he dit que si creus veuràs la glòria de Déu?». Llavors van treure la llosa. Després Jesús alçà els ulls al cel i digué: «Pare, us dono gràcies perquè m’heu escoltat. Ja sé que sempre m’escolteu, però dic això perquè ho sàpiga la gent que em rodeja i creguin que sou vós qui m’heu enviat». Havent dit això cridà fort: «Llàtzer, vine a fora». I el mort sortí. Tenia els peus i les mans lligats amb les benes d’amortallar i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu: «Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar».

Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, cregueren en ell.

 

COMENTARI

Jo soc la resurrecció i la vida

Aquests darrers diumenges de Quaresma hem anat resseguint els evangelis de Joan propis del cicle A. Són tres episodis de l’Evangelista Joan que es llegeixen sempre que hi ha catecúmens que es preparen per al baptisme. Enguany, la litúrgia ens convida a tots a reviure aquest itinerari de preparació. Fa dos diumenges vam ser vora el pou de l’aigua viva de mans de la samaritana (Jn 4, 5-42), diumenge passat vam ser testimonis de la guarició del cec de naixement que passa de la foscor a la llum (Jn 9, 1-41), avui a prop d’un sepulcre, amb la mort i la resurrecció de Llàtzer (Jn 11, 1-45), som testimonis d’una vida que reneix. Tres relats fonamentals, tres símbols que ens emplacen ja a la vetlla de Pasqua: l’aigua, la llum, la vida.

Subratllem també d’aquesta escena l’extraordinària confessió de fe de Marta. Ella, que tan sovint hem recordat com la germana atrafegada i preocupada per tantes coses que sembla que no té temps d’asseure’s una estona de contemplació del fill de Déu, avui expressa la confiança més profunda i rellevant que puguem esperar quan diu a Jesús: “Jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, que havia de venir al món.” És trencador i sorprenent que en aquell temps, una dona que estava complint el dol per la mort del seu germà sortís de casa corrent i s’atansés a rebre un home. I més sorprenent encara que fos dona, davant dels jueus, qui s’atrevís a confessar-ho tan obertament. Jesús acull aquesta confessió i reprèn el seu camí per trobar-se amb les dues germanes. Davant del plor que provoca el patiment de l’altre, Jesús es commou i plora.

Contemplo l’escena amb silenci i la rumio dins del cor.

Jesús, Crist Ressuscitat, llum del món. Viure de tu és fer experiència ferma que tu ets la resurrecció i la vida. Viure de tu és gosar respondre amb confiança a la teva crida. La teva presència em fa sortir de casa, de mi mateix i em mobilitza per a l’encontre que vivifica, que sana, que dibuixa un futur d’esperança.

 Jaume Casassas Pons

_________________________________________   

DIUMENGE I DE QUARESMA / Cicle A

 

Evangeli Mt 4,1-11

Jesús dejuna durant quaranta dies i és temptat

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, l’Esperit conduí Jesús al desert perquè el diable el temptés. Feia quaranta dies i quaranta nits que dejunava, i quedà extenuat de fam. El temptador se li acostà i li digué: «Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans». Jesús li respongué: «Diu l’Escriptura: “L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”».

Llavors el diable se l’enduu a la ciutat santa, el deixa dalt la cornisa del temple i li diu: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix; l’Escriptura diu: “Ha donat ordre als seus àngels que et duguin a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”». Jesús li contesta: «També diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu Déu”».

Després el diable se l’enduu dalt una muntanya altíssima, li fa veure tots els reialmes del món i la seva glòria i li diu: «Tot això t’ho donaré si et prosternes i m’adores». Llavors li diu Jesús: «Ves-te’n d’aquí, Satanàs! L’Escriptura diu: “Adora el Senyor, el teu Déu, dona culte a ell tot sol”».

Llavors el diable el deixà estar, i vingueren uns àngels per proveir-lo.

 

 COMENTARI

En aquests temps en què els mitjans de comunicació van plens d’informacions de casos de corrupció, hi ha un comentari que ha esdevingut gairebé un axioma, “Tothom té un preu”. No es pot negar que les persones som més vulnerables i per tan més fàcilment corruptibles quan patim necessitats físiques, quan tenim un desmesurat afany de poder, o un desig irrefrenable de ser considerats importants o valorats molt positivament.

Jesús que, a l’immergir-se en el Jordà, ja havia explicitat la seva intenció de començar una nova vida, se’n va al desert per, en el seu silenci, refermar el seu propòsit. I quan al cap de quaranta dies el seu cos s’ha afeblit, diu l´Evangelista, que el maligne el va temptar. I coneixedor dels punts febles de la naturalesa humana, ho fa sobre les qüestions que hem descrit anteriorment. Però el diable no pot amb la fortalesa anímica i mental de Jesús i se’n allunya.

Nosaltres, fa escassament cinc setmanes, renovàvem el compromís baptismal. Ara també, com Jesús, encetem un període de quaranta dies en que, en silenci, hem de valorar en quin nivell de compliment està. I enguany cal que ho fem, amb l’ajut de la petició del Papa Francesc i la proclamació de l’Any de la Misericòrdia. Ens diu que aquesta és “Font d’alegria, de serenitat i de pau”.

¿Què se’ns proposa aquesta Quaresma? Doncs una revisió a fons de les nostres actituds en vers a tot i a tothom. Ens cal una nova visió de les coses i humanitzar el nostre entorn, perquè estem en un moment en que estem cridats a “tenir la mirada fixa en la misericòrdia per poder ser nosaltres mateixos signe eficaç de l’obra de Déu”.    

Jaume Saladrigas,

(agafat del comentari de l’any 2016)

________________________________________   

DIUMENGE III DURANT L’ANY / Cicle A

 

Evangeli Mt 4,12-23

Anà a viure a Cafarnaüm,

perquè s’havia de complir allò que anunciava Isaïes

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

Quan Jesús sentí a dir que Joan havia estat empresonat, se’n tornà a Galilea, però no anà a viure a Natzaret, sinó a Cafarnaüm, vora el llac, a la regió de Zabuló i de Neftalí, perquè s’havia de complir allò que anunciava el profeta Isaïes: «País de Zabuló i de Neftalí, camí del mar, l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans: El poble que vivia a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós». Des d’aquell temps Jesús començà a predicar així: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop».

Tot vorejant el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i Andreu. Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors, i els digué: «Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes». Immediatament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell. Més enllà veié altres dos germans, Jaume i Joan, fills de Zebedeu. Eren a la barca amb el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els cridà. Ells abandonaren immediatament la barca i el pare, i se n’anaren amb ell. I anava per tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, predicant la bona nova del Regne i guarint entre la gent tota malaltia.

 _________________

COMENTARI

Anà a viure a Cafarnaüm, perquè s’havia de complir allò que anunciava Isaïes

Jesús comença la seva predicació. Mateu cita en aquest inici de missió les paraules del profeta Isaïes: el poble que vivia en la fosca ha vist una gran llum.

Fa poques setmanes, la nit de Nadal, hem llegit aquestes paraules del profeta. I en els nostres cors sentim encara el caliu de la llum que resplendeix del Déu fet home. Amb aquests sentiments, m’endinso avui en el relat de l’evangelista i afino els sentits interiors: el de la vista i el de l’oïda per deixar-me impregnar millor del que se’m comunica.

El poble vivia en la fosca… Observo la realitat que m’envolta i em deixo impactar per ella. Observem al nostre voltant i veiem sovint un món que viu en la foscor, en el desànim, en la guerra, en l’empobriment de molts per causa de l’explotació d’alguns. Soc capaç de veure-hi també una llum? I puc copsar signes d’esperança?

Aguditzo l’oïda i deixo que ressonin dins meu les primeres paraules de Jesús: “Convertiu-vos, que el Regne de Déu és a prop.” I més endavant: “Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes.” Enmig d’aquesta realitat de foscor percebo una crida a la conversió, una crida al seguiment i a participar de la missió del Crist per escampar el seu missatge d’amor i de pau arreu… Aquesta és una petita guspira de llum que anuncia el Regne ja present i que guareix de malalties i xacres de tota mena.

 Jaume Casassas Pons

______________________________________________    

 

Dia 25 de desembre

NADAL

Solemnitat amb Octava

 

Evangeli Jo 1,1-18

El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la.

Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.

Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.

Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix.

El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.

Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia». De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist.

Déu ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.

 

COMENTARI

El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle

Nadal. Nativitat del Senyor.

Les lectures d’avui ens parlen d’anunci, de Paraula que es vida, que és llum, que és pau. Aquest matí de Nadal em prenc una estona per assaborir la Paraula.

Isaïes lloa els peus del missatger que anuncia la pau i porta bones noves. Afino l’oïda de bon matí per escoltar els passos d’aquests missatgers portadors de bona nova. En diverses ocasions i de moltes maneres Déu parla, ha parlat. Però és avui, ara i aquí, en el meu dia, en el meu quotidià, en les meves circumstàncies, quan puc percebre una novetat. Un missatge conegut, però sempre nou, sempre suggeridor. Joan descriu de manera sublim que Déu ha estat sempre Déu. Des de sempre Paraula de vida que es comunica i vivifica. Llum que resplendeix en la foscor i que la foscor no pot pas ocultar.

Jesús infant, Paraula encarnada, Amor palpable, Llum del món. Tenia la intenció d’acollir-te aquest Nadal i ets Tu qui t’has instal·lat al costat de casa i m’aculls. Em descalço aquest matí de Nadal i entro sigil·losament a la tenda. Passejo un moment pel barri amb la intenció de visitar en Driss, que viu sota cartrons. Deu ser la teva tenda provisional que has plantat tan a prop de casa! Penso en el Pierre, senegalès que viu en la seva tenda de càmping, que planta cada nit i desplanta cada matí. Són els missatgers que transiten per la ciutat. Quin goig sentir els seus passos! Eixamplo el cor, la meva tenda interior. Com podré fer-la tan ampla perquè tu també hi tinguis un lloc?

 

Jaume Casassas Pons

______________________________________________    

DIUMENGE I D’ADVENT / Cicle A

 

Evangeli Mt 24,37-44

Vetlleu i estigueu a punt

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Quan vindrà el Fill de l’home, passarà com en temps de Noè. Els dies abans del diluvi tothom continuava menjant i bevent i casant-se, fins que Noè hagué entrat a l’arca. No s’havien adonat de res quan els sorprengué el diluvi i se’ls endugué tots. Igual passarà en l’adveniment del Fill de l’home. Si hi hagués llavors dos homes plegats al camp, potser l’un fora pres i l’altre deixat; si hi hagués dues dones molent plegades, potser l’una fora presa i l’altra deixada. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l’hora de la nit que el lladre vindria, no s’hauria adormit ni hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada».

 _______

COMENTARI

“Vetlleu i estigueu a punt”

Tardor intensa. L’hivern s’atansa. Nadal, que tard o d’hora arribarà. Però avui estrenem Advent i m‘hi endinso en aquest ara i aquí desitjant que em sorprengui la novetat que Déu em porta sempre. Sense avançar esdeveniments ni fer més cabòries, preparant  senzillament el cor per a l’atenció plena al moment present. Em disposa al temps d’espera. En l’Evangeli que avui proclamem, Mateu ens diu que el Senyor ve a l’hora menys pensada. Com un lladre. Cal estar alerta, doncs. A punt! No sabem ni el dia ni l’hora, ni tampoc en quina circumstància el Senyor ens visitarà. Em prenc uns minuts de silenci per assaborir aquest primer diumenge d’Advent com si fos el primer que hagués de viure. I del cor em brolla la pregària: Jesús, el Crist, com un lladre vindràs a visitar-me? Però si ja m’has robat el cor? Què més et puc oferir? Amb tota humilitat et dic: voldria que em prenguessis tot sencer – la memòria, l’enteniment, el cor, la voluntat. Tot teu en aquest temps propici per renovar el meu sí i assaborir de nou l’Esperança.

Jaume Casassas Pons

______________________________________________    

 

DIUMENGE XXX DURANT L’ANY / Cicle C

 

Evangeli Lc 18,9-14

Va ser el publicà

i no el fariseu el qui tornà a casa seva perdonat

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué aquesta paràbola a uns que es refiaven que eren justos i tenien per no res a tots els altres: «Dos homes pujaren al temple a pregar: un era fariseu i l’altre publicà. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “Déu meu, us dono gràcies perquè no soc com els altres homes: lladres, injustos, adúlters, ni soc tampoc com aquest publicà. Dejuno dos dies cada setmana i us dono la desena part de tots els meus ingressos”. Però el publicà, que s’havia quedat un tros lluny, ni gosava aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit i deia: “Déu meu, sigueu-me propici, que soc un pecador”. Us asseguro que aquest tornà perdonat a casa seva i l’altre no; perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit».

 ____________

COMENTARI

“Va ser el publicà i no el fariseu el qui tornà a casa seva perdona”

 

Visualitzo l’escena d’aquesta historieta evangèlica que Lluc posa en boca de Jesús i escolto el ressò que té en mi.

Em poso a la pell del fariseu i em pregunto: Puc reconèixer en mi l’orgull de sentir que faig les coses  millor que els altres? En quins moments la meva actitud fa que els altres se sentin menystinguts? Soc una persona subjecta a lleis externes i convencionalismes o avanço en un camí de llibertat interior?

M’endinso en la paràbola i procuro fer meves les paraules del publicà: “Déu meu, sigueu-me propici perquè soc un pecador.” Deixo que cali a fons aquesta petició. Sé que tot jo tinc necessitat de conversió.

En aquest reconeixement humil i sincer sento que Tu, Oh Déu de misericòrdia, et fas proper. Agafo el salm d’avui i el meu cor canta de goig: “Beneeixo el Senyor en tot moment i tinc sempre als llavis la seva lloança.”

 

Jaume Casassas Pons

DIUMENGE IV DE PASQUA / Cicle B

 

Lectura primera Fets 4,8-12

La salvació no es troba en ningú més que en Jesucrist

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pere, inspirat per l’Esperit Sant, digué: «Magistrats i notables del poble, si avui ens demaneu compte d’això que hem fet en bé d’un invàlid, i voleu saber qui l’ha posat bo, sapigueu, vosaltres i tot el poble d’Israel, que aquest home el teniu sa davant vostre pel poder del nom de Jesucrist, el Natzarè. Vosaltres el vau clavar a la creu, però Déu el va ressuscitar d’entre els morts. Ell és «la pedra que vosaltres, els constructors, havíeu rebutjat, i ara corona l’edifici». La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos».

 

Salm responsorial 117,1 i 8-9.21-23.26 i 28cd i 29 (R.: 22)

 

Lectura segona 1Jo 3,1-2

Veurem Déu tal com és

Lectura de la primera carta de sant Joan

Estimats, mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és.

 

Al·leluia Jo 10,14

 

Evangeli Jo 10,11-18

El bon pastor dona la vida per les seves ovelles

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

 

En aquell temps, Jesús parlà així: «Jo soc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les seves ovelles. El qui no és pastor, sinó que treballa només a jornal, quan veu venir el llop, fuig i abandona les ovelles, perquè no són seves. És que ell només treballa pel jornal i tant se li’n dona, de les ovelles. Llavors el llop les destrossa o les dispersa. Jo soc el bon pastor. Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi, i dono la vida per elles.

Encara tinc altres ovelles, que no són d’aquest ramat. També les he de conduir jo, i faran cas de la meva veu. Llavors hi haurà un sol ramat amb un sol pastor. El Pare m’estima perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren. Soc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i de recobrar-la. Aquesta és la missió que he rebut del Pare».

 

 

COMENTARI CATALÀ

 

Avui, en l’Evangeli, el Bon  Pastor, Jesús ens parla de l’Amor incondicional que té el Pare per cadascun de nosaltres.

Les ovelles sense el seu Pastor, el seu referent, es dispersen, es distancien i poden trobar-se soles o en situació de risc.

La primera idea que ens fa pensar aquest Evangeli és la necessitat d’aquest Pastor-guia per a la nostra vida. Tots hem experimentat que és, sobretot, quan nosaltres no estem seguint els seus camins quan el Pare més ens estima, cuida de nosaltres i es preocupa personalment per cadascun. Tenim el Pare al nostre costat, sempre, sempre i de manera incondicional.

I també sabem que per al Pare no hi ha cap ovella prou insignificant ni prou petita com per no ser tinguda en compte.

Sentir-nos estimats pel Pare ens ha de donar força per fer el nostre camí sabent-nos guiats capa una Vida plena i abundant.

La segona reflexió que podem fer a l’entorn del Pastor és:

Qui són les meves ovelles?

Qui són aquells per qui jo donaria la Vida?

Soc un Bon Pastor pels meus fills, pares, família, amics?

Soc un Pastor que sent com a propi el seu ramat o bé faig simplement de Pastor assalariat sense grans responsabilitats?

Doncs tenint en compte amb l’amor que ens cuida el Pare hem de transmetre aquest amor i cura pels altres, sabent que el nostre Pare-guia ens porta per camins de Veritat i de Vida Abundant.

 

COMENTARIO CASTELLANO

 

Hoy, en el Evangelio, el Buen Pastor, Jesús nos habla del Amor incondicional que tiene el Padre por cada uno de nosotros.

Las ovejas sin su Pastor, su referente, se dispersan, se distancian y pueden encontrarse solas o en situación de riesgo.

La primera idea que nos hace pensar en este Evangelio es la necesidad de este Pastor-guía para nuestra vida. Todos hemos experimentado que es, sobre todo, cuando nosotros no estamos siguiendo sus caminos cuando el Padre más nos ama, cuida de nosotros y se preocupa personalmente por cada uno. Tenemos al Padre a nuestro lado, siempre, siempre y de forma incondicional.

Y también sabemos que para el Padre no hay ninguna oveja lo suficientemente insignificante ni lo suficientemente pequeña como para no ser tenida en cuenta.

Sentirnos queridos por el Padre debe darnos fuerza para hacer nuestro camino sabiéndonos guiados hacia una Vida llena y abundante.

La segunda reflexión que podemos hacer en torno al Pastor es:

¿Quiénes son mis ovejas?

¿Quiénes son aquellos por los que yo daría la Vida?

¿Soy un Bon Pastor para mis hijos, padres, familia, amigos?

¿Soy un Pastor que siente como propio su rebaño o hago simplemente de Pastor asalariado sin grandes responsabilidades?

Pues teniendo en cuenta con el amor que nos cuida el Padre debemos transmitir ese amor y cuidado por los demás, sabiendo que nuestro Padre-guía nos lleva por caminos de Verdad y de Vida Abundante.

 

Salesians Cooperadors

 

 

 

 

 

 

 

 

 

_____________________________________

 

 

 

 

 

 

DIUMENGE V DE QUARESMA / Cicle B

 

Evangeli Jo 12,20-33

El gra de blat, quan cau a terra, si mor, dona molt de fruit

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

 

En aquell temps, alguns d’entre els grecs que havien pujat a Jerusalem per adorar Déu en ocasió de la festa, anaren a trobar Felip, que era de Betsaida de Galilea, i li pregaven: «Senyor, voldríem veure Jesús». Felip anà a dir-ho a Andreu i tots dos ho digueren a Jesús. Jesús els respongué: «Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat. Us ho dic amb tota veritat: si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dona molt de fruit. Els qui estimen la seva pròpia vida la perden; els qui no l’estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus.

En aquests moments em sento torbat. Què he de dir? Pare, salveu-me d’aquesta hora? No, és per arribar en aquesta hora, que jo he vingut. Pare, glorifiqueu el vostre nom». Una veu va dir del cel estant: «Ja l’he glorificat, però encara el glorificaré». La gent que ho sentí deia que havia estat un tro; d’altres deien que un àngel li havia parlat. Jesús els digué: «No és per mi que s’ha sentit aquesta veu, és per vosaltres. Ara és el moment que aquest món serà condemnat. Ara el sobirà d’aquest món serà expulsat, i jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi». Deia això indicant com havia de ser la seva mort.

 

COMENTARI CATALÀ

Estem en el darrer tram de la Quaresma i hem d’estar preparats per viure aquests misteris tan centrals en la vida cristiana.

Jesús diu als Apòstols “Si el gra de blat, quan cau al terra no mor, queda ell tot sol, però si mor, dona molt de fruit”.

Jesús amb aquestes paraules ens està dient que ell és el “gra” i que ha d’ésser mortificat per després multiplicar-se.

Ens dona a entendre que Jesús ja ha fet tot el que havia de fer davant el món per salvar-lo.

Aquells que l’han volgut escoltar, l’han pogut entendre, els que s’han tancat al seu missatge, l’han rebutjat.

També ens diu, que “ha arribat l’hora”, l’hora de la seva mort, però també de la seva glorificació.

Per això el text està ple d’expressions sobre la mort i la glòria, expressions que també aniran juntes en nosaltres si estem disposats i disposades a seguir-lo.

La intensió de Déu és que donem fruit.

Com vivim aquesta Bonanova? Com ens sentim?

Déu vol que donem fruit, l’amor i per això ens cal entregar-nos, confiar en Ell plenament i acceptar totes les dificultats per ser alliberats.

 

COMENTARIO CASTELLANO

Estamos en el último tramo de la Cuaresma i tenemos que estar Preparados para vivir estos misterios tan centrales en la vida cristina.

Jesús dice a sus Apóstoles “Si un grano de trigo no cae en la tierra y muere, se queda solo. Pero si muere, dará mucho fruto”.

Jesús con estas palabras, nos está diciendo, que él es el “grano” y que tiene que ser mortificado para después multiplicarse.

Nos da a entender que Jesús ya ha hecho todo lo que tenía que hacer para salvar al mundo.

Aquellos que le han escuchado, lo han podido entender, los que se han cerrado a su mensaje, lo han rechazado.

También nos dice, que “ha llegado la hora”, la hora de su muerte, pero también la de su glorificación.

Por eso el texto está lleno de expresiones sobre la muerte y la gloria, expresiones que irán juntas en nosotros, si estamos dispuestos y dispuestas a seguirlo.

La intención de Dios es que demos fruto.

¿Cómo vivimos esta Buena nueva? ¿Cómo nos sentimos?

Dios quiere que demos frutos, el amor y por ello necesitamos entregarnos, confiar en Él plenamente y aceptar todas las dificultades para ser liberados.

 

Salesians Cooperadors

 

_____________________________________

DIUMENGE I DE QUARESMA / Cicle B

 

Evangeli Mc 1,12-15

Era temptat per Satanàs i l’alimentaven els àngels

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, l’Esperit empenyé Jesús cap al desert, on passà quaranta dies temptat per Satanàs. Vivia entre els animals feréstecs i l’alimentaven els àngels.

Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova».

 

COMENTARI CATALÀ

Quaresma, temps de reflexió i de deixar-se conduir per l’Esperit (Mc 1, 12-15)

En aquest Evangeli, Marc ens diu que l’Esperit empeny Jesús cap al desert i que després de ser temptat per Satanàs se’n va a anunciar que el Regne de Déu és a prop. Com a Jesús, l’Esperit ens empeny al desert, un lloc físic i també personal o subjectiu, sense artificis ni distraccions, un lloc de prova i reflexió que ens brinda l’oportunitat per retrobar-nos amb nosaltres, amb les nostres contradiccions i els nostres dubtes. Però, sobretot, el desert com a lloc per l’encontre directe amb Déu, per respondre a la seva crida, per dir-li sí o dir-li no. Jesús, després d’un temps de confrontació i reflexió, conduït per l’Esperit, pren partit pel sí a Déu i la seva missió. Marc, a diferència dels altres evangelistes, no s’entreté en el relat de les temptacions perquè per a ell, tal vegada, l’important no és mirar els pecats que cometem sinó la conversió, el veritable canvi de vida que ens fa deixar els diversos «regnes» que ens tempten i fer opció pel Regne de Déu que ja s’anuncia a prop. Així com proclama Jesús, conduïts per l’Esperit, la Quaresma ens ofereix l’oportunitat d’interpel·lar-nos sobre allò que convé canviar en les nostres vides per poder convertir-nos i creure en la bona nova.

 

COMENTARIO CASTELLANO

Cuaresma tiempo de reflexión y para dejarnos conducir por el Espíritu (Mc 1, 12-15)

En este Evangelio, Marcos nos dice que el Espíritu empuja a Jesús hacia el desierto y que después de ser tentado por Satanás se va anunciar que el Reino de Dios está cerca. Como a Jesús, el Espíritu nos empuja hacia el desierto, un lugar físico y también personal o subjetivo, sin artificios ni distracciones, un lugar de prueba y reflexión que nos brinda la oportunidad de reencontrarnos con nosotros mismos, con nuestras contradicciones y dudas. Pero, sobre todo, el desierto como lugar de encuentro directo con Dios, para responder a su llamada, para darle nuestro sí o nuestro no. Jesús, después de un tiempo de confrontación y reflexión conducido por el Espíritu, toma partido por el sí a Dios y su misión. Marcos, a diferencia de los otros evangelistas, no se entretiene en el relato de las tentaciones porque para él, quizás, lo importante no sea mirar los pecados que cometemos sino la conversión, el verdadero cambio de vida que nos hace dejar atrás los diversos «reinos» que nos tientan y tomar partido por el Reino de Dios que se anuncia ya cercano. Así como proclama Jesús, conducidos por el Espíritu, la Cuaresma nos ofrece la oportunidad de interpelarnos acerca de lo que conviene cambiar en nuestras vidas para poder convertirnos y creer en la buena nueva.

 

Salesians Cooperadors

______________________________________

DIUMENGE III DURANT L’ANY’ADVENT / Cicle C

 

Evangeli  Mc 1,14-20

Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la Bona Nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova».

Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu. Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors. Jesús els digué: «Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes». Immediatament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell.

Poc més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca repassant les xarxes. Els cridà immediatament, i els deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca, i se n’anaren amb Jesús.

COMENTARI CATALÀ

L´Evangeli d´aquest diumenge ens adverteix:

” S’ha complert el temps i és a prop el regne de Déu. Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli”

Déu regna entre nosaltres en la mesura que vivim en comunió amb ell; en la mesura que la nostra vida està tota ella centrada en ell; en la mesura que vivim orientats cap a ell. I això no és gens fàcil. Ja que tenim una tendència natural a centrar-nos en nosaltres mateixos, en els nostres interessos, en les petites coses de la vida de cada dia… que acaben esdevenint coses grans que acaparen el nostre cor i les nostres energies.

Per això Jesús ens demana conversió del cor. Ens demana descentrar-nos de nosaltres mateixos per donar cabuda a Déu a la nostra vida, com ell mateix va fer: que va viure, va actuar, i va morir de cara a Déu. Jesús va fer de la seva vida un anunci permanent de la presència i de l’amor de Déu.

Però també ens demana fe a l’Evangeli. La fe no és un simple coneixement, un simple saber que Déu existeix i que habita més enllà del firmament i del cel. La fe és una adhesió personal a Jesús, un fer nostre a la persona de Jesús, amb les seves paraules i obres, per viure, parlar, actuar com ell vivia, parlava i actuava.​

Salesians Cooperadors

 

COMENTARIO CASTELLANO

El Evangelio de este domingo nos advierte:

”Se ha cumplido el tiempo y está cerca el reino de Dios. Convertíos y creed en el Evangelio”

Dios reina entre nosotros en la medida que vivimos en comunión con él; en la medida que nuestra vida está toda ella centrada en él; en la medida que vivimos orientados hacia él. Y eso no es nada fácil. Ya que tenemos una tendencia natural a centrarnos en nosotros mismos, en nuestros intereses, en las pequeñas cosas de la vida de cada día… que acaban convirtiéndose en cosas grandes que acaparan nuestro corazón y nuestras energías.

Por ello Jesús nos pide conversión del corazón. Nos pide descentrarnos de nosotros mismos para dar cabida a Dios en nuestra vida, como él mismo hizo: que vivió, actuó, y murió de cara a Dios. Jesús hizo de su vida un anuncio permanente de la presencia y del amor de Dios.

Pero también nos pide fe en el Evangelio. La fe no es un simple conocimiento, un simple saber que Dios existe y que habita más allá del firmamento y del cielo. La fe es una adhesión personal a Jesús, un hacer nuestro a la persona de Jesús, con sus palabras y sus obras, para vivir, hablar, actuar como él vivía, hablaba y actuaba.

Salesians Cooperadors

______________________________________

DIUMENGE III D’ADVENT / Cicle B

 

Evangeli Jo 1,6-8.19-28

Tot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ha de venir

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.

Quan els jueus van enviar-li, des de Jerusalem, sacerdots i levites per interrogar-lo, el testimoni de Joan fou aquest. Li preguntaren: «Qui ets tu?». Ell, sense cap reserva, confessà clarament: «Jo no soc el Messies». Li preguntaren: «Qui ets, doncs? Elies?». Els diu: «No el soc». «Ets el Profeta que esperem?». Respongué: «No». Li digueren: «Doncs, qui ets? Hem de donar una resposta als qui ens han enviat: què dius de tu mateix?». Digué: «Soc una veu que crida en el desert: “Aplaneu el camí del Senyor”, com diu el profeta Isaïes». Alguns dels enviats, que eren fariseus, li preguntaren encara: «Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?». Joan els respongué: «Jo batejo només amb aigua, però, tot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi; jo no soc digne ni de deslligar-li la corretja del calçat».

Això va passar a Betània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava.

 

COMENTARI CATALÀ

L’Evangeli d’avui ens anima a aplanar el camí, a preparar-nos aquest diumenge

de goig (Gaudete).

Hem d’estar preparats per rebre la llum que en dues setmanes ja estarà entre

nosaltres.

Per rebre el Fill de Déu hem d’haver crescut en la fe, no continuar vivint en la

fe que un dia de petits vam aprendre.

Créixer en la fe vol dir aclarir els nostres dubtes a la llum de la Paraula de Déu i

anar prenent consciència del que significa per a nosaltres. La institució moltes

vegades amb les seves normes no ens deixa aclarir els dubtes i aquests acaben

allunyant-nos.

Quan la nostra fe és ferma i n’estem convençuts, arriba la necessitat de

compartir-la amb els altres, però sempre sense imposar-la.

Com Maria en aquest diumenge de goig i alegria (Gaudete), aplanem el camí per

rebre el Messies, traiem del nostre cor l’egoisme, la ira, l’orgull, la vanitat i tot

allò que ens tanqui a l’amor de Crist Jesús.

Bona setmana!

 

Salesians Cooperadors

 

COMENTARIO CASTELLANO

El Evangelio de hoy nos anima a allanar el camino, a prepararnos este domingo

de gozo (Gaudete).

Debemos estar preparados para recibir la luz que en dos semanas ya estará entre

nosotros.

Para recibir al Hijo de Dios debemos haber crecido en la fe, no seguir viviendo en la

fe que un día de pequeños aprendimos.

Crecer en la fe significa aclarar nuestras dudas a la luz de la Palabra de Dios e

ir tomando conciencia de lo que significa para nosotros. La institución muchas

veces con sus normas no nos deja despejar las dudas y éstas terminan

alejándonos.

Cuando nuestra fe es firme y estamos convencidos, llega la necesidad de

compartirla con otros, pero siempre sin imponerla.

Como María en este domingo de gozo y alegría (Gaudete), allanemos el camino para

recibir el Mesías, saquemos de nuestro corazón el egoísmo, la ira, el orgullo, la vanidad y

todo lo que nos cierre al amor de Cristo Jesús.

¡Buena semana!

Salesians Cooperadors

_____________________________________

DIUMENGE XXXIII DURANT L’ANY / Cicle A

 

Evangeli Mt 25,14-30

El que t’havia encomanat, ho has administrat fidelment.

Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

 

En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Un home que se n’anava fora del país cridà els seus administradors i els confià els seus béns. A un li donà cinc talents, a l’altre dos i a l’altre un, segons la capacitat de cadascú, i se n’anà. El qui n’havia rebut cinc anà de seguida a negociar-hi, i en guanyà cinc més. També el qui n’havia rebut dos en guanyà dos més. Però el qui n’havia rebut un guardà en un amagatall els diners del seu amo.

Al cap de molt temps l’amo tornà i els demanà comptes. Es presentà primer el qui havia rebut cinc talents, portà també els cinc que havia guanyat i digué: Senyor, m’havíeu confiat cinc talents i n’he guanyats cinc més. L’amo li va dir: Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t’havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.

Es presentà després el qui n’havia rebut dos i digué: Senyor, m’havíeu confiat dos talents i n’he guanyats dos més. L’amo li va dir: Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t’havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.

Es presentà també el qui n’havia rebut un, i digué: Senyor, sé que sou un home exigent, que voleu collir on no havíeu sembrat i aplegar on no havíeu escampat. Per això vaig tenir por i vaig amagar els vostres diners. Aquí teniu allò que és vostre. L’amo li contestà: Ets un administrador dolent i gandul. Tu sabies que vull collir on no he sembrat i aplegar on no he escampat? Doncs havies de posar al banc els meus diners, i ara podria recobrar allò que és meu amb els interessos. Preneu-li aquest talent i doneu-lo al qui en té deu, perquè als qui tenen, els donaré encara més i en tindran a vessar, però als qui no tenen, els prendré fins allò que els queda. I aquest administrador inútil, traieu-lo a fora, a la fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents».

 

COMENTARI CATALÀ

La paraula de Déu ens ensenya a ser responsables dels dons rebuts. Déu ens ha donat talents. Dons seus. Siguem agraïts. El primer do que reben els empleats és la confiança del senyor. Dos d’ells l’accepten, es posen drets i corresponen a la seva activitat. En canvi, el tercer va tenir por i es va inhibir. El segon do és el temps. Cada dia és un talent, un regal de Déu que ens arriba carregat de gràcia i il·lusions. Els dos primers aprofiten el temps, en canvi, el tercer el neutralitza. No val deixar que passi el temps ni entretenir-se o avorrir-se mentre torna el senyor, sinó que és un temps actiu i ple de responsabilitat. El tercer do, per descomptat, són els talents, més o menys nombrosos. Talents són els somriures i l’amor que Déu ha posat a cadascú. Els talents rebuts són com a do pels altres i no es poden enterrar. El tercer empleat és condemnat sense haver fet res dolent, simplement per no haver fet res, per posar tota la seva cura a conservar allò rebut. Els dons són per posar-los a fructificar i si és possible no per a un mateix, sinó pels altres. És savi aquell que havent rebut el do aposta per ell i el posa al servei dels altres. És neci qui no ho fa. La laboriositat i el compliment de les responsabilitats es valoren en allò humà i Déu ho recompensa. De vegades els mals exemples poden influir a la nostra vida cristiana i ens deixem arrossegar per ells. Hem de tenir la responsabilitat perquè quan torni el Senyor, puguem rendir el doble o més del que rebem.

Amén

 

COMENTARIO CASTELLANO

La palabra de Dios nos enseña a ser responsables de los dones recibidos. Dios nos ha dado talentos. Dones suyos. Seamos agradecidos. El primer don que reciben los empleados es la confianza de su señor. Dos de ellos la aceptan, se ponen en pie y corresponden con su actividad. En cambio, el tercero tuvo miedo y se inhibió. El segundo don es el tiempo. Cada día es un talento, un regalo de Dios que nos llega cargado de gracia y de ilusiones. Los dos primeros aprovechan el tiempo, en cambio, el tercero lo neutraliza. No vale dejar que pase el tiempo ni entretenerse o aburrirse mientras vuelve el señor, sino que es un tiempo activo y lleno de responsabilidad. El tercer don, por descontado, son los talentos, más o menos numerosos. Talentos son las sonrisas y el amor que Dios ha puesto en cada uno. Los talentos recibidos son como don para los demás y no se pueden enterrar. El tercer empleado es condenado sin haber hecho nada malo, simplemente por no haber hecho nada, por poner todo su cuidado en conservar lo recibido. Los dones son para ponerlos a fructificar y a ser posible no para uno mismo, sino para los demás. Es sabio aquel que habiendo recibido el don apuesta por él y lo pone al servicio de otros. Es necio quien no lo hace. La laboriosidad y el cumplimiento de las responsabilidades se valoran en lo humano y Dios lo recompensa. A veces los malos ejemplos pueden influir en nuestra vida cristiana y nos dejamos arrastrar por ellos. Hemos de tener la responsabilidad para que cuando vuelva el Señor, podamos rendir el doble o más de lo que recibimos.

Amén

Salesians Cooperadors

______________________________________

DIUMENGE XXVIII DURANT L’ANY / Cicle A

 

Evangeli Mt 22,1-14

Convideu a la festa tothom que trobeu

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús proposà aquesta altra paràbola als grans sacerdots i als notables del poble: «Passa amb el Regne del cel com amb un rei que celebrava el casament del seu fill: envià els seus homes a avisar els convidats, però no hi volien anar. Llavors n’envià d’altres que diguessin als convidats: Ja tinc preparat el banquet, he fet matar els vedells i l’aviram. Tot és a punt: veniu a la festa. Però ells no en feren cas: l’un se n’anà al seu camp, l’altre als seus negocis, i altres agafaren els enviats, els maltractaren i els mataren. El rei, en veure això, s’indignà, i envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Mentrestant, digué als seus homes: El banquet de casament és a punt, però els convidats no se’l mereixen. Per tant, aneu a les sortides dels camins i convideu a la festa tothom que trobeu. Ells hi anaren, i reuniren tothom qui trobaven, bons i dolents. I la sala del banquet s’omplí de convidats.

Quan el rei entrà a veure els convidats, s’adonà que un home dels que eren allí no duia el vestit de festa, i li digué: Company, com és que has entrat sense vestit de festa? Ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien: Lligueu-lo de peus i mans i traieu-lo fora, a la fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Els cridats són molts, però no tants els elegits».

 

COMENTARI DE L’EVANGELI

En aquest evangeli se’ns parla d’un rei, rebutjat pels poderosos, que després de ser maltractats i assassinats alguns dels seus criats, després d’ordenar atacar i destruir la ciutat, ha d’acudir a les cruïlles dels camins per convidar la gent que hi trobi que vagin al banquet. Com és lògic, van venir tota classe de gent, bona i dolenta, que inicialment no estaven preparades. A més, al final trobem l’episodi que en arribar el rei en troba un que no té vestit de casaments. Això canvia el sentit del text, posant de manifest que Jesús demana que sapiguem respondre a la crida que se’ns ha fet. Segurament fa referència a la «justícia» de les bones obres, del compromís constant. En tot cas no hem de perdre de vista que la paràbola la va pronunciar Jesús per posar de manifest la festa de la llibertat de Déu que crida tothom qui troba. Per això mateix, el significat del vestit de casament, ha de ser que tothom, fins i tot el més pobres, sempre troben unes robes més decents per anar a un casament a un banquet, una actitud que ens permeti assistir a la celebració.

La paràbola conté molts detalls que mostren diferents aspectes: el rebuig dels uns a participar al banquet; l’actitud del rei que, en comptes de suprimir el banquet, convida tothom que estigui pels camins: cal buscar les persones que no estan lligades a res ni a ningú; són lliures. El banquet és, doncs, un acte de llibertat. En aquesta situació, l’home que no porta vestit de casament, caldria entendre-ho, com que no és allà com els altres, lliure per a la gràcia de Déu. Qui no posseeixi aquesta actitud, “aquest vestit”, no està participant de la festa de la llibertat i de la gràcia.

Salesians Cooperadors

En este evangelio se nos habla de un rey, rechazado por los poderosos, que tras ser maltratados y asesinados algunos de sus criados, después de ordenar atacar y destruir la ciudad, debe acudir a los cruces de los caminos para invitar a las gentes que encuentren a que vayan al banquete. Como es lógico, vinieron toda clase de gentes, buenas y malas, que inicialmente no estaban preparadas. Además, al final encontramos el episodio de que al llegar el rey encuentra a uno que no tiene traje de bodas. Esto cambia el sentido del texto, poniendo de manifiesto que Jesús demanda que sepamos responder a la llamada que se nos ha hecho. Seguramente se refiere a la «justicia» de las buenas obras, del compromiso constante. En todo caso no debemos perder de vista que la parábola la pronunció Jesús para poner de manifiesto la fiesta de la libertad de Dios que llama a todo el que encuentra. Por lo mismo, el significado del traje de boda, debe ser que todo el mundo, incluso lo más pobres, siempre encuentran unas ropas más decentes para ir a una boda o a un banquete, una actitud que nos permita asistir a la celebración.

La parábola contiene muchos detalles que muestran diferentes aspectos: el rechazo de unos a participar en el banquete; la actitud del rey que, en vez de suprimir el banquete, invita a todo el mundo que se encuentre por los caminos: hay que buscar a las personas que no están atadas a nada ni a nadie; son libres. El banquete es, pues,  un acto de libertad. En esta situación, el hombre que no lleva vestido de boda, habría que entenderlo, como que no está allí como los demás, libre para la gracia de Dios. Quien no posea esa actitud, “ese vestido”, no está participando de la fiesta de la libertad y de la gracia.

Salesians Cooperadors

_______________________________________

 

DIUMENGE XXIV DURANT L’ANY / Cicle A

 

Evangeli Mt 18,21-35

No et dic que perdonis set vegades sinó setanta vegades set

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Pere preguntà a Jesús: «Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m’haurà fet? Set vegades?». Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set».

Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que va voler demanar comptes als qui ocupen els llocs de govern. Tot just començava, ja li van presentar un dels seus ministres, que li devia deu mil talents. Com que no tenia res per pagar, el rei va manar que venguessin tots els seus béns, i a ell mateix, amb la seva dona i els seus fills, els venguessin com a esclaus, per poder pagar el deute. Però ell se li llançà als peus i li deia: Tingueu paciència i us ho pagaré tot. Llavors el rei, se’n compadí, el deixà lliure i li perdonà el deute. Quan sortia, trobà un dels seus col·legues que li devia uns quants diners, l’agafà i l’escanyava dient-li: Paga’m tot el que em deus. L’altre se li llançà als peus i el suplicava: Tingues paciència i ja t’ho pagaré. Ell no en va fer cas, i el va tancar a la presó fins que li pagués el deute. Els altres col·legues, en veure-ho, se n’entristiren molt i anaren a informar el rei de tot el que havia passat. El rei el cridà i li digué: Que n’ets, de mal home! Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute. No t’havies de compadir del teu col·lega, com jo m’havia compadit de tu? Llavors el rei el posà en mans dels botxins, perquè el torturessin fins que pagués tot el deute.

Això farà amb vosaltres el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.

 

COMENTARI CATALÀ

Perdonar sense límits!! Això em diu avui aquest Evangeli. Perdonar sempre i a totes les persones (totes som filles de Déu, creades i estimades així com som). Però anem un pas més enllà. I si no fes falta perdonar? , i si estimés tant que res que em facin, diguin, deixin de fer… m’ofengués?.

Penso que és per aquí per on hem d’anar. Aquest AMOR que no fa preguntes, que no té etiquetes, que simplement acull i abraça!.

Quan veig que a vegades per raons polítiques o ideològiques ( independència o no, si em sento espanyol o català, si soc homosexual o no …) Les persones, i entre elles també algunes de cristianes, es falten al respecte, o es discriminen o pitjor s’agredeixen físicament o emocional… AMOR, és allò que em ve  a la ment. Si penso que aquella persona és la meva germana en Crist, que ella ha rebut els dons de l’Esperit, que Déu li ha encomanat una missió… qui soc jo per dir o fer-li res?

Tant de bo, avui, la Paraula  de Déu ens porti a ser persones de mirada bondadosa, pensament net i que no es ofenguem i si ens passa, que sapiguem perdonar abans que ens ho demanin o fins i tot si no ho fan!. És una decisió meva que no depèn d’allò exterior.

El Sant Pare ens ho va dir a la JMJ: “Dins l’església hi caven TOTS, TOTS, TOTS. I si no hi ha espai… obriu-lo!”.

 

Salesians Cooperadors

 

COMENTARIO CASTELLANO

Perdonar sin límites! Eso es lo que me dice el Evangelio hoy. Perdonar siempre i a todas las personas ( todas somos hijas de Dios, creadas y amadas así como somos).

Pero hagamos un paso más. ¿Y si no hiciera falta Perdonar?. ¿Y si amara tanto que nada de lo que digan, hagan o dejen de hacer me ofendiera?.

Creo que este es el camino. Un AMOR que no hace preguntas, que no tiene etiquetas, que simplemente acoge y abraza.

Cuando veo que, a veces, por razones polìticas o ideológicas ( independencia o no, si me siento español o catalán, si soy homosexual o no…) las personas, y entre ellas también los cristianos, se faltan al respeto, se discriminan o peor, se agreden física o emocionalmente…AMOR es la palabra que me viene a la mente.

Si pienso que aquella persona es mi hermana en Cristo, que ha recibido los dones del Espíritu Santo, que Dios tiene una misión para ella… ¿Quién soy yo para decirleno hacerle nada?.

Ojalá hoy la Palabra de Dios nos llever a ser personas de mirada bondadosa, pensamiento límpio y que no nos ofendamos, y, si nos pasa que sepamos perdonar antes que nos lo pidan… e incluso si no nos lo piden!. Es mi decisión y no depende de nada exterior a mí.

El Papa nos lo dijo en la JMJ: “En la iglesia caben TODOS, TODOS, TODOS, y si no hay espacio… creenlo”

Salesians Cooperadors

_______________________________________

DIUMENGE XX DURANT L’ANY / Cicle A

 

Evangeli Mt 15,21-28

Dona, quina fe que tens!

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús es retirà a la regió de Tir i de Sidó, i sortí d’allà una dona cananea cridant: «Senyor, fill de David, compadiu-vos de mi: la meva filla està endimoniada». Jesús no li contestà ni una paraula, però els deixebles li demanaven: «Despatxeu-la d’una vegada: només fa que seguir-vos i cridar». Jesús els respongué: «Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes del poble d’Israel». Ella vingué, es prosternà i digué: «Senyor, ajudeu-me». Jesús li respon: «No està bé de prendre el pa dels fills per tirar-lo als cadells». Ella li contestà: «És veritat, Senyor, però també els cadells mengen les engrunes que cauen de la taula dels amos». Llavors Jesús respongué: «Dona, quina fe que tens! Que sigui tal com vols». I a l’instant es posà bona la seva filla.

 

COMENTARI CATALÀ

Tant l’evangeli com les dues lectures precedents, tenen com a denominador comú el menyspreu als estrangers (als no jueus) i la seva exclusió davant la possibilitat d’accedir a Déu (i a la Salvació). Fins i tot el mateix Jesús no s’escapa d’aquesta coordenada cultural i, davant la dona cananea, reacciona segons els prejudicis de l’època. En altres passatges, la set, el cansament, la tristor o la ira fan de Jesús un Déu molt humà. Avui, el seu prejudici “racista” també el fan ser molt humà, i m’agrada. M’agrada no tant per Jesús sinó per a mi, que jo també ho soc de “racista” (no sé si amb els nouvinguts, però segur…) amb tanta gent que no coincideix amb la meva manera de veure i valorar les coses.

Davant una “quarta” temptació (aquesta de creure’s amb una dignitat superior i especial davant Déu, respecte a la resta de persones) Jesús sap escoltar la veu de Déu que parla a través d’una dona humil que demana compassió per a la seva filla malalta. La conversió de Jesús m’esperona a preguntar-me a veure si jo faig el mateix. Si en les meves relacions amb els qui m’envolten passa el temps i els dies i no arribo a ser un xic apòstol dels gentils o no aconsegueixo que “entrin a la muntanya santa per a fer festa”, és que encara estic instal·lat en els prejudicis.

Salesians Cooperadors

 

COMENTARIO CASTELLANO

Tanto el evangelio como sus dos lecturas precedentes tienen como denominador común el menosprecio a los extranjeros (a los no judíos) y a su exclusión ante la posibilidad de acceder a Dios (y a la Salvación). Hasta el mismo Jesús no escapa de esta coordenada cultural y, ante la mujer cananea, reacciona según los prejuicios de la época. En otros pasajes, la sed, el cansancio, la tristeza o la ira hacen de Jesús, un Dios muy humano. Hoy, su prejuicio “racista” también lo hacen ser muy humano y me gusta. Me gusta no tanto por Jesús sino por mí, que yo también soy “racista” (no sé si con los inmigrantes, pero seguro…) con tanta gente que no coincide con mi manera de ver y valorar las cosas.

Ante la “cuarta” tentación (ésta de creerse con una dignidad superior y especial ante Dios, respecto al resto de personas) Jesús sabe escuchar la voz de Dios que habla a través de una mujer humilde que pide compasión por su hija enferma. La conversión de Jesús me emplaza a preguntar-me a ver si yo hago lo mismo. Si en mis relaciones con quienes me rodean pasa el tiempo y los días y no llego a ser, un poco, apóstol de los gentiles o no consigo que “entren en la montaña santa para hacer fiesta”, es que aún estoy instalado en los prejuicios.

Salesians Cooperadors

 

_______________________________________

 

DIUMENGE XV DURANT L’ANY / Cicle A

 

Evangeli Mt 13,1-23

El sembrador va sortir a sembrar

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

 

Aquell dia, Jesús sortí de casa i s’assegué vora el llac. Era tanta la gent que es reuní entorn d’ell, que pujà a una barca i s’hi assegué. Tota la gent es quedà vora l’aigua i ell els parlà llargament en paràboles. Digué: «El sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de la llavor caigué arran del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una part caigué en un terreny rocós, on hi havia poca terra. De seguida va néixer, ja que la terra era poc fonda, però com que no tenia arrels, quan sortí el sol, amb la calor s’assecà. Una part caigué entre els cards, però els cards van créixer i l’ofegaren. Una part caigué a la terra bona i donà fruit: o cent, o seixanta, o trenta. Qui tingui orelles, que ho senti».

Els deixebles s’acostaren i li preguntaren: «Per què els parleu en paràboles?». Ell respongué: «Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del Regne, però a ells, no. Als qui tenen, Déu els donarà encara més i en tindran a vessar; però als qui no tenen, els prendrà fins allò que els queda. Jo els parlo en paràboles perquè, tot i veure-hi, no veuen res, i tot i sentir-hi, no senten ni entenen res. En el cas d’ells es compleix aquella profecia d’Isaïes que deia: “Per més que escolteu, no entendreu res, per més que mireu, no veureu res. El cor d’aquest poble s’ha fet insensible, s’ha tornat dur d’orella i s’ha tapat els ulls, no fos cas que si els seus ulls hi veien, les seves orelles hi sentien i el seu cor arribava a entendre, es convertissin, i jo els retornés la salut”. Però els vostres ulls i les vostres orelles sí que són feliços de poder veure i de poder sentir. Us ho dic amb tota veritat: Molts profetes i justos desitjaven veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, desitjaven sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.

Escolteu, doncs, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador: la llavor sembrada arran del camí vol dir que a tots aquells que escolten la predicació del Regne però no l’entenen, el Maligne els pren la llavor sembrada en els seus cors.

La llavor sembrada en un terreny rocós vol dir aquells que reben amb alegria la predicació del Regne així que la senten, però només per un moment; no arrela dintre d’ells, i tan bon punt es troben amb dificultats o amb persecucions per la Paraula que havien rebut, sucumbeixen de seguida.

La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne, però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l’ofeguen i no dona fruit.

La llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne i l’han entesa, i per això dona fruit: o cent, o seixanta, o trenta».

 

COMENTARI CATALÀ

A l’evangeli d’avui, se’ns presenta Jesús narrant una paràbola ben coneguda, la del “sembrador” Sabem per l’explicació que dóna Jesús als deixebles quin sentit té. Quines respostes donen les persones en escoltar i posar en pràctica la Paraula de Jesús? Per això em pregunto quina és la meva actitud davant del que Jesús predica, quina és la meva resposta: l’escolto, però no l’entenc; la sento, però quan apareix una dificultat, ho deixo; m’aclaparen les preocupacions i em perdo; o l’escolto i la poso en pràctica.

A més, Jesús es queixa que tenint davant el gran missatger Déu, no són capaços de veure’l, perquè el seu “cor s’ha tornat dur” I jo? sóc conscient de les situacions que m’envolten i on em puc comprometre, o sóc com ells, no sé veure Jesús en els meus germans necessitats i els ignoro.

Salesians Cooperadors

 

COMENTARIO CASTELLANO

En el evangelio de hoy, se nos presenta a Jesús narrando una parábola bien conocida, la del “sembrador” Sabemos por la explicación que da Jesús a los discípulos qué sentido tiene. Qué respuestas dan las personas al escuchar y poner en práctica la Palabra de Jesús. Por lo que me pregunto cuál es mi actitud ante lo que Jesús predica, cuál es mi respuesta: la escucho, pero no la entiendo; la oigo, pero cuando aparece una dificultad, lo dejo; me agobian las preocupaciones y me pierdo; o la escucho y la pongo en práctica.

Además, Jesús se queja de que teniendo delante el gran mensajero Dios, no son capaces de verlo, porque su “corazón se ha vuelto duro” ¿Y yo? soy consciente de las situaciones que me rodean y donde puedo comprometerme, o soy como ellos, no sé ver a Jesús en mis hermanos necesitados y los ignoro.

Salesians Cooperadors

 

_______________________________

DIUMENGE XI DURANT L’ANY / Cicle A

Evangeli Mt 9,36-10,8

Jesús cridà els seus dotze deixebles, i els envià

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús, en veure aquella multitud de gent, malmenada i desesperançada com les ovelles sense pastor, se n’apiadà, i digué als seus deixebles: «La collita és abundant, però hi ha pocs segadors. Demaneu a l’amo dels sembrats que hi faci anar més segadors». Llavors cridà els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir tota malaltia. Els noms dels dotze apòstols són, primer Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà, Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà, Felip i Bartomeu, Tomàs i Mateu, el publicà, Jaume, fill d’Alfeu, i Tadeu, Simó, el zelota, i Judes, l’Iscariot, que el va trair. Jesús envià aquests dotze tot fent-los aquestes recomanacions: «No us encamineu a les terres dels pagans ni entreu a la província dels samaritans. Aneu més aviat a les ovelles perdudes del poble d’Israel. Pel camí prediqueu, anunciant que el Regne de Déu és a prop. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis. No heu pagat res per rebre aquest poder; doneu-ho també sense pagar».

 

COMENTARI CATALÀ

A l’Evangeli d’aquesta setmana es presenta com Jesús pren una decisió precedida del seu sentiment de compassió pels homes i les dones: Ell se sap pastor i coneix la seva missió, però també sap que emprant mitjans humans, no pot arribar a molta gent. Per això crida altres a estar amb Ell, busca col·laboradors, forma grup per poder formar-los i fer arribar a tantes ovelles sense pastor la seva misericòrdia i la seva cura.

I aquesta crida, que ja podem considerar vocació, ho fa de forma personal ia cadascun pel seu nom. Apareixen tots enumerats, ja que a partir d’ara, cadascun està cridat a ser testimoni de Jesús. Tenen una missió concreta, amb objectius i metes.

Així, la vocació apareix com un oferiment de Déu, un do de la Gràcia. I Jesús, com sempre, fa un pas més. Per a Ell és important el binomi rebre-donar: no és possible oferir allò que no es té, però tampoc considera possible tenir sense oferir als altres. I ens demana que allò que hem rebut ho hem de donar, sense esperar res a canvi, com a signe d’aquest amor de Déu per nosaltres.

Després d’aquesta lectura podríem reflexionar si nosaltres responem a la crida que Déu ens fa en el dia a dia, i si som capaços d’oferir amb generositat aquells dons que Ell ens ha donat.

També podem pregar per les vocacions, sacerdotals, religioses i laicals. Demanem a Déu que segueixi enviant obrers a la seva collita i que puguem treballar tots junts per construir el Regne que anuncia Jesús.

 

Salesians Cooperadors

 

COMENTARIO CASTELLANO

En el Evangelio de esta semana se presenta como Jesús toma una decisión precedida de su sentimiento de compasión por los hombres y mujeres: Él se sabe pastor y conoce su misión, pero también sabe que, empleando medios humanos, no puede llegar a mucha gente. Por eso llama a otros a estar con Él, busca colaboradores, forma grupo para poder formarles y hacer llegar a tantas ovejas sin pastor su misericordia y su cuidado.

Y este llamado, que ya podemos considerar vocación, lo hace de forma personal y a cada uno por su nombre. Aparecen todos enumerados, ya que, a partir de ahora, cada uno de ellos está llamado a ser testigo de Jesús. Tienen una misión concreta, con objetivos y metas.

Así, la vocación aparece como un ofrecimiento de Dios, un don de su Gracia. Y Jesús, como siempre, da un paso más. Para Él es importante el binomio recibir-dar: no es posible ofrecer lo que no se tiene, pero tampoco considera posible tener sin ofrecer a los demás. Y nos pide que aquello que hemos recibido lo debemos dar, sin esperar nada a cambio, como signo de este amor de Dios por nosotros.

Tras esta lectura podríamos reflexionar si nosotros respondemos a la llamada que Dios nos hace en el día a día, y si luego somos capaces de ofrecer con generosidad aquellos dones que Él nos ha dado.

También podemos orar por las vocaciones, sacerdotales, religiosas y laicales. Pidamos a Dios que siga enviando obreros a su cosecha y que podamos trabajar todos juntos para construir el Reino que anuncia Jesús.

Salesians Cooperadors

__________________________________________

DIUMENGE VII DE PASQUA

ASCENSIÓ DEL SENYOR / Cicle A

Solemnitat

 

Evangeli Mt 28,16-20

Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra

Acaba l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s’acostà i els digué: «Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món».

 

COMENTARI CATALÀ

El missatge que Jesús donà als seus deixebles, al llarg dels temps, no ha variat gens. Avui dia és molt necessari transmetre el missatge de Déu a tots els pobles. Si donem un cop d’ull al nostre voltant, veurem que Déu no és present en la majoria de les persones. Hem pogut comprovar en aquesta passada Setmana Santa, que els costums i tradicions dels pobles estan molt arrelats en algunes contrades, però realment aquestes manifestacions religioses, converteixen?, són mostres de fe?, qui les veu o participa el commou i l’acosta a la fe cristiana o només tenen una visió d’espectacle folklòric? La fe és un do de Déu, si no parem orella als seus ensenyaments i obrim el cor al seu amor, no ens arribarà el seu missatge. Ell ens va dir “aneu i convertiu tots els pobles” Nosaltres hem agafat el seu relleu, però el dubte és, totes les manifestacions de fe popular, són vàlides per a transmetre el seu llegat o ho hem de fer més seriosament? Per acabar, deixo una pregunta a l’aire, “¿per a convertir els nostres conciutadans, cal preparar-se molt bé teològicament o només predicar amb l’exemple? Que tingueu un bon diumenge!

Salesians Cooperadors

 

COMENTARIO CASTELLANO

El mensaje que Jesús dio a sus discípulos, a lo largo de los tiempos, no ha variado nada. Hoy en día es muy necesario transmitir el mensaje de Dios a todos los pueblos. Si damos un vistazo a nuestro alrededor, veremos que Dios no está presente en la mayoría de las personas. ¿Hemos podido comprobar en esta pasada Semana Santa, que las costumbres y tradiciones de los pueblos están muy arraigados en algunas comarcas, pero realmente estas manifestaciones religiosas, ¿convierten?, ¿son muestras de fe?, ¿quién las ve o participa lo conmueve y lo acerca a la fe cristiana o solo tienen una visión de espectáculo folclórico? La fe es un don de Dios, si no estamos atentos a sus enseñanzas y abrimos el corazón a su amor, no nos llegará su mensaje. Él nos dijo “id y convertid todos los pueblos” Nosotros hemos cogido su relevo, pero la duda es, ¿todas las manifestaciones de fe popular, son válidas para transmitir su legado o lo tenemos que hacer más seriamente? Para acabar, dejo una pregunta al aire, “¿para convertir nuestros conciudadanos, hay que prepararse muy bien teológicamente o solo predicar con el ejemplo? ¡Que tengáis un feliz domingo!

Salesians Cooperadors

 

________________________________________

 

DIUMENGE II DE PASQUA: OCTAVA DE PASQUA / Cicle A

Evangeli Jo 20,19-31

Vuit dies més tard, Jesús entrà

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó».

Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas».

Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».

Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

 

COMENTARI CATALÀ

A la lectura d’aquest diumenge es presenta la diferència que hi ha entre creure o no en la resurrecció.

Abans de la trobada dels deixebles amb el Ressuscitat, es descriu una situació de foscor, desorientació i absència de sortides (al capvespre, portes tancades, por). En aquest context, la fe, si n’hi ha, no té sentit.

L’aparició de Jesús Ressuscitat capgira la situació: Ell aporta alegria i pau profundes, fruit de l’Esperit que els transmet. Aquesta alegria i pau no es poden contenir i senten la necessitat de comunicar-les: així, els deixebles han esdevingut apòstols, que no tenen por de proclamar la bona notícia, i aquesta es converteix en anunci jubilós (“Hem vist el Senyor”) .

L’episodi de Tomàs conté, així mateix, un altre missatge: no tots veurem amb els ulls físics el Ressuscitat, però serem feliços, tindrem alegria i pau, quan el vegem amb els ulls de l’Esperit. I aquest missatge es converteix, així, en la darrera benaurança: la fe, la confiança en Déu sense proves cridaneres, és una felicitat, un regal que hem de cultivar i practicar.

Per tant, ens hem de plantejar quina és la nostra situació com a cristians: sentim l’alegria profunda de veure el Ressuscitat o, al contrari, vivim a les tenebres i la por? Sentim la necessitat d’anunciar-ho als que ens envolten?

Salesians Cooperadors

 

COMENTARIO CASTELLANO

En la lectura de este Domingo se presenta la diferencia que existe entre creer o no en la resurrección.

Antes del encuentro de los discípulos con el Resucitado, se describe una situación de oscuridad, desorientación y ausencia de salidas (al anochecer, puertas cerradas, miedo). En este contexto, la fe, si existe, no tiene sentido.

La aparición de Jesús Resucitado da la vuelta a la situación: Él aporta alegría y paz profundas, fruto del Espíritu que les transmite. Esta alegría y paz no se pueden contener y sienten la necesidad de comunicarlas: así, los discípulos se han convertido en apóstoles, que no tienen miedo de proclamar la buena noticia, y ésta se convierte en anuncio jubiloso (“Hemos visto al Señor”).

El episodio de Tomás contiene, asimismo, otro mensaje: no todos vamos a ver con los ojos físicos al Resucitado, pero seremos felices, tendremos alegría y paz, cuando le veamos con los ojos del Espíritu. Y este mensaje se convierte, así, en la última bienaventuranza: la fe, la confianza en Dios sin pruebas llamativas, es una dicha, un regalo que hemos de cultivar y practicar.

Por tanto, debemos plantearnos cuál es nuestra situación como cristianos: ¿sentimos la alegría profunda de ver al Resucitado o, por el contrario, vivimos en las tinieblas y el miedo? ¿Sentimos la necesidad de anunciarlo a los que nos rodean?

Salesians Cooperadors

____________________________________________

DIUMENGE IV DE QUARESMA / Cicle A

 

Evangeli Jo 9,1-41

Anà a Siloè, s’hi rentà i tornà veient-hi

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús veié tot passant un cec de naixement. Els deixebles li preguntaren: «Rabí, qui va pecar, que naixés cec aquest home, ell o els seus pares?». Jesús contestà: «Això no ha estat perquè vagi pecar ni ell ni els seus pares; és perquè en ell es revelin les obres de Déu. Mentre és de dia, jo he de treballar fent les obres del qui m’ha enviat. La nit s’acosta, quan ningú no pot treballar. Mentre soc en el món soc la llum del món».

Dit això escopí a terra, va fer amb la saliva una mica de fang, l’estengué sobre els ulls del cec i li digué: «Ves a rentar-te a la piscina de Siloè». Aquest nom significa «enviat». Ell hi anà, s’hi rentà i tornà veient-hi. La gent del veïnat i els qui l’havien vist sempre captant deien: «No és aquell home que vèiem assegut captant?». Uns responien: «Sí, que és ell». Altres deien: «No és pas ell; és un que s’hi assembla». Ell digué: «Sí, que el soc».

Llavors li preguntaren: «Com se t’han obert, els ulls?». Ell contestà: «Aquell home que es diu Jesús va fer una mica de fang, me’l va estendre sobre els ulls i em va dir que anés a rentar-me a Siloè. Hi he anat i, així que m’he rentat, hi he vist». Li digueren: «On és?». Respongué: «No ho sé».

Dugueren als fariseus l’home que abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs. També els fariseus li preguntaren com havia arribat a veure-hi. Ell els digué: «M’ha estès fang sobre els ulls, m’he rentat, i ara hi veig». Alguns dels fariseus deien: «Aquest home que no guarda el repòs del dissabte no pot ser de Déu». Però altres responien: «Com és possible que un pecador faci tals miracles?». I es dividiren entre ells. S’adreçaren al cec altra vegada i li digueren: «Ja que és a tu, que ell t’ha obert els ulls, tu, què en dius, d’ell?». Ell contestà: «Que és un profeta».

Els jueus no volien creure que aquell home hagués estat cec i ara hi pogués veure, fins que van cridar els seus pares per dir-los: «Aquest és el vostre fill que, segons vosaltres, va néixer cec? Com és, doncs, que ara hi veu?». Els seus pares respongueren: «Nosaltres sabem de cert que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Això, ho heu de preguntar a ell; ja és prou gran i ell mateix us donarà raó del que li ha passat». Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que ja llavors havien acordat excloure de la sinagoga tothom qui reconegués que Jesús era el Messies; per això van dir que el seu fill ja era prou gran i que l’interroguessin a ell mateix.

Llavors cridaren altra vegada aquell home que havia estat cec i li digueren: «Dona glòria a Déu reconeixent la veritat: nosaltres sabem que aquest home és un pecador». Ell contestà: «Que sigui un pecador, a mi no em consta. Només em consta una cosa: jo, que era cec, ara hi veig». Ells insistiren: «Digues què t’ha fet per obrir-te els ulls». Respongué: «Ja us ho he dit i no n’heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? És que també us voleu fer seguidors d’ell?». Li contestaren en un to insolent: «Ets tu qui t’has fet seguidor d’ell. Nosaltres som seguidors de Moisès. De Moisès, sabem que Déu li va parlar, però d’aquest, ni sabem d’on és». L’home els contestà: «Justament això és el que em desconcerta: vosaltres no sabeu d’on és, però a mi, m’ha obert els ulls. Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, sinó els qui són piadosos i compleixen la seva voluntat. D’ençà que el món existeix, no s’ha sentit dir mai que ningú hagi obert els ulls a un cec de naixement. Si aquest no vingués de Déu, no tindria poder per a fer res».

Li respongueren: «Tot tu vas néixer en pecat i ens vols donar lliçons?». I el van excloure de la sinagoga.

Jesús va sentir dir que l’havien exclòs de la sinagoga i, quan el trobà, li digué: «Creus en el Fill de l’home?». Ell respongué «I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?». Jesús li diu: «Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu». Li diu ell: «Hi crec, Senyor». I l’adorà.

Jesús afegí: «És per fer un judici que jo he vingut en aquest món: perquè els qui no hi veien, hi vegin, i els qui hi veien, es tornin cecs». Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren: «Així voleu dir que nosaltres també som cecs?». Jesús els contestà: «Si fóssiu cecs, no tindríeu culpa, però vosaltres mateixos reconeixeu que hi veieu; per tant, la vostra culpa no té cap excusa».

COMENTARI CATALÀ

 

Avui, IV Diumenge de Quaresma, l’evangeli ens parla d’un home, cec de naixement, a qui Jesús torna la vista. Aquell home es troba amb Jesús, que “l’envia” a la piscina de Siloé. La trobada li transforma totalment la vida i el món que l’envolta, el fa sortir de la foscor.

La llum de la fe el fa lliure i li permet sortir de les tenebres on era tancat. Però a l’evangeli trobem també altres actituds davant la crida de Jesús, no tothom vol creure que aquesta transformació sigui causada per Jesús, no tothom vol rebre la llum de Crist. Hi ha qui, com els pares, per por, se’n desentén, no vol enfrontar-se als fariseus, no vol sortir de la seva comoditat. Els fariseus, no volen escoltar a qui els dona testimoni, no volen reconèixer el veritable miracle i només se centren a mantenir la seva llei, es queden en la superficialitat, ells sí que estan veritablement cecs!

I nosaltres, quina d’aquestes actituds prenem? La nostra ha de ser l’opció de l’home cec, hem d’escoltar Jesús que ens crida i deixar-nos il·luminar per la seva llum, que ha de transformar les nostres vides, que ens traurà de la nostra foscor. Quan acollim Jesús, quan acceptem i reconeixem el nostre pecat i ens impliquem per canviar la nostra vida, llavors passem de les tenebres a la llum de la fe.

Com ens diu Sant Pau a la segona lectura “En altre temps vosaltres éreu foscor, però ara que esteu en el Senyor, sou llum”. Deixem-nos doncs il·luminar per Jesús, que ell obri els ulls i la seva llum transformi les nostres vides perquè també nosaltres puguem ser llum.

Salesians Cooperadors

 

COMENTARIO CASTELLANO

Hoy, IV Domingo de Cuaresma, el evangelio nos habla de un hombre, ciego de nacimiento, a quién Jesús vuelve la vista. Aquel hombre se encuentra con Jesús, que “lo envía” a la piscina de *Siloé. El encuentro le transforma totalmente la vida y el mundo que lo rodea, lo hace salir de la oscuridad. La luz de la fe lo hace libre y le permite salir de las tinieblas donde era cerrado.

Pero al evangelio encontramos también otras actitudes ante el llamamiento de Jesús, no todo el mundo quiere creer que esta transformación sea causada por Jesús, no todo el mundo quiere recibir la luz de Cristo. Hay quién, como los padres, por miedo, se desentiende, no quiere enfrentarse a los fariseos, no quiere salir de su comodidad. Los fariseos, no quieren escuchar a quién les da testimonio, no quieren reconocer el verdadero milagro y solo se centran en mantener su ley, se quedan en la superficialidad, ¡ellos sí que están verdaderamente ciegos!

Y nosotros, ¿cuáles de estas actitudes tomamos? La nuestra, tiene que ser la opción del hombre ciego, tenemos que escuchar Jesús que nos grita y dejarnos iluminar por su luz, que tiene que transformar nuestras vidas, que nos sacará de nuestra oscuridad. Cuando acogemos Jesús, cuando aceptamos y reconocemos nuestro pecado y nos implicamos para cambiar nuestra vida, entonces pasamos de las tinieblas a la luz de la fe.

Cómo nos dice Santo Pablo a la segunda lectura “En otro tiempo vosotros erais oscuridad, pero ahora que estáis en el Señor, sois luz”. Dejémonos pues iluminar por Jesús, que él abre nuestros ojos y su luz transforme nuestras vidas porque también nosotros podamos ser luz.

Salesians Cooperadors

 

 _____________________________________

 

 

Els darrers diumenges hem estat llegint el relat del Sermó de la Muntanya que Mateu expressa tan bellament en el capítol 5 del seu evangeli. Fa quatre diumenges ens deixàvem impactar per la crida de Jesús des de dalt de la muntanya a ser feliços nou vegades: una proclamació que esdevenia provocadora i esperançada alhora. Darrerament se’ns convidava a ser sal i llum: a viure, doncs, amb entusiasme, amb ànims i amb plena confiança la nostra vocació. Avui, al final del capítol, Mateu rebla el clau i capta la nostra atenció amb aquella fórmula discursiva… “ja sabeu que als antics els van dir...” Doncs “jo us dic...” Si ens pensàvem que Jesús havia vingut a abolir la llei antiga, ara ens indica que la nova llei és encara més exigent. No és la lletra de la llei i el seu compliment el que fa que es manifesti el Regne de Déu, Ho sabem prou. És l’esperit que la inspira el que li confereix el veritable sentit. Quan som capaços de buscar l’esperit de la llei avancem en amor i en llibertat. És aleshores quan se’ns fan comprensibles les paraules d’Agustí d’Hipona: “ “Estima i fes el que vulguis. Si calles, callaràs amb amor; si crides, cridaràs amb amor; si perdones, perdonaràs amb amor. Si tens l’amor ben arrelat en tu, cap altra cosa excepte l’amor serà el teu fruit”.” Més endavant Jesús també ens dirà: les guineus tenen caus i els ocells nius, però el Fill de l’home no té on reposar el seu cap… (Mt 8, 20) Jesús ens capbussa en la profunditat i en l‘exigència del seu seguiment. No hi a repòs per a qui busca estimar. Acaba el capítol 5: “Sigueu perfectes, com ho és el vostre Pare del cel”.

Jesús, Crist de misericòrdia,

Com podria complir jo l’exigència d’aquesta indicació? Quina perfecció em demanes? La bondat? L’amor? Que estimi sense mesura? Si mesuro les meves capacitats m’entristeixo i m’enfonso. Però quan recupero la confiança en Tu, la serenor, sento la teva mirada misericordiosa, encoratjadora, que m’omple de força i de decisió… Poso la meva vida a les teves mans. Amb Tu, ho puc tot! Avui amb el salmista goso dir: “Beneeix el Senyor, ànima meva, del fons del cor beneeix el seu sant nom. Beneeix el Senyor, ànima meva, no t’oblidis mai dels seus favors.

 

 Jaume Casassas i Pons

____________________________________________

DIUMENGE II DURANT L’ANY / Cicle A

Evangeli Jo 1,29-34

Mireu l’Anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Joan veié que Jesús venia i digué: «Mireu l’anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món. És aquell de qui jo deia: Després de mi ve un home que m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia. Jo no sabia qui era, però vaig venir a batejar amb aigua perquè ell es manifestés a Israel». Després Joan testificà: «He vist que l’Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell. Jo no sabia qui era, però el qui m’envià a batejar amb aigua em digué: «Aquell sobre el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa és el qui bateja amb l’Esperit Sant». Jo ho he vist, i dono testimoniatge que aquest és el Fill de Déu».

___________________

COMENTARI català

 Aquest text mostra una situació posterior a l’escena de diumenge passat, en què assistíem al començament de l’activitat missionera de Jesús, el seu Baptisme. Aquí, Joan Baptista ens fa un anunci del Messies, que es converteix en una presentació inicial mitjançant el seu testimoniatge personal, i que remet a les profecies d’Isaïes; abans que puguem veure Jesús “ungit per l’Esperit del Senyor” i proclamant “l’alliberament dels captius”.

Per això utilitza una expressió coneguda: “l’Anyell de Déu que treu el pecat del món”. La figura del be remet immediatament al “xai pasqual”, la sang del qual a la nit de Pasqua a Egipte havia lliurat als seus pares esclaus de l’acció de l’àngel exterminador.

El Baptista intueix el destí de Jesús: un dia seria immolat com aquell xai, i la seva sang traurà a les forces del mal la capacitat de fer mal. El seu sacrifici lliurarà l’home del pecat i de la mort, com ja havia profetitzat Isaïes.

A més, comprovem que el Baptista, ple de passió, vol anunciar amb força aquesta notícia: “Jo ho he vist i dono testimoni”.

Seguint aquesta dinàmica estem convidats a fer com Joan el Baptista: trobar en Jesús aquell que ens allibera del “pecat del món”: tot allò que ens limita, ens redueix, les injustícies i desigualtats, fins i tot de la mateixa mort; i, a més, anunciar aquest Anyell de Déu perquè també altres puguin tenir experiència de trobada amb Ell i ser al seu torn alliberats.

 

Salesians Cooperadors

  

COMENTARI castellà

Este texto muestra una situación posterior a la escena del pasado domingo, en la que asistíamos al comienzo de la actividad misionera de Jesús, su Bautismo. Aquí, Juan el Bautista nos hace un anuncio del Mesías, que se convierte en una presentación inicial mediante su testimonio personal, y que remite a las profecías de Isaías; antes de que podamos ver a Jesús “ungido por el Espíritu del Señor” y proclamando la “liberación de los cautivos”.

Para ello utiliza una expresión conocida: “el Cordero de Dios que quita el pecado del mundo”. La figura del cordero remite inmediatamente al “cordero pascual”, cuya sangre en la noche de Pascua en Egipto había librado a sus padres esclavos de la acción del ángel exterminador.

El Bautista intuye el destino de Jesús: un día sería inmolado como aquel cordero, y su sangre quitará a las fuerzas del mal la capacidad de hacer daño. Su sacrificio librará al hombre del pecado y de la muerte, como ya había profetizado Isaías.

Además, comprobamos que el Bautista, lleno de pasión, quiere anunciar con fuerza esta noticia: “Yo lo he visto y doy testimonio”.

Siguiendo esta dinámica estamos invitados a hacer como Juan el Bautista: encontrar en Jesús aquel que nos libera del “pecado del mundo”: todo aquello que nos limita, nos reduce, las injusticias y desigualdades, incluso de la misma muerte; y, además, anunciar a este Cordero de Dios para que también otros puedan tener experiencia de encuentro con Él y ser a su vez liberados.

 

Salesians Cooperadors

____________________________________________

DIUMENGE IV D’ADVENT / Cicle A

Evangeli Mt 1,18-24

Jesús naixerà de Maria, l’esposa de Josep, fill de David

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

 

Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera: Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans de viure junts, es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home bo, no volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble». Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: «La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel», que vol dir Déu-és-amb-nosaltres. Josep es despertà i, complint el que l’àngel del Senyor li havia manat, la prengué a casa com a esposa.

 

COMENTARI CATALÀ

 Avui la litúrgia de la Paraula ens convida a considerar i admirar la figura de sant Josep, un home veritablement bo. De Maria, la Mare de Déu, s’ha dit que era la beneïda entre totes les dones . De Josep s’ha escrit que era un home just.

Tots devem al Déu Pare Creador la nostra identitat individual com a persones fetes a la seva imatge i semblança, amb llibertat real i radical. I amb la resposta a aquesta llibertat podem donar glòria a Déu, com es mereix o, també, fer de nosaltres quelcom no grat als ulls de Déu.

No dubtem que Josep, amb la seva feina, amb el seu compromís en els seus entorns familiar i social es va guanyar el “Cor” del Creador, tot considerant-lo com a home de confiança en la col·laboració a la Redempció humana per mitjà del seu Fill fet home com nosaltres. Entre altres aspectes destaca el seu silenci, amarat de contemplació del misteri de Déu, amb una plenitud de fe i amb una actitud de total disponibilitat envers la voluntat de divina.

Aprenguem, doncs, de sant Josep la seva fidelitat, provada ja des de l’inici i el seu bon acompliment en la resta de la seva vida, unida estretament a Jesús i a Maria.

Salesians Cooperadors

  

COMENTARI CASTELLÀ

Hoy la liturgia de la Palabra nos invita a considerar y admirar la figura de san José, un hombre verdaderamente bueno. De María, la Virgen María, se ha dicho que era la bendita entre todas las mujeres. De José se ha escrito que era un hombre justo.

Todos debemos al Dios Padre Creador nuestra identidad individual como personas hechas a su imagen y semejanza, con libertad real y radical. Y con la respuesta a esta libertad podemos dar gloria a Dios, como merece o, también, hacer de nosotros algo no grato a los ojos de Dios.

No dudamos de que José, con su trabajo, con su compromiso en sus entornos familiar y social se ganó el “Corazón” del Creador, considerándolo como hombre de confianza en la colaboración en la Redención humana por medio de su Hijo hecho hombre como nosotros. Entre otros aspectos destaca su silencio, empapado de contemplación del misterio de Dios, con una plenitud de fe y con una actitud de total disponibilidad hacia la voluntad de divina.

Aprendamos, pues, de san José su fidelidad, probada ya desde el inicio y su buen desempeño en el resto de su vida, unida estrechamente a Jesús ya María.

 

Salesians Cooperadors

 ____________________________________________

Diumenge XXXIV de durant l’any

SOLEMNITAT DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST,

REI DE TOT EL MÓN/ Cicle C

 

Evangeli Lc 23,35-43

Senyor, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, les autoritats es reien de Jesús clavat en creu i deien: «Ell, que en salvava d’altres, que se salvi ell mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit». Els soldats també se’n burlaven: tot oferint-li vinagre, li deien: «Si ets el rei dels jueus, salva’t tu mateix». Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: «El rei dels jueus».

Un dels criminals penjats a la creu també li deia insultant-lo: «No ets el Messies? Salva’t a tu mateix i a nosaltres». Però l’altre, renyant-lo, li respongué: «Tu, que estàs sofrint la mateixa pena, tampoc no tens temor de Déu? I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens correspon pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal». I deia: «Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne». Jesús li respongué: «T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís».

meus».

___________________________________

COMENTARI català

Aquest any cristià acaba amb la solemnitat de Crist Rei, tot un símbol de la plenitud i del reconeixement que Jesús es mereix.

Es diu que el van crucificar per declarar-se Rei i Fill de Déu, per això pengen a la part alta de la creu el motiu de la condemna: Jesús Natzarè Rei dels jueus (INRI). Per què aquest títol, Rei dels jueus, no correspon amb el que va ser realment la història de Jesús, i quina història més captivadora per a nosaltres, els seus seguidors!.

Jesús va crear una situació sorprenent a la societat del seu temps, les pecadores i pecadors no fugen d’ell, al contrari, se senten atrets per la seva persona i el seu missatge, menjava amistosament amb ells, els alleuja de les seves penes, els fa veure que Déu no és el jutge sever i rigorós de què parlaven amb tanta seguretat aquells mestres que ocupaven els primers seients a les sinagogues i que els excloïen de la seva vida.

Jesús coneix bé el cor del Pare, Déu entén els pecadors, ofereix el seu perdó, la seva acollida, els va guarint per dins, els allibera de la vergonya i la humiliació, els torna l’alegria de viure. Jesús no parla com a rei dels jueus, els parla del regne de Déu, un regnat ple de solidaritat, de justícia, de fraternitat, d’amor. En el seu projecte no hi caben termes com a poder, egoisme, orgull, enveja, …aquest és el regne que proclama Jesús.

Davant aquests fets les autoritats jueves veien que el seu poder davant el poble podia perdre credibilitat, que se’ls podia anar en orris el seu poder en comparar la bona notícia que el poble anava rebent de Jesús i van cavil·lant la manera de fer-ho desaparèixer fins que aconsegueixen mitjançant denúncies falses portar-lo a la crucifixió. Els summes sacerdots, els escribes…veien que Jesús s’estava convertint en un perill per a ells. Jesús és crucificat perquè la seva actuació i el seu missatge sacsegen d’arrel aquest sistema organitzat al servei dels més poderosos de la religió del temple.

Al costat de Jesús van crucificar dos malfactors, un l’insultava, l’altre “el bon lladre” increpant-lo li deia: ni tan sols tems tu Déu? I demana a Jesús “recorda’t de mi quan arribis al teu regne”. La resposta de Jesús “avui estaràs amb mi al paradís”.

Que aquesta esperança segueixi vivint al nostre cor cristià.

 

Armant Villalta

Coordinador Centre Mare Mazzarello

Salesians Cooperadors

 ___________________________________ 

COMENTARI castellà

 

Este año cristiano termina con la solemnidad de Cristo Rey, todo un símbolo de la plenitud y del reconocimiento que Jesús se merece.

Se dice que lo crucificaron por declararse Rey e Hijo de Dios, por eso cuelgan en lo alto de la cruz el motivo de la condena: Jesús Nazareno Rey de los judíos (INRI). ¿Por qué este título ¿Rey de los judíos no corresponde con lo que fue realmente la historia de Jesús, y ¡qué historia más cautivadora para nosotros, sus seguidores ¡.

Jesús creó una situación sorprendente en la sociedad de su tiempo, las pecadoras y pecadores no huyen de él, al contrario, se sienten atraídos por su persona y su mensaje, comía amistosamente con ellos, les alivia de sus penas, les hace ver que Dios no es el juez severo y riguroso del que hablaban con tanta seguridad aquellos maestros que ocupaban los primeros asientos en las sinagogas y que les excluían de su vida.

Jesús conoce bien el corazón del Padre, Dios entiende a los pecadores, ofrece su perdón, su acogida los va curando por dentro, los libera de la vergüenza y la humillación, les devuelve la alegría de vivir. Jesús no habla como rey de los judíos, les habla del reino de Dios, un reinado lleno de solidaridad, de justicia, de fraternidad, de amor. En su proyecto no caben términos como poder, egoísmo, orgullo, envidia, …ese es el reino que proclama Jesús.

Ante estos hechos las autoridades judías veían que su poder ante el pueblo podía perder credibilidad, que se les podía ir al traste su poder al comparar la buena noticia que el pueblo iba recibiendo de Jesús y van cavilando la manera de hacerlo desaparecer hasta que consiguen a través de denuncias falsas llevarle a la crucifixión. Los sumos sacerdotes, los escribas…veían que Jesús se estaba convirtiendo en un peligro para ellos. Jesús es crucificado porque su actuación y su mensaje sacuden de raíz ese sistema organizado al servicio de los más poderosos de la religión del templo.

Junto a Jesús crucificaron a dos malhechores, uno le insultaba, el otro “el buen ladrón” increpándole le decía ¿ni siquiera temes tú a Dios? Y pide a Jesús “acuérdate de mi cuando llegues a tu reino”. La respuesta de Jesús “hoy estarás conmigo en el paraíso”.

Que esta esperanza siga viviendo en nuestro corazón cristiano.

 

Armando Villalta

Coordinador Centro Madre Mazzarello.

Salesians Cooperadors

 ____________________________________________

DIUMENGE XXIX DURANT L’ANY / Cicle C

 

Evangeli Lc 18,1-8

Déu farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús deia als deixebles aquesta paràbola, per ensenyar que hem de pregar sempre, sense perdre mai l’esperança: «En una ciutat hi havia un jutge que desconeixia tot temor de Déu i tota consideració als homes. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia: “Feu-me justícia contra aquest home que pledeja contra mi”. El jutge durant molts dies no li’n feia cas, però a la fi pensà: “A mi no em diu res el temor de Déu ni la consideració als homes, però aquesta viuda és tan pesada que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més”».

I el Senyor digué: «Fixeu-vos què diu aquest jutge sense entranyes. I vosaltres creieu que Déu, ni que esperi pacientment, no farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però quan el Fill de l’home vindrà, creieu que trobarà fe a la terra?».

___________________________________

COMENTARI

 Per què la pregària ens porta a l’esperança? Pregar és confiar en el fet que, d’alguna manera, Déu ens escolta. Pregar és fer-li un lloc al Pare en el nostre interior, fer-lo present, recordar-lo, és a dir: tornar a posar-lo al cor.

Podem pensar que la pregària treballa al nostre cor com l’alfarer quan va donant forma al fang o a l’argilla. Cal amassar el fang fins a conèixer tota la seva composició: … sentir les dureses, les petites pedretes que pot tenir, cal valorar si és necessari posar-li una miqueta d’aigua per tal que agafi millor la forma. Cal estimar i conèixer el fang. Ha de conèixer cada racó per donar-li la forma apropiada. No hi haurà un bon atuell si l’alfarer no coneix el fang amb el qual està fet.

La pregària és això: és la manera amb la qual ens coneixem i ens deixem donar forma. És el pont entre el Pare i nosaltres. Amb la pregària coneixem les nostres febleses, aprenem a perdonar-nos i acceptar-les, per fer de nosaltres allò millor que estem cridats a ser.

La pregària insistent, feta des del silenci, l’obertura, la plena disponibilitat ens porta al bell mig del nostre cor, del nostre ésser més profund.

És ben cert que de vegades ens allunyem de Déu i no preguem, potser tenim por de la nostra feblesa, de la nostra pròpia foscor. Però és justament en aquell moment quan Déu que ens estima, ens està esperant amb els braços oberts i se’ns revela. Mitjançant la pregària, el descobrim com Pare Bo, fa llum de la nostra foscor i ens dóna una mirada nova.

Per què la pregària ens porta a l’esperança? Perquè l’esperança és el regal que ens trobem quan tornem a començar des d’aquesta mirada nova.

Demanem al Senyor que ens doni aquesta mirada nova per ser portadors d’esperança!

 

Salesians Cooperadors

 Provincia Mare de Déu de la Mercè

___________________________________

 

COMENTARIO

¿Por qué la oración nos lleva a la esperanza? Orar es confiar en que, de algún modo, Dios nos escucha. Orar es hacerle un sitio al Padre en nuestro interior, hacerlo presente, recordarlo, es decir: volver a ponerlo en el corazón.

Podemos pensar que la oración trabaja en nuestro corazón como el alfarero cuando va dando forma al barro o a la arcilla. Hay que amasar el barro hasta conocer toda su composición: … sentir las durezas, las pequeñas piedrecitas que puede tener, valorar si es necesario ponerle un poquito de agua para que coja mejor la forma. Hay que amar y conocer el barro. Debe conocer cada rincón para darle la forma apropiada. No habrá una buena vasija si el alfarero no conoce el barro con el que está hecho.

La oración es esto: es la manera con la que nos conocemos y nos dejamos dar forma. Es el puente entre el Padre y nosotros. Con la oración conocemos nuestras debilidades, aprendemos a perdonarnos y aceptarlas, para hacer de nosotros lo mejor que estamos llamados a ser.

La oración insistente, hecha desde el silencio, la apertura, la plena disponibilidad nos lleva al centro de nuestro corazón, de nuestro ser más profundo.

Es cierto que a veces nos alejamos de Dios y no oramos, quizás tengamos miedo de nuestra debilidad, de nuestra propia oscuridad. Pero es justamente en ese momento cuando Dios que nos ama, nos está esperando con los brazos abiertos y se nos revela. Mediante la oración, lo descubrimos como Padre Bueno, da luz de nuestra oscuridad y nos da una mirada nueva.

¿Por qué la oración nos lleva a la esperanza? Porque la esperanza es el regalo que nos encontramos cuando volvemos a empezar desde esta mirada nueva.

¡Pidamos al Señor que nos dé esta mirada nueva para ser portadores de esperanza!

 

Salesians Cooperadors

 Provincia Mare de Déu de la Mercè

___________________________________________

DIUMENGE XXVI DURANT L’ANY / Cicle C

Evangeli Lc 16,19-31

Et van tocar béns de tota mena, i a Llàtzer mals,

però ara ell ha trobat consol i tu, sofriments

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

 

En aquell temps, Jesús digué als fariseus: «Hi havia un home ric que anava vestit de porpra i de lli finíssim, i cada dia celebrava festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s’estava estirat vora el seu portal amb tot el cos nafrat, esperant satisfer la seva fam amb les engrunes que queien de la taula del ric. Fins i tot venien els gossos a llepar les seves úlceres. El pobre morí, i els àngels el portaren a la falda d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar.

Arribat al país dels morts i estant en un lloc de turments, alçà els ulls, veié de lluny Abraham, amb Llàtzer a la falda, el cridà i li digué: “Abraham, pare meu, apiada’t de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo molt enmig d’aquestes flames”. Abraham li respongué: “Fill meu, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, i a Llàtzer mals, però ara ell ha trobat consol i tu, sofriments. Pensa també que entre nosaltres i vosaltres hi ha una fossa immensa, tant que si algú volgués passar del lloc on soc jo cap on sou vosaltres, no podria, ni tampoc del vostre lloc al nostre”.

El ric digué: “Llavors, pare, et prego que l’enviïs a casa meva. Hi tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també en aquest lloc de turments”. Abraham li respongué: “Ja tenen Moisès i els profetes: que els escoltin”. El ric contestà: “No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si anava a trobar-los algú que torna d’entre els morts, sí que es convertiran”. Li diu Abraham: “Si no fan cas de Moisès i dels profetes, ni que ressuscités algú d’entre els morts no es deixarien convèncer”».

___________________________________

COMENTARI

 Igual que el ric, de vegades vivim en la nostra bombolla de comoditat, no volem pensar i comprometre’ns amb els que tenen una situació desfavorida o de necessitat. Preferim mirar a una altra banda.
Només ens recordem del proïsme quan ho necessitem.
El ric no va ser a l’infern per les seves riqueses, sinó perquè va dedicar tota la seva vida a satisfer només i de forma egoista el seu propi jo, en comptes d’haver-la emprat en fer obres de misericòrdia.
El que ens ha estat atorgat, tant a nivell espiritual com material, és per posar-lo al servei dels altres.
Algunes vegades no podrem ajudar materialment, però podem dedicar el nostre temps, donar un somriure, unes paraules d’afecte i amor.
La millor manera de transmetre el missatge de l’Amor de Jesús, és amb el nostre exemple.
Amb el lliurament del nostre temps, temps que és la major riquesa que tenim.

Cooperadors Salesians, grup de Sabadell

____________________________________________

DIUMENGE XXII DURANT L’ANY / Cicle C

Evangeli Lc 14,1a.7-14

Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Un dissabte, Jesús entrà a menjar a casa d’un dels principals fariseus. Ells l’estaven observant. Jesús notà que els convidats escollien els primers llocs i els proposà aquesta paràbola: «Quan algú et convida a un dinar de casament, no et posis al primer lloc: si hi hagués un altre convidat més honorable que tu, vindria el qui us ha convidat a tots dos i et diria: “Cedeix-li el lloc”, i tu hauries d’ocupar el lloc darrer, tot avergonyit. Més aviat quan et conviden ves a ocupar el lloc darrer, i quan entrarà el qui t’ha convidat et dirà: “Amic, puja més amunt”. Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula, perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit».

Després digué al qui l’havia convidat: «Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni altres parents teus, ni veïns rics. Potser ells també et convidarien, i ja tindries la recompensa. Més aviat, quan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors: ells no tenen res per recompensar-t’ho, i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitaran els justos».

 ____________

COMENTARI

Jesús mai està dins la seva zona de confort, sempre surt a l’encontre. En aquest cas, a casa d’un fariseu. A casa d’algú que no pensa com ell. Només amb aquesta primera frase ja en tindríem prou per pensar-hi una estoneta, no trobeu? Quants cops anem a casa d’aquell que no pensa com nosaltres?, quants cops fem “grupets” amb persones que ens cauen bé i no fem l’esforç d’entendre als altres o d’integrar-los en el nostre grup?

Però continua amb una paràbola que fa referència directa al nostre ego, no només per ocupar els primers seients literalment, sinó per a ser protagonistes, per penjar-nos la medalleta, per destacar, per ser reconeguts empesos per una part de la societat que pensa que aquest són els valors a destacar. Els cristians hauríem de predicar amb l’exemple tot el contrari. Que els èxits se’ls emportin els altres i ens donin a nosaltres la feinada!!! “Da mihi animas” deia Sant Joan Bosco; Dóna’m feina Senyor i ja trobaràs per mi la recompensa justa quan ens veiem.

I acaba amb una missió clara: els cristians ens hem de dirigir, de fer festa, no cap a nosaltres mateixos, dins les nostres pròpies i, permeteu-me l’expressió, avorrides comunitats (ja ens coneixem prou i mai passa res d’extraordinari, fins i tot el missatge salvador de Crist és escoltat com a una rutina) si no cap a l’exterior. Ara és feina de cada un descobrir qui són els coixos, els cecs, els pobres i els invàlids a qui anar a cercar i convidar.

 

Copyright @ 2024 Secretariat Diocesà d’Apostolat Seglar. Tots el drets reservats

Un web de